L’art urbà, tan present, tan oblidat. Aquí al Turó d’en Carig.

La Gina de Tera ha sacsejat la xarxa badalonina amb aquest punyent fil al voltant de la cultura a Badalona (també com a resposta, és d’interés aquest altre fil del Marti Noy). Sintèticament, i en substitució d’un fil que seria massa llarg i potser cansaria… aquí va un apunt ràpid de coses que m’ha suggerit:

Coincideixo en:

• la denúncia de la situació dels col·lectius de creadors implicats a la Mobba (obligats a deixar el seu equipament). Un fracàs de ciutat, malgrat aquí hi havia una alternativa per emplaçar a Muebles Rojas la ‘fàbrica’ de creació, conjuntament amb el projecte de la Fura. Una  alternativa malauradament malbaratada aquests darrers anys.
• l’assenyalament de la precària situació del Conservatori i l’Escola de Música (en un edifici que ha de compartir amb el centre cívic, i que a més no és accessible i impedeix la consolidació del centre). Hi ha pressupost per abordar aquest tema. Que es posi fil a l’agulla.
• l’abandonament de la programació cultural als centres cívics, només en part corregida, per la programació de les biblioteques. Tanmateix, més greu encara: la ciutat té per acabar el seu desplegament de centres cívics (el D5 no en té) i de bibioteques! Hi ha diners per fer el programa funcional i el projecte d’un equipament comunitari al Gorg i Montigalà (Apenins). Perquè no s’aprofiten? Estan en un calaix des de la moció de censura. I pel que fa a les biblioteques, clama al cel la situació a Can Casacuberta (encara!), però en especial a Lloreda. El projecte de nova construcció ha de desbloquejar-se ja… i revisar on s’ha de començar a planificar un nou equipament bibliotecari necessari a la ciutat.
• el dèficit el manteniment dels equipaments culturals (al juliol de 2019, vam promoure aquesta moció), esportius, veïnals, etc, potser ens amaga una cosa encara més greu: la falta d’un pla d’equipaments a la ciutat i un debat obert (encara!) al voltant de mancances evidents (auditori, per exemple). De la necessitat d’un pla d’equipaments aquesta intervenció recent al ple.
• la falta de reflexos a l’hora de donar sortida (i espais) a les entitats de la ciutat en l’àmbit de cultura tradicional. És hora, també, de repensar i revisar el disseny de la festa en el seu conjunt.

Afegeixo:

• la tebior de la ciutat alhora de defensar un projecte estratègic com ho és el del Còmic a la CACI. Oportunitat definitivament perduda?
• la desatenció de polítiques públiques de suport als creadors i indústria cultural a la ciutat (per exemple a través de línies d’ajut específiques o de ‘fàbrica’ de creació). En la planificació de polígons d’activitat econòmica se situava un pòl d’indústria cultural a Can Ribó. Cal estirar aquest fil.
• les assignatures pendents quant a patrimoni històrico artístic, i alhora de donar un ús (reinventant-los si cal) edificis fantàstics com Ca l’Andal, les torres Arnús, la Phier, Torre Codina, Escorxador, etc.
• la falta de confiança entre món associatiu i administració amb dinàmiques massa receloses quant a participació i empoderament.
• i tot un àmbit estratègic a explorar alhora de lligar la cultura amb l’educació (aprofitem FAMPAS i l’articulació creixent de les entitats vinculades amb el lleure educatiu!), també alhora de reforçar-la com un element de treball comunitari (tenim BSA, una sòlida empresa municipal que podria jugar un paper interessant). I l’art urbà? També l’art urbà.

Tanmateix, alhora de fer una ‘foto’ de la cultura a la ciutat situaria també èxits compartits (administració-societat civil) amb:

• tres festivals de referència al país: Filmets, Li Chang i Blues i Ritmes. No era fàcil i s’ha aconseguit.
• una aposta museística al voltant de Baetulo espectacular: la museïtzació de les Termes, el decumanus i lesdiferents ‘cases’ que es van afegint és fabulosa. Coincideixo, però, en el neguit al voltant de la preservació d’algunes descobertes.
• el Betúlia com a centre de la lletra i la paraula, un equipament singular que sovint no valorem prou.
• els ja comentats Conservatori i EMB d’alt nivell (malgrat l’equipament deficient).
• l’existència d’uns premis literaris amb valuosa trajectòria a l’esquena i que s’han anat reforçant quant a dotació.
• tres teatres municipals ben dotats i actualitzats que, tanmateix, no han explorat totes les vies de diferenciació.
• uns mitjans públics forts (per fi!) i compromesos amb la ciutat.
• una societat civil implicada i exigent (en el seu moment la festa major alternativa, la Comissió de festes, la Coenbacu, la Taula de Cultura, Òmnium…), que ha fet molta feina també de reflexió.

Benvingut el debat, en tot cas. I gràcies per servir aquesta pilota, Gina. Ah, assumeixo la meva part de ‘culpa’ (tot i que crec que això no és una cosa de culpes, sinó de suma, assaig i error, de molta persistència… i d’un cert optimisme). Seguim!

Alguns enllaços d’interès:

• Recull d’apunts meus al blog sobre cultura.
• Debat d’Òmnium Cultural: Activem la cultura (juny 2020).
• Document prioritats per a la cultura a Badalona 2007-2011 (Òmnium) + Vídeo amb la intervenció de Marta Borreguero (maig 2007) presentant la proposta de l’entitat.
• Document de prioritats per a la cultura presentat als partits polítics el 2011 (abril 2011).
• Taula de Cultura de Badalona (inclou molts enllaços a documents, referències, etc.)