+ instagram.com/oriolllado

El Times de Londres ha fet públic un excèntric experiment, segurament més dissenyat a obtenir notorietat a la secció de notícies curioses que no pas als seus resultats concrets. Signe dels volàtils temps dels RT i ‘likes’.

Segons informava fa uns dies la Ràdio Pública Nordamericana en un dels seus blogs especialitzats en periodisme la direcció del diari de Murdoch ha instal·lat uns bafles a la redacció que quan s’apropa l’hora de tancament emeten el peculiar clac, clac, clac de les tecles de les velles màquines d’escriure. Remor de tecles per motivar periodistes.

Primera paradoxa. La idea és que el percuteig de les tecles, que anirà en crescendo a mesura que vagi passant el temps, convidi als periodistes a escriure més ràpid. El so vol evocar un suggerent ambient de treball (a la Mad Men), però segurament pot no ser més un molest soroll més en una professió cada vegada més precaritzada.  En el millor dels casos, la màquina d’escriure és vista com una peça d’arqueologia per bona part de la plantilla, que no n’escolta el característic so des de finals dels vuitanta.

Segona paradoxa. La mateixa discutible idea del tancament. És evident que els mitjans continuen tenint una hora límit en la qual cal tenir la peça enllestida: els informatius s’emeten a una hora concreta i els diaris han d’estar en una hora determinada a les furgonetes dels distribuïdors per no perdre les vendes a quiosc. Cert. Però avui els mitjans ja no es ‘tanquen’, o potser millor dit, no fan altre cosa… Cal facturar continguts a tota hora, en base a un corrent de notícies imparable i segurament també inabastable en el que si una cosa sobra és precisament… soroll d’ambient!

En realitat els altaveus plantificats a la redacció del Times redunden sobre un soroll constant, el de desenes d’aplicatius mòbils i informàtics que avisen d’un nou correu, una nova menció, un RT… Un percuteig més discret, fins i tot musical; però més atabalant. Ping, ping, ping.

En realitat, per a motivar els periodistes no calen concursos d’originalitat. La fórmula està escrita i provada: millorar convenis i reconèixer més bé la funció social del periodisme donant suport sense oblidar l’exigència a nous mitjans i bones pràctiques.

El repte de la professió és enorme: el de fer sobresortir informació de valor en la llampant portada sense fi del periodisme d’avui. Més que el clac, clac, clac d’una màquina obsoleta, el dring, dring, dring de sous dignes, el clap, clap, clap del reconeixement d’una societat cada vegada més compromesa.

Aquesta setmana ha coincidit el segon aniversari de El diario.es i la presentació de Crític. L’exemple present de dos mitjans que permeten tancar aquest article amb optimisme.

+ ARTICLE PUBLICAT EL 18 DE SETEMBRE A MEDIA.CAT.