Minúscules i majúscules en una foto

[ Article publicat al diari Línia ]

Ens ha deixat en Joan Guerrero, fotoperiodista a i des de Santa Coloma de Gramenet, català d’elecció i també de convicció. Convicció en un país viscut des de la ciutat, des del barri, i també des de la mal anomenada perifèria. Un patriotisme en minúscula, el seu, i en canvi tan majúscul en mestratge i exemplaritat.

Poques mirades com la seva en el retrat de l’àrea metropolitana i la seva complexa i viva realitat… Inicialment, des d’aquesta gran escola de periodisme i transformació social que va ser Grama i, després, sense perdre en cap moment la connexió colomenca, també a través d’algunes de les grans capçaleres del país. En Joan ens deixa imatges plenes de força i intenció, i un missatge implícit que ens convida a mirar i remirar per veure més enllà en unes fotografies que defugen la condescendència i la cursileria. Fotografia a peu de carrer. En tots els sentits (i amb tota la força) de la paraula. (Continua llegint)

Continue reading

Cartografies des de baix

Parlo de cartografies alternatives, a partir de les experiències ‘des de baix’ del #camíLila del Grup de Dones de Llefià, de la iniciativa que vol recuperar el bàsquet al carrer a Badalona, dels mapes de l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord i de la Taula sense Llar. És el meu article al Línia d’aquest mes:

Hi ha una falsa cultura de l’abundància. Ni tota la música és a Spotify, ni tots els llibres es troben a Amazon ni el Google Maps ens porta a tot arreu. Per omnipresents i poderosos que siguin els tentacles d’aquests grans nodes d’informació privats, hi ha un coneixement que requereix –sempre requerirà, de fet– la participació activa i en primera persona. Hi ha cartografies que descriuen les nostres ciutats i que s’han creat des d’aquesta perspectiva singular, lluny del corrent principal i de les seves brillants trampes (i no tan evidents omissions). Hi ha mapes, doncs, que no són fruit d’un algoritme sinó d’un compromís col·lectiu, continuat i tenaç per fer aflorar totes les realitats i problemàtiques.

Continue reading

Un dia i mig a San Francisco

Cliqueu a la foto per accedir als apunts d'un blog de 2005 que vaig fer amb la Laura Garcia sobre una estada a San Francisco.

>> Cliqueu a la foto per accedir als apunts d’un blog de 2005 que vaig fer amb la Laura Garcia sobre una estada a San Francisco.

North Beach i Pacific Heights:
Molt d’hora al matí. 8h a 12h.

  • Aneu a la intersecció de Powell amb Market, al Downtown, i que teniu a 10 minuts de l’hotel, i agafeu un tramvia (detalls pràctics sobre el tramvia), línia Powell/Hyde, direcció Fisherman’s Wharf, on no arribareu perquè baixareu a:
  • North Beach: Lombard Street, és un carrer molt curiós, pq la pendent, molt pronunciada, que resol fent una mena de curves. Ja veureu que molt turístic però això sí, des de dalt, les vistes són espectaculars. Allà a prop hi ha el San Francisco Art Institute (800, Chesnut Sreet), i és molt viu i interessant, perquè l’enganxareu en plena ebullició del curs. Hi ha cantina on podeu fer un cafè i esmorzar; i després disfrutar amb els murals de Diego Rivera. Relativament a prop també teniu la City Lights Bookstore (Broadway amb Columbus Street), una llibreria alternativa que va ser un dels punts irradiadors de la Beat Generation. És interessant fer-hi un cop d’ull, es manté genuïna malgrat la pressió turística.
  • En taxi cap a Webster Street, on podeu veure algunes de les famoses cases victorianes i passejar per l’Alta Plaza, amb impressionants vistes. Una altra opció és anar a Alamo Square, on també hi ha un altre conjunt de casetes molt fotografiat.

Golden Gate Park:
12.30 a 15h

  • Taxi cap Golden Gate Park. Que us portin a Fulton Street amb els carrers 4, 3, o 2 (nosaltres viviem per aquesta zona). Entreu al Park pel Conservaty of Flowers, i aneu cap al De Young, impressionant museu molt recomanable, en un edifici dels Herzog i Continue reading

Un dia a L.A.

