I love L.A.

“I’ve come a long way / And never even left L.A.” Michelle Shocked sintetitza a “Come a Long Way” publicada el 2001, com d’inacabable i diversa és Los Angeles, ciutat de llum encegadora i ombres que confonen, d’il·lusions cinematogràfiques i desigualtats que cremen; una ciutat sempre (penso) malentesa i que ara torna a ser protagonista, des d’una faceta potser menys coneguda, la de la resistència i la mobilització política i social.

A Cançons per explicar el món, l’espai que mensualment faig al magazine Badalona Matí de Ràdio Ciutat, conduït per la Núria Rodríguez, aquest juliol ens porta als carrers de L.A., avui escenari d’aldarulls, protesta i una repressió que ens pot semblar inèdita, però que en realitat no ho és tant.

Comencem amb “I love L.A.” de Randy Newman, una declaració d’amor irònica i lluminosa a la ciutat, inclosa a Trouble from Paradise (1983). Aquesta cançó amaga una crítica a la superficialitat i al somriure forçat d’una L.A. que sempre sembla a punt per a una postal… però que amaga la memòria de molts conflictes. Els disturbis recents, encapçalats per la brutalitat de la Guàrdia Nacional, han posat la ciutat altra vegada al centre del debat sobre drets civils i llibertats.

Aquí hi entra amb força “Onda Callejera”, del disc Chavez Ravine (2005) de Ry Cooder. Un homenatge als barris enderrocats per construir l’estadi dels Dodgers, una peça composta per David Hidalgo (Los Lobos) i Little Willie G., del llegendari grup Thee Midniters. La lletra recrea els Zoot Suit Riots de 1943, quan marines armats van baixar a Downtown L.A. a apallissar joves pachucos. És una lletra que sembla escrita per avui. (continua)

Continue reading

Un dia a L.A.

[Aquest estiu, els meus pares van fer un viatge als Parcs d’Arizona i Califòrnia i feien estada un dia a Los Angeles. Em van demanar que els proposer alguns llocs destacats i aquest va ser el resultat. El comparteixo al blog, pq potser a algú li és d’utilitat. Los Angeles és una ciutat molt ‘incompresa’ on no és estrany fer breus estades en forma d’escala o de parada tècnica]

Fotos: O.L. (2005)

Fotos: O.L. (2005)

Matí:
Downtown L.A + Little Tokyo

  • Esmorzar a Grand Central Market (per exemple a l’http://eggslut.com/, obert a partir de les 8h). Si teniu temps hi està obert, entreu al Bradbury Building, un edifici victorià d’oficines que té un atri molt bonic.
  • Pujar passant per Pershing Square (heu de baixar una mica per tornar a pujar) fins a California Plaza, on hi ha la zona amb el Walt Disney Auditorium (Frank Ghery), el Museum of Contemporary Art (MOCA). Una mica més amunt hi ha la catedral de Our Lady of the Angels, de Moneo, que és interessant de veure. Entre un punt i un altre són uns 20/30 minuts.
  • Agafeu taxi fins a El Pueblo (mercat a peu de carrer amb artesania, el lloc on hi ha la primera església de la ciutat i l’Avila Adobe, la primera casa de Los Angeles), per passejar una estona. Aneu fins a l’estació de Union Station a peu.
  • Agafeu taxi (o aneu a peu, pq són uns 30 minuts) fins al Japanese American National Museum on podeu provar d’anar al Komasa Sushi (està a tocar). Sinó podeu fer cap a la Japanese Village Plaza, on hi ha molts restaurants. Un de popular és el Kula Sushi (hi ha cua, però van a preu fet).

Després de dinar:
West Hollywood i Sunset Boulevard

  • Després de dinar, agafeu taxi fins a Chinese Theatre i camineu una estona pel passeig de les estrelles fins a La Brea Avenue, on heu de tirar avall fins a Sunset Boulevard (són uns 15 minuts). Allà podeu passejar una estona i veure, per exemple, el Continue reading