“A la vida de tots els nois sempre hi ha un moment en què per primer cop giren l’esguard cap a la vida passada. És possible que aquest sigui l’instant en què es creua la línia de l’edat adulta. El noi passeja per un carrer de la vila. Pensa en el futur i en el lloc que ocuparà al món.” Aquest fragment és de Winnesburg Ohio, la novel·la de Sherwood Anderson que el Cercle de Viena ha publicat fa uns pocs mesos i que compta amb una acuradíssima traducció de Francesc Parcerises (tot un luxe, d’altra banda). Són unes línies que parlen amb senzillesa del pas de la vida, de com canviem, les persones; i també, tot i que això ja no és tan evident en les quatre paraules escollides, d’allò que representen “els llocs”. “Winnesburg, Ohio” és un retaule de personatges inoblidables (llegim a la contraportada) i també la història d’un lloc i un moment: un espai, un escenari. Els Estats Units que, camí de l’oest, entraven al segle XX –la novel·la va sortir publicada l’any 1919–, tot construint un nou paisatge humà. Aquí trobem, amb la ploma poc artificiosa d’Anderson, les narracions que fan un indret, el fresc de la petita història, la llegenda quotidiana. Allò que conforma un petit poble (podria ser el teu, fins i tot tant de temps després). Perquè hi ha alguns llocs que es van repetint, gens casualment, en moltes de les narracions i que són propis, d’una manera o altra, de tot assentament humà. La ciutat imprecisa (allà on acaben els carrers i comencen els camps i les granges); el que hi ha a l’altra banda del carrer major (l’ombra de les coses, reflectida en les rerabotigues, en les finestres il·luminades al en plena matinada); la natura propera (la clariana al bosc, el rierol, allà on perds de vista el lloc on viuen els homes)… i el tren, finalment: sortida desesperada, imprevista arribada. L’habilitat d’Anderson és a parlar-nos d’un poble qualsevol fent veure que ens parla d’aquest petit i oblidat Winnesburg, Ohio.