- Escolteu el programa aquí (iVoox)
- Recupereu la resta de programes
- Llista de reproducció a Tidal.
El “Sí, ho vull” amaga en realitat moltes capes de significat. En la darrera edició de Cançons per explicar el món a Badalona Matí (94,4 FM), el programa conduït per Núria Rodríguez, situem el focus en un dels rituals socials més antics i analitzats: el matrimoni. Però no des de la perspectiva de la lluna de mel, sinó de tot allò que s’hi pot amagar al darrere. Casar-se esdevé a voltes un mirall de les nostres pors i desitjos, i fins i tot pot esdevenir el termòmetre de l’estat de salut de la nostra societat.
Comencem ‘el banquet’ amb la sàtira intel·ligent de Lyle Lovett i la seva cançó An Acceptable Level of Ecstasy. El texà ens planta en una recepció de luxe on tot és fals i grotesc: flors de funerària i un director de tanatori que paga la festa. És una crítica racial i de classe brutal, on l’èxtasi és merament superficial. L’amor no hi té lloc; és una façana.
Després de la paròdia, ve l’agredolç. Billy Bragg, a Mother of the Bride, ens col·loca al pub, just després de la cerimònia, on l’antic pretendent es veu obligat a complir les convencions i somriure d’esma. El dolor del passat que es trenca amb la complicitat inesperada de la mare de la núvia, que li xiuxiueja: “el de l’altar, hauries hagut de ser tu.”
D’aquí, saltem a l’anhel del futur amb Jens Lekman i If You Ever Need a Stranger to Sing at Your Wedding. Amb una melodia dolça, ell és l’estrany que canta a la boda, i que ho sap tot sobre l’amor romàntic (de Bacharach a les power ballads), però que està molt, molt sol. El “sant matrimoni” és el mirall de tot el que li falta i potser aquest ‘ram’ de la núvia que vola per damunt dels caps canviarà el seu destí. Un final obert, que són els millors finals (en realitat).
La sensació de ‘pel·lícula’ ens la dóna Miqui Puig amb Londres. La cançó és molt cinematogràfica: “Seis de la tarde”, “luz perfecta”… Ell està plantat a la porta de l’església mentre la seva exparella es casa. La seva benedicció és una mentida confessada: “Y aunque sea mentira, os deseo buena suerte.” El títol simbolitza la fugida i la fantasia d’última hora abans de fer les maletes… hi ha un cotxe que frena, amb un just married escrit al vidre del darrera, serà possible que per una vegada ‘el chico gane’?
Seguim amb un petit homenatge al gran Enric Hernàez, que ens va deixar aquest estiu, recuperant la seva adaptació de Chico Buarque: La Núvia de la Ciutat. Aquí el personatge no és una víctima, sinó una futura núvia empoderada que roba el somni de la gent. És un ritus de pas sobre el desig adult que desafia la institució i les seves repressions, jugant amb la metàfora de l’Home del Sac.
Per acabar, l’enorme Lucinda Williams i A Plan to Marry. Comença pintant un quadre desolador: líders que fallen, violència, promeses trencades. I la resposta a aquesta decadència? L’amor. En un món cínic, casar-se no és un refugi evasiu, sinó una arma, un acte radical de creure-hi. L’amor com la darrera línia de defensa contra la inhumanitat.