Tag Archives: Equipaments

L’estiu agreuja el col·lapse a Badalona

Posted on by
Reply

[ Article publicat a Línia Nord ]

Un 18,73% de la població de Badalona viu en zones altament vulnerables al canvi climàtic, i en especial a l’impacte de la calor. L’alta densitat de l’espai urbà, l’urbanisme desarticulat, el parc immobiliari envellit i precari i unes rendes en caiguda lliure i que afecten en especial col·lectius ja molt vulnerables (gent gran, famílies monoparentals…) expliquen una situació greu, especialment candent als districtes 4 i 6 (en què veiem barris com la Salut o Sant Roc). Són dades de l’estudi “La calor en un futur: Índex de vulnerabilitat al canvi climàtic”, elaborat per l’Institut Metròpoli i finançat per l’Àrea Metropolitana. La ciutat que ens espera haurà de saber donar una resposta a una realitat física cada vegada més hostil i amb un major impacte en la salut dels nostres veïns i veïnes.

Aquest estiu, en què la calor ha pulveritzat rècords a Catalunya, i també a la nostra ciutat, el termòmetre ha esdevingut el més cruel dit acusador per mostrar les vergonyes d’unes polítiques públiques insuficients, i que a Badalona s’han mostrat de nou a la ratlla del col·lapse i la fallida tècnica. (continua)

Continue reading →

Debats de ciutat (tornem-hi)

Posted on by
Reply

Debats de ciutat a Badalona. Que l’urgent no ens faci desviar del que és important: visió estructural i pla d’equipaments. L’article d’abril al Línia.

D’aquí a uns dies tindrà lloc la Jornada de Creativitat i Cultura, organitzada pel Col·lectiu de Creadores de Badalona i la Perifèrica (un projecte en el marc de l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord), una cita ben oportuna a les portes de les eleccions municipals i que es planteja en tres actes: un primer espai de coneixement (en el fons, de reconeixement), un segon d’escolta de les propostes de cultura dels partits polítics i un tercer, obert, d’exposició d’idees, preguntes, reflexions i, és clar, propostes per a la cultura al municipi per als pròxims anys.

S’agraeix aquesta proposta tan ben estructurada, especialment en aquest moment en què el debat ciutadà sembla haver-se reduït a veure qui té el render més gros, on la promesa a 280 caràcters puntua més que el compromís i en què, en l’interminable scroll en què hem convertit la política, s’amaga la inconsistència de projectes empaquetats i reempaquetats (venuts i revenuts) infinites vegades sense que amb prou feines prestem atenció a algunes qüestions estructurals que, com passava amb aquell dinosaure del conte, quan despertem de l’empatx de bits i paraules, tossudes, “continuen allà”.

Ara hem recuperat les lletres de Badalona que van estrenar-se durant la Copa del Rei de principis d’aquest any, un instant instagramable que s’escola entre els nostres dits quan veiem les dificultats que tenen (i continuaran tenint) per dutxar-se als pavellons de la ciutat els centenars de jugadors i jugadores de bàsquet cada cap de setmana. La distància entre expectativa i realitat esdevé insuportable. És cert que actualment està en marxa un pla de millora dels equipaments esportius de Badalona –i tal com estan les coses, benvinguda tota millora, no cal dir-ho–, però, malauradament, es queda en l’epidermis del problema. Perquè el col·lapse va més enllà dels equipaments físics (en parlava no fa tant de temps en aquest article: El Sant Josep com a símptoma), com ens ha demostrat la plataforma Bàsquet al carrer i la seva aplicació de mapeig elaborada conjuntament amb el col·lectiu Llefià.net. (continua)

Continue reading →

Cartografies des de baix

Posted on by
Reply

Parlo de cartografies alternatives, a partir de les experiències ‘des de baix’ del #camíLila del Grup de Dones de Llefià, de la iniciativa que vol recuperar el bàsquet al carrer a Badalona, dels mapes de l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord i de la Taula sense Llar. És el meu article al Línia d’aquest mes:

Hi ha una falsa cultura de l’abundància. Ni tota la música és a Spotify, ni tots els llibres es troben a Amazon ni el Google Maps ens porta a tot arreu. Per omnipresents i poderosos que siguin els tentacles d’aquests grans nodes d’informació privats, hi ha un coneixement que requereix –sempre requerirà, de fet– la participació activa i en primera persona. Hi ha cartografies que descriuen les nostres ciutats i que s’han creat des d’aquesta perspectiva singular, lluny del corrent principal i de les seves brillants trampes (i no tan evidents omissions). Hi ha mapes, doncs, que no són fruit d’un algoritme sinó d’un compromís col·lectiu, continuat i tenaç per fer aflorar totes les realitats i problemàtiques.

Continue reading →

El Sant Josep com a símptoma

Posted on by
Reply

[Article publicat al Línia Xarxa el 21 de setembre de 2021]

Uns nens i nenes entrenen a bàsquet a la plaça de la vila de Badalona. Una imatge bonica, captada per les càmeres i gaudida també per molts passavolants. Ja s’ho poden imaginar: és un lloc cèntric, d’un potent simbolisme i, sense saber-ne el context, tot convida a un cert optimisme. Un entrenament a peu de carrer que reivindica aquella Badalona confiada i satisfeta, la del bressol del basquetbol.

