#llegits Kruso, una mar on pots ofegar-te sense morir


9788473292122Kruso. Lutz Seiler – Traducció de Joan Ferrarons. Publicat a Club Editor. Primera edició, 2017, llibre publicat el 2014.

(Tots som nàufrags fugint d’una mort en vida… camí d’una illa)

“… per no parlar dels nàufrags i els sense sostre que aniran arribant durant qui sap quant de temps, llançats a aquestes costes per una mar plena de perills, una mar on pots ofegar-te sense morir.” Pàgina 346

(Els que no renuncien, malgrat tot: l’illa de les estranyeses mútues, guardades en un poema)

“Hi ha moltes menes de captiveri, Ed. La por, els malsons, el desfici, l’apatia. I a més l’escòria, la sempiterna escòria, que se’ns arrapa per tota la vida. Un precipitat d’ambició, poder, cobdícia, possessió, escòria rovellada, metzinosa, cendrosa. Segur que de vegades l’arrel ja està podrirda o resseca. Són gent perduda, criatures de l’obscuritat, persones que han renunciat. Però no és el seu cas, Ed. Si no, no haurien vingut a l’illa. Ells senten l’arrel.” Pàgina 259.

“Era més que familiaritat i més que confiança. En el fons, la seva amistat es basava en una estranyesa mútua. Que els resultés impossible parlar del que més els pesava a l’ànima semblava que els unís més que qualsevol confessió. I és que no hi havia paraules, i entendre volia dir no enganyar-s’hi. De tota manera, no es podia arreglar res. La seva tristor (i el que marcava la seva manera d’actuar) estava més ben guardada en un poema.” Pàgina 215.