S’apaga la màgia del cinema al centre de Badalona, diuen la gent de The Crypts, que aquest vespre han muntat un funeral simbòlic per recordar l’última sala de cinema del nucli històric de la ciutat, els referencials Picarol, que avui fa l’últim vals, l’última sessió. Màgia, és així mateix; màgia que s’apaga, com la flama d’una espelma solitària. Una sala de cinema mai és, només, una sala de cinema. En la foscor prèvia al començament de la pel·lícula aflora un univers paral·lel, que no per intangible és menys potent. En una sala de cinema viatges, mors, t’enamores, rius, plores, fuges… trobes. És per això que es fa un funeral: no es fa una manifestació, ni una ocupació; tampoc s’ha demanat la paraula al ple municipal. És un funeral, que és el que es fa quan se’n va un ésser estimat. (… continua …)
La pena és greu, i ho és especialment per què la culpa és difusa, i aquestes, ja es veu, són les pitjors culpes. És responsabilitat de l’Ajuntament? Ho és per la falta de lideratge, la inexistent imaginació a l’hora de planificar la cultura en un sentit global, i ho és, finalment, per la talosa capacitat que els successius equips de govern han tingut per generar complicitats amb la dèbil indústria cultural local. És responsabilitat de l’empresa propietària del cinema? Si, clar, per no saber-se reciclar, per tenir una programació erràtica, per no saber entendre el mercat que avui diferencia els cinemes de ciutat (amb una oferta especialitzada, encaminats a un públic no adolescent) dels de centre comercial (on es combina l’última explosió de Vin Diesel amb les crispetes més saturades).
Però hi ha més raons, naturalment. Hi ha qui diu que han canviat els hàbits culturals (quina gran notícia, no us sembla?), hi ha qui diu que Badalona no és Barcelona i que no es pot pretendre tenir uns Verdi a la plaça de la Vila (tampoc parlo d’això, exactament), hi ha qui diu que el tancament dels Picarol és una conseqüència més de la crisi del carrer de Mar i voltants. Són elements presents al cocktail, d’acord, i cal valorar-los: tanmateix cal veure’ls com els condicionants amb els quals cal treballar, no com les raons del fracàs.
S’apaga la màgia del cinema al centre de Badalona… però és més que això. El problema no és només del ‘centre’, sinó de la ciutat.
A partir de demà, Badalona ja no tindrà cinemes de ciutat, sinó de centre comercial. I aquesta no és una diferència menor, perquè aquest darrer tipus de cinema no té la mateixa capacitat de sumar i generar vincles. Aquests cinemes no fan ciutat. Aquesta és la mala notícia. No és el ‘centre’ que perd el cinema, és Badalona.
Dir que això és només un problema privat (una empresa que decideix fer un canvi d’ubicació) o que la protesta és només fruit del temps de lliure de quatre btvés entrats en la trentena és no haver entés res de res. Res.
I a partir d’ara, què? A Mataró van fer fa temps una aposta interessant, en col·laboració amb els cinemes Verdi (precisament). Al seu Teatre Monumental ofereixen una programació estable de cinema en versió original. És el que hem de fer a Badalona? És una idea. Doneu un cop d’ull a la pàgina específica que hi ha a la web de Cultura de la capital maresmenca. Ep, però no us desanimeu, que Mataró té una política de difusió de la cultura exemplar, al costat de la qual nosaltres semblem sortits de l’edat de… pedra!