Llegeixo al diari que l’Ajuntament de Badalona vol anar més enllà de la faixa i l’espardenya en el programa de la Capital Cultural de Catalunya, a la qual opta. Està bé, això, però em pregunto a que es refereix exactament el regidor quan expressa aquestes paraules que ens remeten a una vestimenta extingida de fa temps en la quotidianitat del país, més pròpia de l’antropologia històrica que del treball de camp. Potser està dient que hi ha una cultura catalana que està en aquest nivell pintoresc i caduc? No crec que la cosa vagi per aquí, almenys conscientment. O potser si. Al capdavall, resulta que alguns s’han acabat creient que són la faixa i l’espardenya (per cert, què ha passat amb la barretina?) els elements que ens caracteritzen, tot oblidant que el nostre país, i per tant la nostra cultura, ha tingut -i té- un paper indiscutible en la innovació i la vanguarda de les lletres, la pintura, les arts escèniques. És com si ens tiréssim unes pedres a la teulada que ni tant sols ens tiren els nostres més reacis veïns. Antoni Tàpies, Miquel Barceló, Carles Santos, Roger Mas, Quim Monzó, Enric Casasses, José Luis Guerín, Marc Recha, Àlex Rigola, Sol Picó… no són pas gent de la faixa i l’espardenya, no? I són reconeguts i admirats arreu. Buf… és evident que Badalona, si finalment obté la capitalitat el 2010, farà una programació que va més enllà de la faixa i l’espardenya! El que seria difícil, en realitat, és fer una programació de faixa i espardenya. Fa tant de temps que la nostra cultura ha superat aquest debat, que em sobta que el missatge sorgint de la roda de premsa sigui precisament aquest. Una altra cosa és si en els actes de la capitalitat de la cultura catalana s’ha d’incloure el flamenc, tan present i tan viu a Badalona. Jo crec que si, perquè és absurd ‘ignorar’ una expressió cultural que a Badalona és tan potent i que té tanta qualitat. Fa temps que Òmnium, l’entitat que presideixo a Badalona, en parla, d’això, i no ens hem acabat de posar d’acord, tot sigui dit. Aquest, però, és un tema que, si convé, ja serà desenvolupat en un apunt posterior.
Foto: Badalona en graffiti, al parc Serentill. Més informació, aquí.
oriolllado.cat
Aquest és un debat mundial. La societat té gent punta com la que tu esmentes. Però també hi ha la de l’espardenya i la faixa.
Guaita si el debat que ens proposa el regidor és antic que en la Reinaxença, a València, els poetes divuitescs es dividiren entre poetes “de guant” i “d’espardenya”.
I Joan Fuster, seixanta anys després, digué:
“si escric avui, és perquè tant uns com els altre van desenvolupar llur tasca.”
Més avui en dia que “qualssevol” pot vendre’n el seu producte digitalitzat. Algú diu “sectari” ?.
Fes-li arribar al regidor badaloní la meua reflexió. No es tracta de temes, sinó del seu tractament. I, açò, passa a tot arreu del món desenvolupat tecnològicament.
Som contemporanis, almenys en el meu cas, però no deixe de veure-hi que hi ha altres parcel·les de la societat que tenen d’altre visions, si més no, tan vàlides com la meua.
Cordialment.