“El desallotjament més gran de la història” o el fracàs social més gran de la política?
Convertir un drama humà en gasolina electoral no soluciona cap problema, només el desplaça i l’agreuja. Desallotjar persones sense oferir alternatives és protegir la desigualtat estructural. No acceptem marcs que ens volen petits i dividits; el futur es construeix des de la col·lectivitat.
Article d’urgència publicat avui al Línia:
Continue readingLa reaparició de l’exalcalde de Badalona, Àlex Pastor, trencant el silenci sobre la seva abrupta sortida de la política arran de la seva detenció l’abril del 2020, ha posat sobre la taula un debat pendent i incòmode. Les seves dures confessions sobre la depressió i l’addicció a l’alcohol que patia, i la consegüent reducció a un simple estereotip per part de la societat, no només generen interès per la història personal, sinó que obliguen a una reflexió més profunda i necessària sobre la salut mental en el món polític.
Llegeix l’article publicat al diari Línia a continuació.
Continue readingEl cas del B9 a Badalona, l’antic institut en desús que des de fa dos anys acull en un precari assentament diversos centenars de persones migrades en situació irregular, és la manifestació eloqüent d’una política de ciutadania fallida. Aquesta crisi humana la podem analitzar des de dues perspectives: la primera, des de la crua realitat del seu impacte dramàtic en la vida d’unes persones; i la segona, a partir de l’explotació política que se’n fa.
L’Amadou va ser una de les víctimes mortals de l’incendi de la nau ocupada d’El Gorg de 2020. Foto: O.L.
Aquest article se centra en aquest darrer angle i intenta ser una dissecció de l’estratègia comunicativa del govern del PP a Badalona, en un tema de gran pes en el seu projecte de ciutat (i en sintonia al relat de les noves dretes extremes a l’ús). Al voltant del campament al B9 trobem desplegat tot un seguit d’accions orientades a maximitzar beneficis polítics (no pas a solucionar res).
A continuació, algunes claus per entendre com funciona, a la manera d’un (hipotètic) manual:
Continue reading
García Albiol, el bastó i la pastanaga, en expressió de Francesc Valls a El País, ha tornat a tenir els focus de l’actualitat nacional en les darreres setmanes. No ha estat el tardeo –exhibició de fast cultura per a les multituds marca de la casa– ni l’enèsima andanada contra l’immigrant pobre –amb què salpebra les seves xarxes socials–, sinó les entrevistes que va oferir a les dues ràdios públiques del país i en què, entre moltes altres qüestions, va reconèixer que el català mereix protecció perquè està en una situació complicada, i que ell està a favor de mesures per promocionar-lo. Es tracta d’un posicionament calculat? D’un error comunicatiu? D’una cínica frivolitat? (continua)
Continue reading
Aquest agost, el Govern de la Generalitat ha demanat formalment als ajuntaments que intensifiquin el seu compromís amb el Pacte Nacional per la Llengua. Els municipis són l’administració més propera a la ciutadania i, per tant, argumenta l’executiu, tenen un paper fonamental en la promoció del català. Des de la proximitat, diu la teoria, es poden detectar necessitats específiques, generar complicitats amb el teixit cívic i desplegar accions concretes que facin del català el que ha estat i ha de continuar sent, un instrument de cohesió i d’oportunitat.
Tot un repte, passar de la ‘teoria’ a la pràctica, i més en un municipis com Badalona, que trenca tots els motlles, i en què la llengua del país viu una realitat precària tant pel que fa al seu ús social, com a la dificultat que les persones que la parlen habitualment tenen per exercir els seus drets lingüístics.
El Govern proposa, entre altres mesures, que cada ens local designi un responsable polític per liderar les polítiques de llengua, que s’impulsin plans locals adaptats, que s’incorporin clàusules lingüístiques en la contractació, que s’asseguri el compliment de la normativa i que els treballadors de l’Ajuntament i tots els seus serveis respectin els drets lingüístics dels ciutadans. També anima a crear taules locals, enteses com a espais de coordinació amb el teixit associatiu, educatiu, cultural i econòmic. La comunicació oficial enviada als consistoris inclou, finalment, una moció perquè els plens municipals aprovin la incorporació de cada ajuntament al Pacte. (continua)
Continue reading
Em fa la sensació que la “Magna Celebratio”, que diu tantes coses bones de Badalona, ens l’hauríem de creure més i això vol dir… més pressupost. En parlo en aquest article al Línia:
Fa dos mil anys, Badalona era Baetulo, i des d’en fa vint, la Magna Celebratio recrea amb gust, rigor i ambició aquella ciutat romana. Aquest festival compleix dues dècades reivindicant la història romana en una ciutat metropolitana que encara arrossega, per a alguns —cada vegada menys nombrosos—, l’estigma de ciutat dormitori.
