Tres coses que hem fet aquesta darrera setmana i que, ens diuen, no hauríem d’haver fet:
1. Reconèixer que ningú té la certesa de res. La nostra aposta per un projecte polític és clara i coherent, però hi ha tantes preguntes a l’aire (les acampades d’aquests dies n’han despertat més, per si no n’hi haguéssin prou) que no ens fa dir res que no ho sabem tot, que la nostra proposta és una invitació, no pas (què més voldríem!) una solució perfecta a res. A mi m’ofereix més seguretat el que dubta que no pas el que crida ‘aquest és el camí’!. I a vosaltres? “Que sembla tan clar que ens equivoquem, com que ho anem a fer”. Aquest fragment d’una cançó de Manel ha encapçalat, de fet, una carta tramesa aquest matí a tot el nostre arxiu de contactes. Que la incertesa del moment ens obligui a afinar la vista, que el dubte esdevingui aliat, que ens faci més precisos, més forts, més crítics.
2. Continuar parlant de bones propostes per a Badalona, fins i tot quan les fan altres partits fer veure que el mandat 2011-2015 haurà de tenir, obligadament, un altre to, una dinàmica de treball i (… continua)
(…) col·laboració més estreta de la que hem tingut fins ara. Ens hi juguem massa: la crisi, a Badalona, plou sobre mullat; i la ciutat té massa assignatures pendents. Els sona allò de “Nous problemes, noves solucions!”? No ens hem cansat de repetir-ho, aquests darrers 15 dies.
3. Preparar-nos amb un somriure per un resultat advers: Ho farem aquesta tarda, a la plaça al sol. El brindis per la independència, n’hem dit. Independència per decidir, independència per construir, independència per ser una societat més justa i interessant. Ens anima la cerca d’un projecte comú, l’ànsia (el deure) de transformar el món on vivim. Des de la nostra ciutat. És clar. Quin lloc millor? En el brindis hem preparat unes ampolles de cava amb un text volgudament irònic (el podeu llegir aquí): hi recomanem la ingesta del líquid alcohòlic en diferents escenaris post 22… en el cas de treure’n 1, 2, 3… o cap. Sigui com sigui, la consigna és la mateixa. Dilluns, més. Que hi ha moltíssima feina a fer.
Tres coses que hem fet i que estic no hauríem d’haver fet (diuen).