Les cinc claus del fenomen Garcia Albiol (i una pregunta oberta)

[Article publicat al diari Público]

1. La campanya permanent
Xavier García Albiol és, per damunt de tot, un projecte electoral. L’actual alcalde de Badalona –sempre més còmode comunicant que gestionant– ha estat una màquina imbatible a les urnes fins ara, aprofitant un vot dual absolutament inaudit i que, per posar un exemple relativament recent, l’ha convertit en primera força en unes municipals (maig de 2019), mentre que el PP, la marca sota la qual es presentava, quedava en cinquè lloc en les eleccions al Congreso (abril del mateix any). La seva potència comunicativa i la connexió emocional amb l’electorat l’ha portat a desbordar les pròpies sigles (en campanya, quasi invisibles en cartells i anuncis) i a guanyar eleccions des de 2011, millorant els seus resultats en cada convocatòria.

Guanyar el dia de les eleccions, però no al saló de plens. Allà la seva clara majoria en nombre de vots no li ha permès establir aliances duradores per governar amb una mínima estabilitat. El 2023 les eleccions no aniran de qui guanya a Garcia Albiol sinó de si aquest obté o no la majoria absoluta que necessita per governar. Si una cosa sembla clara de l’impacte dels papers de Pandora a aquestes altures segurament és aquesta: el refredament de les seves opcions d’aconseguir-la. Bona notícia, en tot cas.

Veurem ara amb quina força redirigeix la seva lògica de la campanya permanent a la trinxera de l’oposició. S’equivocarà, això sí, qui el doni per acabat.

2. La debilitat del PSC
El lideratge del projecte ‘lepenista’ del PP a Badalona, evident ja a partir del 2007, es desenvolupa sense resistència significativa per part d’un PSC que, en clau local, afegia a la crisi ideològica del partit més general, una guerra intestina que, progressivament, el va anar desconnectant de la ciutadania. El fenomen Garcia Albiol difícilment s’hauria elevat de la manera que ho va acabar Continue reading

12 dates que expliquen els meus cinc anys i mig de regidor a Badalona

13 de juny de 2015, dissabte. Fa sol i molta calor. És l’hora de dinar i surten a la plaça els regidors que conformaran el nou govern de Badalona en representació de Guanyem, ERC i ICV-EUiA. L’alcaldessa Dolors Sabater ofereix la vara a la ciutadania amb un somriure, mentre Xavier García Albiol, l’anterior alcalde, surt de la casa de la Vila per la porta del darrere (literalment)… Dies d’alta càrrega metafòrica: al balcó, representants d’entitats saluden eufòrics; a peu de carrer, barrejats amb la multitud, els electes. Hi ha una foto preciosa d’aquest moment, tota il·lusió. Tanmateix, la imatge no mostra la impossible motxilla d’expectatives que carreguem a la nostra esquena.

18 d’abril de 2016. Ens trobem al recinte de l’Escorxador, al cor de la Salut. Ada Colau dona el tret de sortida del procés de redacció del Pla d’Actuació Metropolità. Com convertir les fronteres entre termes municipals en frontisses? Vet aquí una agenda política de fons per connectar Badalona amb la realitat metropolitana, que es veu també amb la participació del municipi en l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública, en la coordinació de ciutats republicanes contra la pobresa energètica i sobretot en la inclusió de la ciutat al Consorci del Besòs. L’intent, només reeixit en part, de moure una mica la brúixola del debat territorial.

7 de juny de 2016. Comença un procés de participació inèdit per volum i ambició: els veïns de Badalona estan cridats a decidir el futur de 14 milions d’euros… exemple d’una acció de govern que pregunta i inclou en la presa de Continue reading