Enlloc millor que a Badalona… les lluites compartides

Transcripció editada de la intervenció de Jordi Cuixart, les referències al frankfurt de la Vila i a Titus, molt col·loquials, les podeu recuperar al vídeo. Valen la pena de revisar, però no tenen el gruix polític que sí que tenen les altres paraules sí recollides.

“Em tocarà marxar ràpid cap a la presó després d’aquestes paraules, però dir-vos que a Badalona no és que m’hi senti com a casa, és que tinc molt clar que sóc a casa. Us ho dic de tot cor. I no només, que també, per una qüestió familiar fill com sóc de la Maruja, veïna de Sant Crist, i de l’Antoni, del carrer República Portuguesa, sinó que si m’ho permeteu també per una qüestió que afecta l’entitat que presideixo.

“Badalona representa molt per a tots nosaltres, sí; representa tant com aquella persona que va començar assumint les tasques de vicepresident quan jo entrava a la presó i s’ha convertit per mi en un germà… I aquesta persona és el Marcel Mauri i l’estimaré tota la vida. També és inevitable afegir-me avui al dol de totes les persones que estan patint molt durament les conseqüències de la crisi del 2008, de la crisi econòmica que estem patint, de la crisi democràtica, de la crisi sanitària… He pogut veure la dona d’en Jordi Lleal i, i fer-li una abraçada que en tenia moltes ganes, i també consti el meu reconeixement tant amb ell com a la Carme Llobet, que és la mare de la Laura Galí, una persona que ens estimem també molt.

“A Badalona, heu de saber i us ho puc confessar avui, hi neixen les lluites compartides. Veig aquí el meu estimat amic Juanje, amb el que hem compartit moltes hores a l’Ateneu de Sant Roc. Enlloc millor que a Badalona per poder parlar d’això, d’aquest poble que ha asfaltat places i carrers amb les seves pròpies mans, que s’ha deixat ni es deixarà mai que ens confrontin entre nosaltres… gent vinguda de tot arreu, que ens hem preguntat molt poc d’on veníem jo, i en canvi si que ens hem discutit per saber cap a on volíem anar. Per tant, que Continue reading

#elmeu1o Repàs de fotografies i un llegat que perdura

#Elmeu1o va començar així. Uns quants regidors i l’alcaldessa seguiem els esdeveniments, tot comprovant, gràcies a tants compromisos sumats, que #Badalona podria obrir 34/34 dels seus col·legis electorals. Eren les 6 del matí.

Estavem a punt i coordinats per desplaçar-nos ràpidament allà on calgués. A les 9h, jo era amb en Francesc Ribot al Sant Jordi de Pomar, on unes poques hores s’havia produït algunes provocacions. Emoció màxima a l’obrir la porta. Cap foto hi pot fer justícia.

A les 10h, al Salvador Espriu, a Morera, on haviem sopat i ajudat en moltes activitats el dia abans, ja hi havia una immensa cua. S’havien produït les primeres Continue reading

La flexibilitat del jonc (un moment per fer balanç)

En la tempesta, la flexibilitat del jonc guanya la fermesa del roure.

Aquesta frase, nascuda d’un proverbi oriental, serveix com a conclusió i invitació al debat sobre els reptes que tenim com a país. Sembla oportuna la reflexió ara que ha fet sis mesos de l’1 d’octubre, i a continuació comparteixo alguns apunts ja publicats al meu Twitter aquests darrers dies.

 

Balanç dels sis mesos de l’#1o (tuit original):

L’estat de la qüestió, en el meu entendre:

➡️ (el q suma): Revalidació de la majoria absoluta al #Parlament | Reforç internacionalització | Posicionament ONU | Editorials grans capçaleres | Front pels drets, capacitat d’ampliar perímetre i existència de consensos +enllà cercle indepe.
➡️ (el q resta): l’atropellament de drets evidenciat en la presó, l’exili, les filtracions, la teranyina judicial q s’estreny | El foc amic | La divergència estratègica | Neumàtics cremats | Intent d’ulsterització | Tebior europea | El #155.
➡️ (el que toca): Formar govern (compatible amb reconèixer legitimitat de Puigdemont), reforçar el front pels drets, mobilització pacífica (cal recuperar to i estratègia), continuar la via de la internacionalització.
Continue reading

D'això de la unilateralitat

SÍ a la unilateralitat si vol dir no parar fins aconseguir-ho, creant els escenaris q faran possible la República; NO a la unilateralitat entesa com a convenció per saltar-se els condicionants polítics. No només es tracta de voler-ho o de ‘tenir raó’.

