📍 Publicat al Diari Línia el 15 de gener de 2025, l’article El Consorci del Besòs i l’urbanisme de sargidora explora els reptes i les oportunitats d’aquest ens estratègic en un moment crucial de la seva trajectòria. Amb 26 anys d’història, el Consorci ha evolucionat des d’una eina tècnica fins a una institució amb capacitat per abordar problemes estructurals del territori. L’article repassa els quatre grans reptes que afronta actualment, com la governança, la gestió del PDU de les Tres Xemeneies, la reactivació econòmica i el combat de la vulnerabilitat social, tot emmarcat en la necessitat d’un urbanisme col·laboratiu i respectuós.

El Consorci del Besòs (CB) ha tornat a l’actualitat aquesta darrera setmana, amb la incorporació del polític badaloní Ferran Falcó a la direcció general. És una bona oportunitat, potser, per aprofundir una mica en els reptes d’aquest ens tan estratègic com… desconegut. Ho faré –-ja em disculpareu l’autocita– a partir de les conclusions del treball que vaig fer l’any 2023 en el marc del Màster Metròpoli de l’Institut Metròpoli (UAB) i que, penso, manté vigència i, espero, també interès (us el podeu descarregar aquí, si us interessa el tema).

El CB és un organisme jurídic que neix l’any 1998 en el context institucional i polític d’una Catalunya que avançava en la consolidació de la democràcia recuperada sense un consens sòlid sobre el seu model territorial (consens, per cert, que encara no ha aconseguit articular a dia d’avui). L’ens fa les primeres passes en el marc de fragmentació institucional a l’àrea metropolitana propi d’aquells anys, en què abolida la Corporació Metropolitana de Barcelona l’any 1987 i passats els Jocs Olímpics, s’anava estenent al territori la implantació de consorcis, exponent a Catalunya de l’anomenat nou regionalisme. Finalment acaba de trobar el seu lloc, no sense dificultats, dins la nova institucionalització quan es crea l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2010). El Consorci opera en un mateix territori conjuntament amb 4 consorcis més, que figuren entre els 88 instruments vigents de cooperació a l’ÀMB en aquell moment. El CB neix per buscar solucions però també és indicador d’una governança metropolitana fragmentada i poc eficient.

En els seus 26 anys d’història el Consorci ha estat moltes coses a la vegada: primer, una eina de gestió per resoldre un repte jurídic (és a dir, ¿com abordar la transformació urbanística a la zona Fòrum, amb un peu a dos municipis?), després una mena de calaix de sastre en què l’ens podia aprovar projectes i executar obres, tota vegada que s’encarregava del manteniment i gestions d’infraestructures a la zona… fins a anar evolucionant cap a un instrument de planificació estratègica que, progressivament, incorporava en la seva acció un tímid accent social; finalment recollit en els estatuts i visible en alguna de les seves darreres actuacions (Cabal Musical, VadeBesòs, projecte VESTA).

Una certa tensió atravessa els 25 anys d’història de l’organisme: la dialèctica entre el seu caràcter tècnic-jurídic i les expectatives que genera per fer front al que amb el temps s’acaba definint com el ‘greuge del Besòs’. Aquesta tensió té un reflex eloqüent en els articles publicats als mitjans de comunicació a finals dels noranta, però d’alguna manera, la veiem recuperada en els darrers mesos en el cor de les demandes fetes públicament per la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs (és una bona notícia que el Consorci hagi estat identificat com un actor clau pel moviment veïnal de la zona).

Barcelona hi ha tingut i hi té un pes molt important (de fet, l’organisme és absolutament dependent de la seva aportació i en presideix els òrgans de govern) però ara li tocarà compartir-lo amb les institucions entrants en els darrers temps, el govern de la Generalitat i l’Àrea Metropolitana (vet aquí un altre repte d’interès!). 

Amb un quart de segle a l’esquena el CB torna a enfrontar-se a un moment crític. Situat en una cruïlla d’administracions, emmarcat en un debat metropolità a mig fer, el Consorci té damunt la taula té alguns reptes de gruix, però també més empoderament institucional que mai i un pressupost ampliat.

