El cas de la Biblioteca Can Casacuberta, tancada des de fa sis anys, s’ha convertit en un rotund exemple de mala gestió pública: més d’un milió d’euros invertits en els darrers anys en pedaços, licitacions fragmentades i “problemes ocults” que apareixen sempre a l’últim minut (ho explica bé aquest article de l’Independent). Tanmateix, Can Casacuberta és només la punta de l’iceberg d’una xarxa cultural que a Badalona s’enfonsa silenciosament i des de fa temps. El naufragi, crec que no és una paraula exagerada, va més enllà del cas de l’equipament insígnia a la ciutat. (continua)

Perquè mentre posem el focus —amb tota la raó— en allò que passa (o que no passa, depèn com ens ho mirem) a la biblioteca central, la resta de la ciutat també pateix una desatenció flagrant quant als seus equipaments físics. Les biblioteques de Sant Roc, Lloreda o Llefià acumulen tancaments recurrents per pluges, per calor o per fred, com si la cultura fos un luxe que depèn del temps que fa. Només aguanten el tipus la Joan Argenté-Canyadó (la més nova) i Pomar (la més petita, que va fent a la seva en un espai que mereixeria un repensament a fons). El Carme sobreviu amb prou feina com a simple punt d’accés, clarament insuficient.  

No només això. Tenim, a més, una xarxa incompleta: on és la biblioteca del Districte 5, la zona de la ciutat que més creix? Caldria repensar, a més, l’atenció al Districte 3, en especial a la zona de Bufalà ja que molts veïns perdran proximitat quan s’inauguri la nova de Lloreda. Per una altra banda, també hi ha uns horaris que, massa sovint, castiguen precisament qui més necessita aquests espais: alguns matins i tardes, els caps de setmana i durant les vacances, quan la ciutat més necessitaria els seus “palaus del poble”, les persianes sovint són baixades. 

La xarxa de biblioteques ofereix un servei excel·lent que, amb tot, a Badalona, rep a mitges i de manera precària perquè el seu desplegament és incomplet i pel col·lapse del manteniment dels equipaments (responsabilitat municipal). Lamentable.

Això no és una qüestió menor o un capritx de quatre lletraferits. Com bé han recordat les més de 25 AFAs de la ciutat que s’han plantat per exigir solucions, la biblioteca és un garant de la igualtat d’oportunitats. En una ciutat travessada per desigualtats profundes, tancar una biblioteca o buidar-la de contingut és tallar l’ascensor social de milers d’infants i joves. 

Però el naufragi no s’atura a les biblioteques. Hi ha un abandonament igualment greu: el dels centres cívics. Aquells espais que havien de ser (durant un temps foren) el cor de la comunitat viuen avui un tancament de facto, sense recursos ni projecte… i amb prou feina sense programació i activitat oberta. 

És, ja us podeu imaginar, una qüestió de prioritats: no és que no hi hagi diners, és on decidim posar-los. Amb la meitat del pressupost que avui es destina a un tardeo de consum efímer, tindríem una programació de centres cívics recuperada i digna. Ens calen polítiques de fons, no focs d’artifici.

Què cal fer de manera urgent?

1. Actualitzar el mapa bibliotecari: el districte 5 (la zona del Gorg) concentra avui el gran creixement del municipi i és un desert d’equipaments culturals. Hi cal una biblioteca, de la mateixa manera que caldria revisar l’atenció a Sant Crist i Bufalà (a la part baixa). Cal posar al dia la planificació, amb l’expertesa i complicitat de la Diputació de Barcelona.  
2. Pla de xoc real i full de ruta clar i amb seguiment: Inversions integrals, no pedaços que només serveixen per tapar vergonyes temporals… però especialment, esforç comunicatiu consistent i seguiment obert a les entitats i societat civil. Menys excuses (el PP que ha governat bona part dels darrers anys la ciutat no pot excusar-se infantilment en l’‘això és culpa dels altres’).
3. Refugis climàtics i horaris: Amb la Diputació, operadora del servei, cal revisar horaris i alguns serveis per assegurar que les biblioteques compleixen el seu paper  de malla comunitària i que resten oberts quan la gent els pot fer servir i que són realment espais segurs davant l’emergència climàtica. I cal reivindicar alguns serveis específics i donar-los impuls, penso, en el fons de flamenc de Sant Roc, tot un capital oblidat.
4. Recuperar els centres cívics: Cal definir partides clares, apostar per l’especialització de cada centre i, sobretot, anar cap a models de cogestió amb entitats de la ciutat.  

Les biblioteques i els centres cívics són la infraestructura bàsica en una ciutat com la nostra, amb tants reptes i amb tantes fractures. 

Avui dilluns, 2 de març, a les 17 h, hi ha prevista una gran acció reivindicativa. Serà, diuen els organitzadors, un acte massiu, ple de sorpreses i amb una àmplia representació de la comunitat educativa i veïnal. Tota la informació a: @afasenmovimentbdn

+ Article publicat al Línia.