De les imprescindibles ‘converses pendents’, de l’entrevista a Albiol (fons i oportunitat), de l’estratègia d’Esquerra Republicana de Catalunya i de la ‘tàctica Gabriel Rufián’. Tot això en aquest article al Nació Digital, també com a resposta a l’article que dos dies enrera va fer Jose Téllez al mateix mitjà… però principalment com una reivindicació de l’aposta republicana a #Badalona.
Dos fragments. El primer: “l’entrevista de Rufián no és per “convèncer” l’Albiol sinó per recordar a molts veïns i veïnes de Badalona –per tant molts ciutadans de Catalunya– que tot discurs pot ser contrastat, i que no hi ha por a parlar. L’entrevista a l’Albiol és l’instrument extrem per fer-ho. Als barris i pobles del nostre país tenim moltes converses pendents. I està bé, crec, que ERC i Rufián es reivindiquin en aquest espai. Personalment, sí, crec que aquesta reivindicació es podia haver fet amb algun perfil polític, social o cultural que no estès en actiu… i aquesta és la crítica d’oportunitat, no de fons, que faig a La Fàbrica de Rufián.”
El segon: “I a Badalona -continuant amb aquesta suma del que tenim, malgrat tot- doncs també tenim 25.000 vots en clau de República! Són els que va obtenir la candidatura en què vam sumar ERC i Guanyem en les darreres eleccions municipals i en què vam situar-nos com a segona força al municipi; per cert, fruit d’una estratègia de centralitat. Vam quedar per davant del PSC, tot pulveritzant el resultat que mai havien obtingut a la ciutat una candidatura desacomplexadament autodeterminista i d’esquerres a la ciutat.”