Aquests són els quatre reptes:

1. La seva governança interna. El reforç institucional és una oportunitat de consolidació per ampliar l’impacte de les polítiques de l’ens sobre el territori, però obligarà al Consorci a confrontar-se al mirall. L’any 2019 es va viure un moment de tensió interna al voltant del compromís de Barcelona per anar més enllà de les bones paraules. El CB com a agència ‘expedidora’ de projectes? El Consorci com a espai tècnico-polític on atenuar determinats debats? El Consorci amb un paper reforçat per liderar polítiques de transformació al territori? Debats que s’han anat tenint dins l’ens i que caldrà abordar (i consensuar) necessàriament. La ‘vigilància’ de la societat civil és clau arribats a aquest punt, i caldrà veure fins a quin punt exerceix aquesta tasca la Coordinadora d’Entitats Veïnals de l’Eix Besòs, així com la resta d’associacions i plataformes presents al territori. I caldrà veure, finalment, la manera com encaixen les expectatives de cadascun dels actors que formen part del consell general del CB. El govern de la Generalitat ha entrat a l’ens interessada en vetllar el procés de PDU i la implantació del projecte de Catalunya Media City, serà clau que aquesta implicació vagi més enllà.  
2. L’impuls del PDU de les Tres Xemeneies, del qual és administració actuant. Com a tal haurà de gestionar els aprofitaments en forma d’habitatge protegit. També haurà de vetllar perquè el projecte de Catalunya Media City asseguri el màxim retorn al territori, tot reconnectant amb una part de la societat civil a través de la Plataforma 3 Xemeneies i l’Entesa per a un gran parc litoral al Besòs té en marxa un contenciós administratiu per parar el PDU. En aquests moments s’està tramitant el projecte de reparcel·lació (que podria ocupar els propers dos anys) i s’està en vies de licitació dels projectes d’urbanització del sector. Un factor clau és la gestió dels aprofitaments vinculats amb l’operació immobiliària. La idea és que a les 3X hi comencin a passar coses, i d’aquí l’aposta del Manifesta 15 per a la sala de turbines. 
3. La reactivació econòmica de l’àrea, a través de la posada al dia dels polígons d’activitat econòmica. Aquí serà imprescindible recuperar la mirada global i coordinada entre tots els municipis.
4. El combat de la vulnerabilitat. A hores d’ara, el Consorci treballa intensament, d’acord amb la Generalitat, amb un pla per atendre la situació de sensellarisme observada a la zona del parc fluvial del Besòs. És un exemple de les polítiques concretes en què el Consorci pot aportar coneixement i cintura alhora de ‘mediar’ entre les parts. Però en aquest àmbit de la vulnerabilitat, on de moment destaca també el projecte Vesta, caldrà anar més enllà. L’impuls del Pla de barris a nivell metropolità es veu reforçat amb el pla de Barris a nivell nacional, que caldrà veure com s’aterra en l’actual legislatura. 

També és un bon moment per ser una mica valents. En aquest sentit, algunes propostes que podria tenir sentit desplegar en la línia de: 

• Actualitzar l’Agenda Besòs i fer un procés participatiu al territori per fer-la coneguda i per poder actualitzar-la. Aquesta pot ser una proposta que ajudi a reforçar el dèbil sentiment de pertinença al territori en clau Besòs. 
• Establir un mecanisme regular que porti els debats del CB als municipis, per exemple tot donant compte de la feina del CB regularment en comissió informativa o, preferencialment, als plenaris), fent audiències públiques de la feina del CB un cop a l’any a les diferents ciutats / districtes consorciats. 
• Potenciar la comunicació i treballar amb els mitjans públics locals un tractament regular de les feines del CB.
• Signar convenis de col·laboració amb els Consorcis que operen al territori, en especial el de la Mina i el de Badalona Sud (que estava en procés de dissolució, però que hi ha l’acord polític recentment adquirit per recuperar).
• I en definitiva, enxarxar millor el CB amb la societat civil, aprofitar l’opció d’incorporar entitats al consell general. 

“Si els nostres avis van fer aquell salt gegantí, la nostra generació, n’estic convençut, farà la ciutat metropolitana, i la farà amb respecte, amb aquest urbanisme de sargidora que hem anat definint, tancant les ferides de l’expansió sense fre dels anys seixanta, posant en comú les voluntats de tots els pobles i ciutats metropolitans. La Barcelona d’avui es va fer amb una certa brutalitat creadora. La Barcelona Metropolitana es farà amb respecte.” Aquestes paraules formen part del discurs de presa d’investidura de l’alcalde Pasqual Maragall el dos de desembre de l’any 1982, al saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona contenen un missatge de plena vigència.

Ni més ni menys que continuar avançant, en la posada en pràctica de l’urbanisme de sargidora. Han passat més de 40 anys d’aquelles paraules. El repte no ha canviat gaire, però potser avui, en un món més desigual i precari i amb tantes amenaces globals, és encara més important dotar-se de la voluntat política (que vol dir també pressupost) que tant ha flaquejat en l’anomenat ‘eix Besòs’ històricament i ser prou valents per encarar uns reptes urbans que han d’estar oberts a la participació ciutadana.