Una descoberta sorprenent: el líder dels zapatistes, d’incògnit a la ciutat vella…

Aquest ‘teatre de la vida’ ens fa repensar la metàfora de les façanes. Què s’amaga rera la cara d’aquest vell edifici? Res? O tot? Aquesta construcció esventrada és en realitat una corprenedora exposició retrospectiva, el rastre d’un munt d’històries… Passeig pel barri vell de Barcelona, un dia de Sant Jordi.

Un bonic i tranquil restaurant-bar al carrer Pou de la Cadena, el Lilipep. No cal dir més.

… un somriure la mar de bonic, tan dolç com els pastissos de l’aparador. Atalanta, al carrer Princesa. La temptació més dolça.

tenen aquest aspecte quan arriba l’hora de les visites, i és aleshores quan en una casa es mostren amb les seves millors gales per complaure (i no inquietar gaire) els convidats.

i a més costa molt (i tendeix a ser avorrit). Vista ‘à la lomo’ de la pagoda per la pau que hi ha al parc del costat de l’Albert Bridge de Londres.

La fotografia ens permet capturar la cituat a trossos, i en deconstruir-la ens retrobem amb les formes que ens passen desapercebudes. La ciutat, amb el seu brogit, és una conversa animada i quasi sempre interessant. Però és bonic i recomanable parar esment a les paraules, que serien les formes, continuant l’analogia. Les peces que amb discreció però amb innata eficiència formen part d’un puzzle més gran, enorme, gegantí, impensable. Per això m’agrada fer fotos. És un ajut en aquesta mirada que destria i troba les peces, allà on la nostra mirada resta confosa. En aquesta imatge s’hi veu una part de l’impressionant complex cultural i residencial Barbican, a la city de Londres. I no sé si sense la càmera hagués parat esment a aquestes formes cubiculars, tan netes, tan perfectes.

Sempre hem d’escollir, fins i tot quan ens sembla que no fem res, fins i tot en travessar un semàfor. És clar que potser, ben mirat, la decisió es fa especialment important en travessar un semàfor… per insignificant que sembli. Decisions, sempre. Inexcusables, inconscients, difícils.

… has tancat els ulls uns moments, els obres i això és el primer que veus. El privilegi dels parcs. Això era fa uns pocs dies, a tocar de l’Albert Bridge de Londres. Però podria ser a qualsevol lloc que tu volguéssis. Ara, ara mateix.

Una pregunta que, clarament, té fàcil resposta. Tresors! Segona mà a Music Exchange de Notting Hill Gate.