Negociar, sí. Però com que dos no negocien si un no vol; ¿com aconseguim que l’estat s’avingui a pactar una solució política? En tot cas, hauriem d’assegurar una part important de les següents condicions: (FIL)

  1. persistència i eixamplament de resultats ‘indepes’ en les diferents eleccions a partir d’ara; aconseguit amb la suma de polítiques socials i de prosperitat des de les institucions catalanes + reconstrucció grans consensos 2/3 al Parlament.
  2. reforç de la mobilització pacífica i multitudinària (, ).
  3. explotació de les contradiccions de l’estat i del bloc del 155.
  4. desprestigi internacional de l’estat.
  5. millorar la capacitat d’influència en la política estatal.

Si algú se li acut una via més ràpida i efectiva, que la digui. No serà ràpid ni fàcil. Però serà. Tenim feina… i moltes mans i raons. Som-hi.

Està bé dir on volem anar, però és inexcusable que diguem també quins factors s’haurien de complir per a fer efectiu de veritat el nostre objectiu.

[Aquest post surt d’aquest fil al meu perfil de Twitter]

Resiliència i resistència: arribar allà on necessitem arribar

  • Hem d’assegurar que el proper #Parlament està preparat x al llarg hivern, amb tots els accents, que és capaç de defensar gir social des del govern; objectiu refer i bastir ponts. Continuar ‘parlant’ en la línia del que explica el Toni Soler en el seu article de l’ARA.
  • És precisament per això que em sembla que la millor manera d’anar-hi és amb llistes separades amb acord per amnistia (#llibertatpresos), institucions pròpies i en defensa REPÚBLICA. Veurem com evoluciona aquest debat, però és així com ho veig jo a hores d’ara amb la informació que tinc.
  • I tanmateix, davant nostre resten anys de resistir i construir, de ser ferms i dúctils, de resiliència i resistència, de sumar i de sumar. … i precisament pq no hi ha via ràpida no renunciem a cap eina x República, les necessitem totes: la mobilització i la internacionalització, naturalment; també les accions… i si cal (cal) les eleccions, i si ens convé (ens convé, malgrat tot) el #referèndum o la feina per incidir encara i fins que ens sigui útil en la política espanyola.

Continue reading

Benvinguda República, has vingut per quedar-te

Benvinguda República, has vingut per quedar-te. Però t’haurem de cuidar (… i ens haurem de cuidar, també).

I tanmateix, la primera estructura d’estat que haurem de defensar és l’acord civil i cívic dins la nova República. Catalans tots, els del Sí a la República, els del No i els que no ho veuen clar. Ens cridaran a resistir. Naturalment. Ens tindran al costat de les institucions. Però resistir també és i serà, potser principalment, defensant la cohesió i capacitat de consens que ens han fet un projecte polític de suma.

La República comença avui.

>> Aprofito aquest apunt per enllaçar alguns enllaços que tenyeixen l’alegria d’aquest cap de setmana d’un tel de gravetat i també de la necessària fredor.

El primer és l’article que l’Oriol Junqueras ha publicat aquest diumenge a El Punt Avui: Front ampli contra el 155 + “Mai” renunciar a les urnes x revalidar la #República. Val la pena llegir-lo.

Altres articles que m’han interessat i considero valuosos en aquest crucial moment de Continue reading

Llums de llar arreu. #llibertatJordis

Els conec de fa anys i els dos són referents d’activisme cívic. Ni un vidre trencat en 7 anys de manifestacions. Son presos polítics a l’estat espanyol en ple segle XXI. Vergonya.

[Text escrit després de la manifestació de suport el dimarts 17 d’octubre] Llums de llar arreu de Catalunya… ara que, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez us les han robat amb la major de les covardies i injustícies. No esteu sols. Us volem a casa. #LlibertatJordis

Són dies complicats, amics… i precisament per això és important socialitzar neguits, pors i també de renovar compromisos. Avui he anat a Barcelona acompanyat de bons amics. Ha estat reparador.

Una forta abraçada a la família d’Òmnium, tan propera i estimada, i en especial a amics i referents com l’ Oleguer Serra (sempre allà), en Marcel Mauri (genial, avui), en Jordi Bosch, en Jordi Ballesteros Ventura, la Sílvia Soler Guasch, l’ Eduardo Alessandria… i tants altres.

Ha dit molt en ben poc, ha dit tant i tan bé

Hi ha moltes imatges de la manifestació d’aquest matí a Badalona. Més de 10.000 persones en la convocatòria d’#AturadadePaís. Impressionant. Però em quedo amb aquesta foto, que he fet just a l’acabar la marxa, a la plaça de la Vila. El noi de la pancarta és un jove, joveníssim mag de la ciutat l’Álvaro Albaladejo. Ha dit molt en ben poc, ha dit tant i tan bé. Una abraçada fraternal… l’atac i la repressió als nostres drets és vergonyós.