Els conec de fa anys i els dos són referents d’activisme cívic. Ni un vidre trencat en 7 anys de manifestacions. Son presos polítics a l’estat espanyol en ple segle XXI. Vergonya.

[Text escrit després de la manifestació de suport el dimarts 17 d’octubre] Llums de llar arreu de Catalunya… ara que, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez us les han robat amb la major de les covardies i injustícies. No esteu sols. Us volem a casa. #LlibertatJordis

Són dies complicats, amics… i precisament per això és important socialitzar neguits, pors i també de renovar compromisos. Avui he anat a Barcelona acompanyat de bons amics. Ha estat reparador.

Una forta abraçada a la família d’Òmnium, tan propera i estimada, i en especial a amics i referents com l’ Oleguer Serra (sempre allà), en Marcel Mauri (genial, avui), en Jordi Bosch, en Jordi Ballesteros Ventura, la Sílvia Soler Guasch, l’ Eduardo Alessandria… i tants altres.