En aquesta entrevista, la periodista Gina de Tera em pregunta sobre els tres conceptes que han articulat la feina d’Òmnium Cultural a la ciutat. Des de fa uns pocs dies, he deixat la presidència de la seu del Barcelonès Nord perquè crec que és bo diferenciar aquest càrrec de la feina que estic fent actualment dins la plataforma d’independents Accent. Vaja, aquesta és aquella típica entrevista de balanç. Us n’ofereixo un fragment.
La Gina em preguntava…
Si et dic llengua, què em dius?
“Et dic oportunitat, riquesa… conversa. Et dic que llengua és invitació, somriure, creativitat, troballa… plaça comuna. Per aconseguir-ho, però, calen moltes complicitats: l’acompanyament de la llei, el consens polític, el compromís ciutadà. Malauradament, ara és un moment molt complicat. Pel compromís ciutadà no pateixo… pels altres dos aspectes, sí.”
– I Cultura?
“La cultura és l’eina. És el fil que cus el país, que el fa més crític i exigent. I també que el fa més feliç. Cal augmentar els diners que es destinen a aquest àmbit. En clau nacional i en clau local.”
– I País?
“Catalunya viu avui una segona transició. Fa temps que ho dic. I cada vegada n’estic més convençut. Vivim un procés constituent: s’ha començat a sacsejar la societat civil. Ara ha d’arribar a la política. Òmnium té un espai important a jugar, aquí. Representa molt bé, crec, l’esperit del 10J: la necessitat de trobar els punts comuns, no només per defensar-nos millor, sinó per proposar i parlar de futur; no només volem ser un país normal, volem ser un país millor.”