- Escolta el programa a Spotify o iVoox.
- Aprofundeix en la llista a Spotify o Tidal.
- Recupera la resta d’episodis.
“I’ve come a long way / And never even left L.A.” Michelle Shocked sintetitza a “Come a Long Way” publicada el 2001, com d’inacabable i diversa és Los Angeles, ciutat de llum encegadora i ombres que confonen, d’il·lusions cinematogràfiques i desigualtats que cremen; una ciutat sempre (penso) malentesa i que ara torna a ser protagonista, des d’una faceta potser menys coneguda, la de la resistència i la mobilització política i social.
A Cançons per explicar el món, l’espai que mensualment faig al magazine Badalona Matí de Ràdio Ciutat, conduït per la Núria Rodríguez, aquest juliol ens porta als carrers de L.A., avui escenari d’aldarulls, protesta i una repressió que ens pot semblar inèdita, però que en realitat no ho és tant.
Comencem amb “I love L.A.” de Randy Newman, una declaració d’amor irònica i lluminosa a la ciutat, inclosa a Trouble from Paradise (1983). Aquesta cançó amaga una crítica a la superficialitat i al somriure forçat d’una L.A. que sempre sembla a punt per a una postal… però que amaga la memòria de molts conflictes. Els disturbis recents, encapçalats per la brutalitat de la Guàrdia Nacional, han posat la ciutat altra vegada al centre del debat sobre drets civils i llibertats.
Aquí hi entra amb força “Onda Callejera”, del disc Chavez Ravine (2005) de Ry Cooder. Un homenatge als barris enderrocats per construir l’estadi dels Dodgers, una peça composta per David Hidalgo (Los Lobos) i Little Willie G., del llegendari grup Thee Midniters. La lletra recrea els Zoot Suit Riots de 1943, quan marines armats van baixar a Downtown L.A. a apallissar joves pachucos. És una lletra que sembla escrita per avui. (continua)
“Un montón de soldados, jóvenes y engañados
Llevaron su bronca to Downtown L.A.“
Tot ressona encara avui. I encara més quan Los Lobos revisiten “For What It’s Worth”, l’himne sixtie de Buffalo Springfield, nascut de la repressió a joves que ballaven, com a protesta pel tancament de locals, a Sunset Strip. Entre aquests joves, per cert, diu la llegenda que hi havia uns joves Jack Nicholson i Peter Fonda. Una versió plena de sentit polític, inclosa a Native Sons (2021), on la banda reivindica arrels i ciutadania… ells també són LATV, de Los Angeles de Tota la Vida, tinguin o no els papers en regla.
Parlem també de la intervenció de Doechii, rapera que ha alçat la veu en els BET Awards contra l’ús de l’exèrcit per silenciar protestes. Al costat de Tyler, The Creator, signa “Balloon”, tema carregat de crítica social i expressivitat lírica. Doechii, en un discurs encès, pregunta: “Quin tipus de govern envia l’exèrcit per evitar que la gent protesti?”
També repassem Bruce Springsteen, amb “Adelita”, un avançament del disc inèdit Inyo, enregistrat als anys noranta però recuperat ara. Una cançó que homenatja les soldaderas mexicanes i que reivindica històries oblidades des de la frontera texano-californiana. Aquest disc és un dels Lost Albums que el Boss publicarà a finals de mes, que ja es veu que serà molt més que un exercici d’arqueologia musical. Hi ha cançons que continuen projectant-se en el present i futur. Reivindicació de les classes populars i la comunitat. Donald Trump deu estar pensant la manera de boicotejar la sortida a la venda d’aquest material, infantilment ofès pels discursos de Springsteen a la seva gira actual.
L.A. és, d’alguna manera, moltes ciutats en una. I les seves fractures —racials, socials, culturals— esclaten. Ens parlen del que passa a tot el país. I una mica és igual quina cançó escoltis, sempre hi haurà una història de lluita. I, malauradament, de repressió.
Si la història es repeteix, que almenys en tinguem la banda sonora per no oblidar tantes lluites. Tornarem amb més veus, més històries, més músiques que no callen.