[Aquest estiu, els meus pares van fer un viatge als Parcs d’Arizona i Califòrnia i feien estada un dia a Los Angeles. Em van demanar que els proposer alguns llocs destacats i aquest va ser el resultat. El comparteixo al blog, pq potser a algú li és d’utilitat. Los Angeles és una ciutat molt ‘incompresa’ on no és estrany fer breus estades en forma d’escala o de parada tècnica]

Fotos: O.L. (2005)

Fotos: O.L. (2005)

Matí:
Downtown L.A + Little Tokyo

  • Esmorzar a Grand Central Market (per exemple a l’http://eggslut.com/, obert a partir de les 8h). Si teniu temps hi està obert, entreu al Bradbury Building, un edifici victorià d’oficines que té un atri molt bonic.
  • Pujar passant per Pershing Square (heu de baixar una mica per tornar a pujar) fins a California Plaza, on hi ha la zona amb el Walt Disney Auditorium (Frank Ghery), el Museum of Contemporary Art (MOCA). Una mica més amunt hi ha la catedral de Our Lady of the Angels, de Moneo, que és interessant de veure. Entre un punt i un altre són uns 20/30 minuts.
  • Agafeu taxi fins a El Pueblo (mercat a peu de carrer amb artesania, el lloc on hi ha la primera església de la ciutat i l’Avila Adobe, la primera casa de Los Angeles), per passejar una estona. Aneu fins a l’estació de Union Station a peu.
  • Agafeu taxi (o aneu a peu, pq són uns 30 minuts) fins al Japanese American National Museum on podeu provar d’anar al Komasa Sushi (està a tocar). Sinó podeu fer cap a la Japanese Village Plaza, on hi ha molts restaurants. Un de popular és el Kula Sushi (hi ha cua, però van a preu fet).

Després de dinar:
West Hollywood i Sunset Boulevard

  • Després de dinar, agafeu taxi fins a Chinese Theatre i camineu una estona pel passeig de les estrelles fins a La Brea Avenue, on heu de tirar avall fins a Sunset Boulevard (són uns 15 minuts). Allà podeu passejar una estona i veure, per exemple, el Continue reading

Postals de Madrid (revisted)

postalsdemadridAquest article d’Enric Juliana sobre el Palacio de Cristal i una setmana amb l’eix informatiu centrat principalment en la capital de l’estat espanyol m’han convidat a repescar aquestes quatre postals de Madrid que vaig publicar l’estiu de 2010 al que aleshores era el meu blog de Time Out…

i de propina, algunes fotos meves al Flickr amb el ‘tag’ Madrid.

Als nostres veïns

Foto: Katharine Jaruzelski“Als nostres veïns: quina tardor tan bonica! Tot brilla i l’or es disposa damunt una llum suau. L’aigua ens envolta, aquí on en Lou i jo ens hem establert aquests darrers anys. Som gent de ciutat, però aquesta ha estat la nostra llar espiritual. La setmana passada vaig prometre al Lou de treure’l de l’hospital i portar-lo a casa, a Springs. I així ho vam fer. En Lou era un mestre del Tai Txi i va passar els seus darrers dies en aquest paisatge feliç, meravellat per la bellesa i el poder de la natura, també per la seva suavitat. Va morir un diumenge al matí, mentre mirava els arbres i amb les mans dibuixava figures en l’aire, era la famosa posició 21 del TaiTxi. En Lou era un príncep i un lluitador i sé que les seves cançons sobre el dolor i la bellesa al món ompliran encara a molta gent, amb la increïble joia amb la que estava compromés amb la vida. Llarga vida a la bellesa que ens toca, atravessa… i es manté en tots nosaltres.”

Aquesta tardor moria Lou Reed (1942-2013). Laurie Anderson, la seva dona, deixava passar uns dies i es ‘limitava’ a fer aquest obituari en forma d’agraïment als seus nous/vells veïns. Un text breu, ple d’amor i saviesa. Il·lustro aquest breu apunt amb una traducció lliure de l’article publicat a l’East Hampton, amb una fotografia del terra de l’estudi de Jason Pollock, un altre autor lliure, que també va establir-se a la zona.

Foto: Katharine Jaruzelski.

Algunes coses d’L.A que potser et passarien per alt

Captura de pantalla 2013-08-14 a les 12.40.33 AM‘You can travel for miles and never leave LA’ | Michelle Shocked a Come a long way.

