Transcripció editada de la intervenció de Jordi Cuixart, les referències al frankfurt de la Vila i a Titus, molt col·loquials, les podeu recuperar al vídeo. Valen la pena de revisar, però no tenen el gruix polític que sí que tenen les altres paraules sí recollides.
“Em tocarà marxar ràpid cap a la presó després d’aquestes paraules, però dir-vos que a Badalona no és que m’hi senti com a casa, és que tinc molt clar que sóc a casa. Us ho dic de tot cor. I no només, que també, per una qüestió familiar fill com sóc de la Maruja, veïna de Sant Crist, i de l’Antoni, del carrer República Portuguesa, sinó que si m’ho permeteu també per una qüestió que afecta l’entitat que presideixo.
“Badalona representa molt per a tots nosaltres, sí; representa tant com aquella persona que va començar assumint les tasques de vicepresident quan jo entrava a la presó i s’ha convertit per mi en un germà… I aquesta persona és el Marcel Mauri i l’estimaré tota la vida. També és inevitable afegir-me avui al dol de totes les persones que estan patint molt durament les conseqüències de la crisi del 2008, de la crisi econòmica que estem patint, de la crisi democràtica, de la crisi sanitària… He pogut veure la dona d’en Jordi Lleal i, i fer-li una abraçada que en tenia moltes ganes, i també consti el meu reconeixement tant amb ell com a la Carme Llobet, que és la mare de la Laura Galí, una persona que ens estimem també molt.
“A Badalona, heu de saber i us ho puc confessar avui, hi neixen les lluites compartides. Veig aquí el meu estimat amic Juanje, amb el que hem compartit moltes hores a l’Ateneu de Sant Roc. Enlloc millor que a Badalona per poder parlar d’això, d’aquest poble que ha asfaltat places i carrers amb les seves pròpies mans, que s’ha deixat ni es deixarà mai que ens confrontin entre nosaltres… gent vinguda de tot arreu, que ens hem preguntat molt poc d’on veníem jo, i en canvi si que ens hem discutit per saber cap a on volíem anar. Per tant, que per molts anys, d’aquesta Badalona com a exemple, ciutat integradora que no renuncia a la seva catalanitat, que no renuncia a cap dels seus conciutadans.
“Vull igualment compartir amb vosaltres aquest ‘ho tornarem a fer’, que vaig expressar aquell dia al Tribunal Suprem. Tots aquests drets que van ser condemnats al TS els tornarem a exercir. I això no és altra cosa que el que estem fent avui aquí i això sí que us vull agrair perquè no és altra cosa també que el que heu estat fent aquests darrers tres anys en aquesta plaça.
“Us vull agrair de tot cor per què durant moltes i moltes hores a la cel·la, durant moltes hores de dificultat… amb aquest gest que vosaltres fèieu i que potser us pensaveu que no ens arribava… doncs sí, de manera molt dilatada, amb els entrebancs que fossin, arribava. I creieu-me de tot cor que saber d’aquestes accions era del tot imprescindible per poder seguir endavant i per i per poder dir aquest ‘ho tornarem a fer’ col·lectiu.
“I precisament perquè ho tornarem a fer… no ens conformarem amb cap tipus de solució individual, ni amb un indult, ni amb una reforma parcial o total del codi penal… nosaltres el que volem és la resolució del conflicte polític mitjançant l’exercici del dret a l’autodeterminació. I això només passa per una amnistia com a solució global.
“Pel Marcel Vivet, pel Jose Téllez i per als més de 3000 represaliats amb la causa de l’1 d’octure. Per tant, és molt important que malgrat aquest desconcert i aquesta situació en la qual ens ha sembla que tots plegats estem una mica despistats no oblidem que: en primer lloc, el que busca la repressió que és dividir els que lluiten junts i en segon lloc que no vàrem entrar a la presó per lluitar per sortir-ne d’ella sinó que vàrem entrar a la presó per lluitar per exercir el dret a l’autodeterminació i per exercir drets fonamentals. Per tant amics i amigues, acabo, Badalona, terra de lluites compartides: un agraïment brutal a tots els que hi heu estat… i us emplaço a seguir, a no defallir. Ho tornarem a fer, i ho tornarem a fer junts, sense deixar ningú enrera. Visca Badalona i visca els Països Catalans!”