I, tanmateix, és una imatge trista. L’entrenament a l’aire lliure és l’indicador eloqüent d’un fracàs col·lectiu. A la ciutat de les cistelles, cada vegada és més difícil trobar-ne una en condicions (el vandalisme i la desatenció en el manteniment ofereixen avui un panorama descoratjador) i un dels seus clubs històrics –el CB Sant Josep– es troba atrapat en un entramat jurídic kafkià, propiciat per un enrevessat històric entre entitat i propietari (església) complicat encara més per una operació immobiliària en marxa i una administració frívola i erràtica. Fruit d’això, el Sant Josep ha de tancar el seu camp. La gent del club es queixa amb energia, imaginació i responsabilitat (han invertit 30.000 euros en arranjar el camp seguint les indicacions municipals), però topa, impotent, davant d’una situació de bloqueig, malauradament ben coneguda al municipi.

De fet, aquest article no va del cas del Sant Josep, sinó dels Sant Joseps que conviuen a la ciutat. I per fer-ho, és important posar el focus en les debilitats estructurals que han propiciat el cas, perquè podríem parlar també de la Mobba, de Continue reading →

Setmana de plens i de mapes que ens recorden els grans pendents

Posted on by
Reply

[QUARTA SETMANA DE FEBRER 2021] La darrera setmana del mes, setmana de plens. El de Badalona (amb apunt específic, aquí) i el de la Diputació de Barcelona (en aquest breu fil el més destacat). Per cert, que pel que fa a la DIBA, aquesta setmana ha estat notícia el cas de l’Institut del Teatre, del qual formo part de la junta de direcció.

⬆️ Primer visor d’equipaments metropolità, una eina de PDU Metropolità i l’àrea Socioeconòmica de l’ÀMB, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans (IERMB). En clau #Badalona, concentració al D1 i absències eloqüents al D5, on s’està generant una nova centralitat a Badalona… El mapa no pot recollir els (molts) pendents a la ciutat (biblioteques, centres de salut, instal·lacions per a joves i infants…) ni el mal estat d’alguns dels Continue reading →

Cultura maltractada? sí i no

Posted on by
Reply

L’art urbà, tan present, tan oblidat. Aquí al Turó d’en Carig.

La Gina de Tera ha sacsejat la xarxa badalonina amb aquest punyent fil al voltant de la cultura a Badalona (també com a resposta, és d’interés aquest altre fil del Marti Noy). Sintèticament, i en substitució d’un fil que seria massa llarg i potser cansaria… aquí va un apunt ràpid de coses que m’ha suggerit:

Coincideixo en:

  • la denúncia de la situació dels col·lectius de creadors implicats a la Mobba (obligats a deixar el seu equipament). Un fracàs de ciutat, malgrat aquí hi havia una alternativa per emplaçar a Muebles Rojas la ‘fàbrica’ de creació, conjuntament amb el projecte de la Fura. Una  alternativa malauradament malbaratada aquests darrers anys.
  • l’assenyalament de la precària situació del Conservatori i l’Escola de Música (en un edifici que ha de compartir amb el centre cívic, i que a més no és accessible i impedeix la consolidació del centre). Hi ha pressupost per abordar aquest tema. Que es posi fil a l’agulla.
  • l’abandonament de la programació cultural als centres cívics, només en part corregida, per la programació de les biblioteques. Tanmateix, més greu encara: la ciutat té per acabar el seu desplegament de centres cívics (el D5 no en té) i de bibioteques! Hi ha diners per fer el programa funcional i el projecte d’un equipament comunitari al Gorg i Montigalà (Apenins). Perquè no s’aprofiten? Estan en un calaix des de la moció de censura. I pel que fa a les biblioteques, clama al cel la situació a Can Casacuberta (encara!), però en especial a Lloreda. El projecte de nova construcció ha de desbloquejar-se ja… i revisar on s’ha de començar a planificar un nou equipament bibliotecari necessari a la ciutat.
  • el dèficit el manteniment dels equipaments culturals (al juliol de 2019, vam promoure aquesta moció), esportius, veïnals, etc, potser ens amaga una cosa encara més greu: la falta d’un pla d’equipaments a la ciutat i un debat obert (encara!) al voltant de mancances evidents (auditori, per exemple). De la necessitat d’un pla d’equipaments aquesta intervenció recent al ple.
  • la falta de reflexos a l’hora de donar sortida (i espais) a les entitats de la ciutat en l’àmbit de cultura tradicional. És hora, també, de repensar i revisar el disseny de la festa en el seu conjunt.

Afegeixo:

  • la tebior de la ciutat alhora de defensar un projecte estratègic com ho és el del Còmic a la CACI. Oportunitat definitivament perduda?
  • la desatenció de polítiques públiques de suport als creadors i indústria cultural a la ciutat (per exemple a través de línies d’ajut específiques o de ‘fàbrica’ de creació). En la planificació de polígons d’activitat econòmica se situava un pòl d’indústria cultural a Can Ribó. Cal estirar aquest fil.
  • les assignatures pendents quant a patrimoni històrico artístic, i alhora de donar un ús (reinventant-los si cal) edificis fantàstics com Ca l’Andal, les torres Arnús, la Phier, Torre Codina, Escorxador, etc.
  • la falta de confiança entre món associatiu i administració amb dinàmiques massa receloses quant a participació i empoderament.
  • i tot un àmbit estratègic a explorar alhora de lligar la cultura amb l’educació (aprofitem FAMPAS i l’articulació creixent de les entitats vinculades amb el lleure educatiu!), també alhora de reforçar-la com un element de treball comunitari (tenim BSA, una sòlida empresa municipal que podria jugar un paper interessant). I l’art urbà? També l’art urbà.

Tanmateix, alhora de fer una ‘foto’ de la cultura a la ciutat situaria també èxits compartits (administració-societat civil) amb:

  • tres festivals de referència al país: Filmets, Li Chang i Blues i Ritmes. No era fàcil i s’ha aconseguit.
  • una aposta museística al voltant de Baetulo espectacular: la museïtzació de les Termes, el decumanus i les Continue reading →