La ciutat sota el ‘relat’

– Article publicat al Línia.

Abans de començar, una advertència obligada. Aquest és el típic article en què un critica que es parli (massa) d’un determinat tema… parlant d’aquest tema (precisament). Però la cosa té, o hauria de tenir una dispensa, en la mesura que les línies que venen a continuació volen (ajudar a) plantejar una alternativa, un mecanisme de resposta a la pregunta que es va plantejant a la ciutat de Badalona en els darrers mesos: hi ha ciutat més enllà del que dicta la factoria de titulars de l’alcalde absolutíssim del municipi? 

La resposta és sí, que hi ha ciutat i no amb pocs problemes! I hi és, la ciutat, encara que la realitat del debat públic a les xarxes, als mitjans i fins i tot al plenari municipal s’entesti per terra mar i ‘X’ a convèncer-nos que no, que no hi ha ciutat més enllà de l’hegemonia de relat del PP i la seva capacitat per catalitzar tota discussió en còmodes i afavoridores (per ells) disjuntives: les darreres de les quals es conjuguen amb accent nadalenc: arbre gegant sí/no; tornemis sí/no. (continua llegint)

Continue reading

Nou focus per parlar d’ocupacions

Parlavem de persones (desnonaments), i ara tot és parlar de propietats (ocupacions). No és un canvi de focus menor o innocent. Els darrers mesos hem viscut una mena de competició política a veure qui demanava més canvis legislatius o es dotava de més eines per fer front a l’emergència habitacional, però amb un estudiat (i descoratjador) canvi de subjecte a objecte. S’han promogut textos legislatius i diferents ajuntaments han posat en marxa unitats de resposta i fins i tot han definit regidories específiques. L’objectiu, però, no ha estat –ni és– el d’abordar el drama humà vinculat amb la dificultat d’un nombre cada vegada més gran dels nostres veïns i veïnes a un habitatge en condicions, sinó el de simplificar aquest repte colossal en una crua qüestió de seguretat al voltant de la gestió i conservació d’unes propietats. L’habitatge vist com una mercaderia, un capital, no pas com un dret. Doncs sí: vam començar parlant de persones (desnonaments), i ara tot és parlar de propietats (ocupacions). 

Però no només això. Veiem cada vegada més com passem de puntetes per les raons estructurals que expliquen la crisi habitacional (la falta d’un parc de vivenda social, el col·lapse dels serveis socials, l’encariment de l’habitatge i els lloguers, les dificultats de regularització a que sotmetem una part de la ciutadania, la precarietat laboral que afecta en especial dones i joves…), mentre s’imposa un frívol seguidisme de les estratègies incendiàries de l’extrema dreta i els interessos empresarials de fons d’inversió i fabricants d’alarmes i que, a còpia, de tik tok han acabat arrossegant un ampli espectre polític. (continua)

Continue reading

Un Garcia Albiol amb moltes vides

La gent de ‘Política i Prosa’ em van encarregar un perfil sobre l’alcalde de Badalona Xavier Garcia Albiol. No va ser una feina fàcil (aconseguir la distància necessària, un repte); si en voleu llegir el resultat, aquí el teniu. Brillant com sempre la caricatura de Luis Grañena.

Per raons d’espai no va poder ‘entrar’ la seguent postdata:

Conec Xavier Garcia Albiol personalment: l’he tractat com a periodista (si fa o no fa
ell va començar en política en el mateix moment que jo entrava al periodisme local) i
políticament hem estat adversaris alguns anys. Durant molt de temps, vam ser veïns
del barri de la Morera. No he escrit aquest article com a expolític o des d’una òptica
partidista, sinó amb l’ànim d’entendre i situar el personatge per a la gent de dins i
fora la ciutat on visc, Badalona. Espero haver-me’n ensortit.

Continue reading

L’estiu agreuja el col·lapse a Badalona

[ Article publicat a Línia Nord ]

Un 18,73% de la població de Badalona viu en zones altament vulnerables al canvi climàtic, i en especial a l’impacte de la calor. L’alta densitat de l’espai urbà, l’urbanisme desarticulat, el parc immobiliari envellit i precari i unes rendes en caiguda lliure i que afecten en especial col·lectius ja molt vulnerables (gent gran, famílies monoparentals…) expliquen una situació greu, especialment candent als districtes 4 i 6 (en què veiem barris com la Salut o Sant Roc). Són dades de l’estudi “La calor en un futur: Índex de vulnerabilitat al canvi climàtic”, elaborat per l’Institut Metròpoli i finançat per l’Àrea Metropolitana. La ciutat que ens espera haurà de saber donar una resposta a una realitat física cada vegada més hostil i amb un major impacte en la salut dels nostres veïns i veïnes.

Aquest estiu, en què la calor ha pulveritzat rècords a Catalunya, i també a la nostra ciutat, el termòmetre ha esdevingut el més cruel dit acusador per mostrar les vergonyes d’unes polítiques públiques insuficients, i que a Badalona s’han mostrat de nou a la ratlla del col·lapse i la fallida tècnica. (continua)

Continue reading

El PP català es ‘rearma’

Avui publico a Sentit Crític aquest breu anàlisi sobre el PP a Catalunya i el #23j. El bon resultat de les municipals no va ser una anècdota, sinó part d’una seqüència per recuperar l’espai (i influència!) al Principat. Propera parada, #Parlament.