Aquest esdeveniment de recreació històrica, organitzat pel Museu de Badalona i conegut popularment com “la Magna”, ha sabut trobar el seu espai en el calendari cultural del país gràcies a una fórmula reeixida que combina divulgació històrica rigorosa amb un format proper i participatiu. Enguany, la temàtica centrada en les celebracions romanes ha permès redescobrir rituals religiosos i civils, commemoracions militars o actes honorífics als governants que, d’una manera o altra, continuen tenint reflex avui dia en les nostres pròpies formes d’organització social i política. (continua)
Continue reading
Una caminada popular en defensa dels camins públics, el proper 6 d’abril a Canyet, posa de nou al centre del debat ciutadà la necessitat de protegir i ordenar la Serralada de Marina. Aquesta acció simbòlica evidencia alguns dels grans pendents que afecta l’espai natural més emblemàtic de Badalona. Article publicat a Línia.
El focus de la reivindicació torna a la Serralada de Marina, el gran pulmó verd del nord de l’àrea metropolitana. I és una bona notícia. Ho fa gràcies a la convocatòria ciutadana del pròxim 6 d’abril, quan, coincidint amb el Dia Internacional dels Camins Públics i dels Camins Ramaders, es farà una caminada popular i la lectura d’un manifest davant de l’associació de veïns de Canyet, convocada per diferents entitats del municipi entre les quals la FAVB i les principals entitats excursionistes de la comarca. L’acte vol posar en valor el paper dels camins com a connectors ecològics, com a peces essencials del patrimoni cultural i denunciar l’estat d’abandonament i la falta de polítiques per atenuar la pressió constant i desordenada que pateixen aquests espais. Recentment, l’inventari aprovat recentment per l’Ajuntament de Badalona ha exclòs vies d’ús històric consolidat, “fet que podria facilitar la seva privatització i degradació”. I això que els camins —com recull el manifest— “són essencials per garantir una mobilitat sostenible, facilitar l’accés al medi natural i preservar el patrimoni històric i cultural”. (continua…)
Continue reading
No és fàcil de veure, ni en la realitat urbana ni, malauradament, en l’agenda política a #Badalona. I tanmateix, la realitat d’un determinat model d’infrahabitatge persisteix indiferent a la pobladíssima Serra d’en Mena. D’això en parla aquest article meu al Línia, que comença amb aquesta cita de Julià de Jòdar, extreta de l’Atzar i les ombres (Comanegra, 2023): “… Sobre el tortuós i delirant infernacle del soterrani, un seguit de racons foscos i humits concebut per un usurer i traçat per un embriac…”
Continue reading
+Article publicat al Línia Xarxa.
Aquest any es compleixen deu anys d’un govern atípic i, probablement, irrepetible: el que, el maig de 2015, va portar Dolors Sabater a l’alcaldia de Badalona i a presidir un equip format per Guanyem, la seva formació, ERC i ICV-EUiA. Van ser tres anys d’altíssima intensitat, fins que un acord entre PP i PSC va posar fi a aquella experiència un any abans del previst, desencadenant una autèntica muntanya russa en l’estabilitat de la política local. Badalona viuria, en tan sols quatre anys, quatre plens d’investidura.
D’aquell govern –batejat, segons els gustos, com a ‘de nova política’, ‘del canvi’, ‘republicà’ o ‘indepe’– hi haurà ocasions per parlar-ne al llarg d’aquest desè aniversari. Però, per obrir boca, i tenint en compte que no hi ha res com els exemples concrets, exposo un llistat d’iniciatives que van definir aquell govern de progrés i que, lamentablement, els executius posteriors no van continuar amb la mateixa determinació o, directament, van desmantellar. (continua)
Continue reading
📍 Publicat al Diari Línia el 15 de gener de 2025, l’article El Consorci del Besòs i l’urbanisme de sargidora explora els reptes i les oportunitats d’aquest ens estratègic en un moment crucial de la seva trajectòria. Amb 26 anys d’història, el Consorci ha evolucionat des d’una eina tècnica fins a una institució amb capacitat per abordar problemes estructurals del territori. L’article repassa els quatre grans reptes que afronta actualment, com la governança, la gestió del PDU de les Tres Xemeneies, la reactivació econòmica i el combat de la vulnerabilitat social, tot emmarcat en la necessitat d’un urbanisme col·laboratiu i respectuós.
Continue reading