“Diga’m alguna cosa i la oblidaré, fes-me partícep d’alguna cosa i l’aprendré.” He robat aquesta cita de Confuci del timeline de Natalia Touzón, que aquest cap de setmana passat va estar tuitejant en directe retalls del seminari sobre comunicació institucional Propaganda que va tenir lloc a Roses, a l’Alt Empordà.
I tot plegat em va fer pensar en la feina del graffitter Nadie i la cara somrient i muda del seu ‘candidat’. Nadie, l’artista urbà i el candidat’, van fer campanya l’any 2008 a la demarcació de Barcelona. En algunes parts de Badalona, com a Coll i Pujol, encara se’n poden veure alguns exemples (com els de la imatge). El candidat ‘nadie’ es presenta com la quintaessència del candidat perfectament intercanviable, i per tant perfectament prescindible; el candidat que, finalment, no és ‘ningú’. Al candidat Nadie ja només li queda el seu somriure. De tan que ha parlat, ha oblidat les paraules. Vet aquí l’antídot a la mala política: “… fes-me partícep d’alguna cosa i l’aprendré.”