– Article publicat al Línia.

Abans de començar, una advertència obligada. Aquest és el típic article en què un critica que es parli (massa) d’un determinat tema… parlant d’aquest tema (precisament). Però la cosa té, o hauria de tenir una dispensa, en la mesura que les línies que venen a continuació volen (ajudar a) plantejar una alternativa, un mecanisme de resposta a la pregunta que es va plantejant a la ciutat de Badalona en els darrers mesos: hi ha ciutat més enllà del que dicta la factoria de titulars de l’alcalde absolutíssim del municipi? 

La resposta és sí, que hi ha ciutat i no amb pocs problemes! I hi és, la ciutat, encara que la realitat del debat públic a les xarxes, als mitjans i fins i tot al plenari municipal s’entesti per terra mar i ‘X’ a convèncer-nos que no, que no hi ha ciutat més enllà de l’hegemonia de relat del PP i la seva capacitat per catalitzar tota discussió en còmodes i afavoridores (per ells) disjuntives: les darreres de les quals es conjuguen amb accent nadalenc: arbre gegant sí/no; tornemis sí/no. (continua llegint)

El govern de Garcia Albiol a Badalona controla a la perfecció el allò de què es parla: i de fet  li és fàcil amb la indiscutible legitimitat del seu pes electoral, la solvència tècnica comunicativa marca de la casa i una (encara) atordida oposició. Però més important encara que això és la incidència en la contra agenda informativa: allò de que no es parla. 

I així parlem d’ocupacions (i no de desnonaments, i no de la precària política d’habitatge) i així parlem de neteja (obviant els pals a les rodes que es van posar amb l’intent de control a Fomento) i tota menció a la inseguretat es feta assumint la seva mirada més simplista i autocomplaent… Perquè el control del discurs implica també mantenir i jugar les millors cartes en la partida, i per tant allò, el fet de decidir que es situa en un pràctic segon pla. 

Amb una oposició a la defensiva, obligada a presentar-se en negatiu o el que és pitjor jugant amb frivolitat a veure qui la diu més grossa, qui és més ocurrent i sobretot qui respon abans… hem convertit la discussió sobre el model del ‘Nadal a Badalona’ –que ha saltat als mitjans amb la testosterònica cursa per veure qui té l’arbre més llarg– en un debat pobre, en el qual hem obviant temes de gruix. 

Perquè l’anomenada ‘operació nadal’ en una ciutat com Badalona ha tingut en els darrers temps una vessant social i educativa i que ara veiem invisibilitzada o en risc; una mirada que incloïa també l’aliniament de recursos municipals en qüestions com l’atenció al sensellarisme (operació fred), els patis oberts, el treball de valors, l’equilibri territorial o el reforç del talent i les empreses locals. I que per tant, hi havia (hi ha) un model de com fer les coses diferents, que hi ha (hi havia?) un ‘relat’ alternatiu!

I arribats a aquest punt: potser es tracta de no respondre tant… i proposar més. 

Que potser es tracta de sortir del ‘pim pam pum’ de l‘i tu més’, i recuperar la veu pròpia i actualitzar (i millorar, és clar) el model de ciutat assajat en l’anomenat govern del canvi (que, si voleu, amb les seves mancances i desencerts, defensava, en tot cas, una visió pròpia de ciutat que desbordava la del binomi PP-PSC). Que potser es tracta que la sempre necessària autocrítica vagi més enllà del mer enunciat i impliqui canvis reals més enllà de les paraules…

La ciutat ha de definir d’una vegada els temes clau de futur, teixint (reconstruint) totes les complicitats, fent emergir tots els nous (!) lideratges necessaris. El ritme en la definició d’aquesta feina no el pot marcar l’alcalde Garcia Albiol a còpia de titulars. Per vistosos o provocadors que siguin, penjats entre les llumetes de l’arbre de Nadal més alt de Catalunya.