Per cert, més informació sobres eleccions de diumenge en aquest enllaç en consrucció.

Continue reading

Biblioteques en continu urbà

La foto que il·lustra aquest article té tot just una setmana. Mostra el panell informatiu que hi ha a l’entrada de la biblioteca de Lloreda, a Badalona, i en el qual, sota el títol de Les biblioteques de la zona, es mostren les dades bàsiques dels centres de Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià. Són equipaments de diferents municipis que operen en el gran continu urbà –dens, complex i sovint oblidat– al nord de Barcelona i que darrerament hem batejat com a Baix Besòs.

La imatge subratlla la lògica territorial dels equipaments metropolitans que, com es veu a la imatge, conformen un conjunt de nodes que desborden els límits municipals. En aquests dies de precampanya electoral en què la mirada urbana es perd entre promeses efímeres, el llistat de biblioteques interpel·la a revisar el nostre paisatge quotidià. És, aquesta, una invitació oportuna a reivindicar una realitat urbana en forma de xarxa i que és plena d’oportunitats.

I, tanmateix, la foto mostra un potencial més que no pas una realitat. (Continua)

Continue reading

La ciutat dels 15 minuts, més que una qüestió de rellotge

Hi ha una xarxa d’equipaments bàsica que el 90% de ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona tenen a menys de mitja hora de casa. Hi ha una primera lectura precipitada d’aquesta dada –per cert, fruit d’un espectacular treball periodístic d’eldiario.es–, i és que anem bé. Fins i tot molt bé. Almenys si ens centrem en el context propiciat per la nova ‘expressió de moda’, la ciutat dels 15 minuts, i no hi aprofundim gaire.

Però alguna cosa grinyola encara que el titular, que recull la proximitat a hospitals, escoles o supermercats, és estrictament correcte. Vegem-ho. La informació recollida pels periodistes que han elaborat l’experiment ens permet concloure dues coses: la primera és que els primers ajuntaments des de la dictadura van fer una bona feina amb la planificació de mínims (que en aquell moment era més aviat de màxims). La segona és que, malgrat això, aquests mínims no es compleixen en algunes zones de l’estat espanyol, i això és indicador d’una determinada agenda política. Fins aquí, diguem, bé. (continua)

Continue reading

Patrimoni (gens) secundari

[ Article publicat al Línia ]

Fa uns pocs dies, l’Ajuntament de Badalona recuperava tres fantàstics murals al pavelló de la Plana, dins el paquet de millores que està executant amb l’excusa de la celebració de la Copa del Rei. Atenció, aquest article no és sobre el penós estat dels equipaments municipals (caldria més d’un article, i tristament em continuo remetent a aquí); aquestes línies el que volen és reivindicar i convidar a (re)mirar elements com els que representen aquests tres murals. Realitats ‘invisibles’ en el nostre apressat dia a dia i que són alguna cosa més que el paisatge necessari i instrumental: ben al contrari mostren un capital patrimonial que cal reivindicar. Murals ceràmics, façanes serigrafiades, rètols de botigues amb tipografies singulars… i també edificis esdevenen un escenari quotidià que massa sovint donem per descomptat, però que si hi parem esment veurem que és ple de petits tresors.

Els tres murals ‘salvats’ de la Plana són significatius per dues raons. En primer lloc, perquè han estat recuperats i posats al dia (no és el més habitual) i en segon lloc perquè al fer-ho s’ha evidenciat el poc que sabem d’aquests elements de patrimoni quotidià que conformen la ciutat, més enllà dels béns patrimonial de gran valor i que tenen una lògica de protecció diferent més restrictiva, encara que, bé ho sabem a Badalona no sempre eficaç (aquest darrer fet també donaria per un altre article, ja veuen que se m’acumula la feina!).

(Continua)

Continue reading

No-obvietats amb el petit comerç

* Article publicat al diari Línia, i que ha coincidit amb l’excel·lent notícia que s’ha conegut aquest dilluns: Barcelona fa un pas de gegant per ser la captial europea del comerç de proximitat.

Resulta que hi ha un servei que t’estalvia la despesa d’enviament i que no t’obliga a estar amb l’ai al cor, pendent d’una ruta de repartiment que sembla jugar al gat i a la rata amb tu. Una proposta comercial que no et cobra recàrrec a l’hora d’embolicar regals, que supera qualsevol algoritme de suggeriment amb el coneixement personal i que ofereix experiència i ofici en lloc d’inacabables tutorials de YouTube o manuals per descarregar amb un codi QR que mai s’acaba de carregar bé. Una marca que s’empesca packs regal amb gràcia i originalitat que desborden l’IA, que assegura als artesans i artistes de la zona marges de benefici dignes i que no necessita arrodonir per a cap projecte solidari perquè la implicació amb el veïnat i la ciutat la té de sèrie: no se’n pot desentendre perquè és on i des d’on treballa.

No és ni una nova app reinventant la sopa d’all ni una start-up que amaga la falta d’originalitat rere un lluent nom en anglès: és el comerç de tota la vida. El comerç amb noms i cognoms que ajuda a teixir el nostre dia a dia i que, passat l’estrès de la campanya de Nadal, com ha pogut i ha sabut, aixeca una bandera que no hauria de passar desapercebuda: estic aquí, al vostre servei! (Continua)

Continue reading