L’estiu passat vaig fer aquest fil de tuits durant el mes d’agost. Cada vespre una cançó que enllaça rock i llibres. Aquí les teniu aplegades:
- Carson’s Blues. “Cause nothing that is human | Is alien to me | I talk to strangers, strangers, strangers | One at a time.” An evening with Carson McCullers, un disc de 2016, basat en una obra de 2011 escrita per Suzanne Vega.
- Shakespeare’s Sister. Morrissey i les seves trampes. El Shakespeare de la cançó en realitat, amb el permís de la Woolf, fa referència a un personatge de Figuretes de vidre de Tennesse Williams. Single de 1985 que va donar nom al grup de pop Shakespears Sister.
- Writer’s Minor Holiday. “Where the plot lines are like dead ends”… un verset del Writer’s Minor Holiday. Més llum que pols, en aquests Calexico de l’any 2008.
- Hey Jack Keruac. La segona cançó d’In my tribe dels 10.000 Maniacs (1987, un dels meus discos preferits!): “when you were the brightest star who were the shadows?” El dolor darrera la bellesa… el lament d’una mare rera la genialitat fatal del fill.
- Books. “What is this book | That swells with fables | On oceans of age | Of changing truths? | What is this book?” No tots els llibres ‘fan el bé’. Un dels temes de True Meanings (2018), un dels darrers grans discos de Paul Weller.
- Noam Chomsky. “No les coge el teléfono a los anarquistas, | Ni piensa jamás en el programa minimista. | Sólo quiere que le añadas en el messenger. | Noam Chomsky se ha enamorado de ti…” De ‘Lo nuevo’, l’últim disc q van fer els Astrud (Elefant, 2010).
- Virginia Woolf. “The apathy of time laughed in your face | Did you hear me say ‘each life has its place'” A Rites of passage, el disco de 1992 de les Indigo Girls; una carta d’agraïment a Virginia Woolf.
- Sonnet 138. “I lie with her and she with me”. L’australià Paul Kelly musicava l’any 2016 set sonets de Shakespeare en mini-LP (són 20 minuts sense desperdici), molt més que un exercici d’erudició i estil.
- Cançó per a Salvat Papasseït. “Va entrar al món per la porta de servei. | Duia un gran bagul, | i un pedaç al cul…” Serrat, des de ‘4’, el seu millor disc (Edigsa, 1970, arranjaments de Ricard Miralles), amb el permís de Mô (2006).
- From Philip Roth to R.Zimmerman. “When they lay that medal on your crooked heart | Cast your eyes to the heavens in the name of art | I could send a card but I believe you know | It’s just another show, another show” Roth a Dylan, després q aquest li hagi pispat el Nobel.
- Who wrote Holden Caulfield? “I shuffle through my mind | To see if I can find | The words I left behind | Was it just a dream that happened long ago? | Oh well, never mind.” L’any 1991, els Green Day convertien Holden Caulfield en una mena de pioner casual del punk.
- Alice. “But I must be insane | To go skating on your name | And by tracing it twice | I fell through the ice of Alice.” Tom Waits i el seu poema a l’Alice de Lewis Carrol (ANTI, 2002).
- Saint Huck. “Saint Huck-a-Saint Elvis, Saint Huck-a-Saint Elvis | O you recall the song ya used to sing-a-long | Shifting the river-trade on that ol’ steamer | Life is only a dream!” Guitarra Avui a #rockANDllibres en Nick Cave santifica Huckelberry Finn i el rei del rock!
- Bob Dylan. “Però tu has sigut més llest que una fura | Amagant-te o mostrant-te.” Homenatge a Bob Dylan, al capdevall Nobel de literatura. Carles Sanjosé (Sanjosex) i les seves memòries musicals.
- Don Quixote. Aquesta nit, persegueixo molins a #rockANDllibres amb el Don Quixote de Gordon Lightfoot (1975): “See the drunkard in the tavern | Stemming gold to make ends meet | See the youth in ghetto black | Condemned to life upon the street.”
- Ojos de Perro Azul. Avui que és Sant Roc, el seu gos blau és com di es trobés de cara amb els ‘Ojos de perro azul’ del Rubén Blades, basat en un conte de Garcia Marquez.
- Novel.la. “Manipules amb destresa | Les paraules que no has dit.” Novel-la en una mica més de tres minuts, per Ferran Palau.
- Take this waltz. Un dia com avui, fa 84 anys, moria assassinat un dels més grans. Aquí l’homenatge de Leonard Cohen reinventant el ‘Pequeño vals vienés’ de Lorca. El seu vers perdura, la seves restes segueixen amagades.
- Hemingway delira. “Ernest, el aventurero, se bate contra el Dragón.” L’enyorat Aute sobre lluites impossibles.
- Emily Dickinson. “And she wanted to stay home | With a box full of postcards | And no place to send them.” David Sylvan, 2009.
- Sólo Shakespeare. No se me ha perdido nada en la maleta, | grandes disparates se hacen por dos tetas. | Con los amantes de Teruel, no es que me meta | pero solo Shakespeare vio a Romeo y a Julieta.” Un descregut Señor Chinarro, convidat aquesta nit a #rockANDllibres.
- Rocket Man. “Mars ain’t the kind of place to raise your kids.” Elton John i Bernie Taupin es van inspirar en un conte de Ray Bradbury per escriure Rocket Man, aquí en versió My Morning Jacket. Avui l’autor de Cròniques marcianes n’hagués fet 100.
- “It’s a Raymond Chandler Evening | And the pavements are all wet | And I’m lurking in the shadows | ‘Cause it hasn’t happened yet.” Robyn Hitchcock des d’un dels meus discos preferits (1986).
- “Al soterrani de la plaça | transcorre un riu de pensament, | petroli i algues transparents, | somnis tancats en una carabassa. | Animals penjats de fils d’argent, | titelles de paper d’estrassa.” Roger Mas. Oda a Francesc Pujols.
- The book I read. The book I read was in your eyes.” Una mena de cançó d’amor via un llibre que en David Byrne llegia un dia per allà l’any 1977.
- “The book I’m not reading has a life jacket enclosed | The book I’m not reading is a friend of mine.” Aquest ‘The book i’m not reading’ és com si fos una resposta a l’anterior cançó, això sí 20 anys més tard.
- The writer’s retreat. “You can get a beat from a broken heart | You could write the book while falling apart | You can have it all save the one you want | Going for a song.” Un escriptor en retirada, al #rockANDllibres d’aquest vespre, amb Lloyd Cole.
- The house that Jack Keruac built. “Oh no, what am I doing here, | in the house Jack Kerouac built. | There’s white magic, and bad rock’n’roll, | Your friend there says, | he’s the gatekeeper to my soul.”
- “And everyday she lives out another love song | It’s a tearful lament of somebody done wrong.” Miss Macbeth, un dels millors temes d’Elvis Costello (1989).
- Walt Whitman’s niece. “My girl had told us that she was a niece | Of Walt Whitman, but now which niece | And it takes a night and a girl | And a book of this kind | A long long time to find its way back.” Woody Guthrie musicat x Billy Bragg i amb Wilco de banda.
- M’han quedat una pila de cançons… però avui és la darrera nit (per ara) de #rockANDllibres. Tanco amb ‘el viatge invers’: Less than zero, una cançó que va donar nom a un llibre. Del debut d’Elvis Costello (1977) al de Bret Easton Ellis (1985).