Aplego unes breus notes per a Albert Lloreta, veí de Los Angeles per unes setmanes i que substitueixen un cafè que no vam tenir temps de fer a finals de juliol. Aquests apunts, presos en bona part d’un apunt previ meu, inclosos en el blog Són 5 mesos i publicat l’any 2005, busquen complementar, d’una manera molt personal, el paquet estàndard de visita (Hollywood, Beverly Hills, Sunset Boulevard, estudis, etc) a la gran metropoli californiana.

  1. The Getty, impressionant centre cultural dissenyat per Richard Meier, amb especial atenció a la fotografia i a l’art més inquiet. Es mostra com una joia de blanc lluminós en un dels turons de L.A. i té un apabullant accés amb ‘metro’ privat. Per passar una llarga tarda.
  2. El Japanese American National Museum permet endinsar-se en la complicada relació de Japó i els EUA, amb una parada corprenedora als traumàtics camps de concentració de Califòrnia durant la II Guerra Mundial. Val la pena preguntar a l’amable ‘staff’ per els excel·lents locals de sushi de la zona.
  3. El Paley Center for Media és un bon antídot als excessos de Rodeo Drive i Beverly Hills, que té a tocar. És un museu de la comunicació: screening rooms, lost programs, biblioteca i botiga, exposicions temporals. Imprescindible per a periodistes.
  4. El Los Angeles County Museum of Art és un dels museus més grans de la costa oest i queda lluny dels circuïts turístics. Com molts establiments americans compta amb programació paral·lela de música i cinema. Val la pena donar-hi un cop d’ull.
  5. La Catedral de Nuestra Señora de los Ángeles de Rafael Moneo, està molt a prop del Walt Disney Auditorium i és un contrapunt interessant a l’obra de Frank Gehry a la ciutat. Com fer una catedral en ple segle XXI?
  6. El Grand Central Market: tota la diversitat de la ciutat en un mercat d’alimentació viu i ple de color, i que, amb tot, compleix uns quants tòpics.
  7. Relativament a prop del turístic El Pueblo, resta com una relíquia d’un altre temps la Union Station una de les estacions de tren més boniques del món.
  8. La tomba de Marilyn Monroe és l’excusa perfecta per visitar el Westwood Village Memorial Park Cementery és d’obligada visita. Però hi ha molt més. El mapa del tresor d’un passeig de les estrelles diferent; el podeu veure aquí.
  9. Amoeba. La World Largest Indepedent Record Store. I no cal dir res més.
  10. Venice Beach paga una tarda. La platja i els gimnassos a l’aire lliure seguint la línia de costa són divertits i no decepcionen; és la Califòrnia més hedonista i excèntrica, convenientment empaquetada en oferta turística globalitzada. Però hi ha més. Val la pena passejar pels canals i descobrir la boja arquitectura que contenen i les petges de les diferents escenes artístiques que hi han fet niu.

La foto de la foto

8637420984_72b02b3be4_z

La foto del moment de fer la foto. Màgia i precisió, com cantaven els Nacha Pop. La família, la meva família, somriu amb la despreocupada i feliç expressió d’un dissabte de primavera a una ciutat bonica. Una cadena de petites i grans consecucions tècniques aconseguiran, del click de la càmera, al click de la seva pantalla, que l’efímer gest esdevingui una declaració de principis que quedarà com un tresor de bits, en forma de memòria compartida.

La Natalia, en Miquel i jo mateix, fa una setmana a l’Adonis Cafè, al carrer de Bailèn, 188.

Una llibreria és una república

8562767014_f477029712_z

M’agraden les llibreries que són com a aparadors. M’agrada mirar a dins, des del carrer estant, enmig del trànsit de cada dia, i comprovar com el soroll del meu voltant es va esmortint a partir del moment que els meus ulls comencen a seguir el quefer dels compradors de l’interior, mentre van tastant amb la mirada i amb la punta dels dits novetats i reedicions. La Central se m’ofereix així sovint; com un oasi, a la plaça Vicenç Martorell, a Barcelona. També la llibreria el Saltamartí, a Badalona.

La llibreria és una de les moltes repúbliques que conformen una ciutat on val la pena viure.