Què diuen de nosaltres les Festes de Maig d'aquest any?

Dimonieta 2016Article publicat a l’especial de Festes de Maig del Diari de Badalona.

Què diuen de nosaltres les Festes de Maig d’aquest any? Què Badalona és una ciutat tenaç, que és la forma intel·ligent de ser tossuda, una ciutat que sap i vol combinar el respecte per la tradició amb la inventiva i el pessic a l’estòmac d’allò que surt de guió.

Per això aquest any les festes de tots són una mica com les de l’any passat i l’anterior (vaja, que hi ha els actes de ‘sempre’, els que esperem tot l’any), però que també hi ha novetats i són tota una declaració d’intencions d’una festa que s’obre i S’ofereix com a eina de cohesió´ a la ciutadania: es sumen al programa un tancament de festa a Sant Roc, oportú i just; accions d’art urbà, produccions pròpies musicals plenes d’interès i un accent potser més pronunciat cap als creadors badalonins.

Ja fa molts anys que entitats i plataformes –aquí caldria una menció per la coordinadora de tradicions populars i pels amics de la Festa Major Alernativa– són rere algunes de les cites més singulars i estimades de les festes; i hi són compromeses com a organització, aportant mans i cap. Aquest 2016, però, això ha estat encara més així, perquè la Comissió de Festes de Badalona ha vist reforçat el seu paper i és coorganitzadora de les activitats. Reconeixement normal… però que fa uns pocs mesos hagués estat clarament excepcional.

Badalona es mou, la seva festa també.

La nostra festa major és una invenció pactada entre tots. No és la festa de sempre, la que es fa perquè ho diu el calendari; és la festa on ens trobem la majoria de badalonins. Per això la festa es fa al maig i no a l’agost, com era tradició. La festa ‘major’ de Badalona surt d’un pacte per trobar-nos, quants mé´s millor. Això també diu molt de la nostra ciutat i de la capacitat que tenim, quan ens la creiem, de moure’ns i adaptar-nos.

Què diuen de nosaltres les festes de maig? Coses bones, per tant: que ens agrada sortir al carrer i omplir-lo de cultura i alegria, que la nostra manera de ser de Badalona és a través de moltes sumes i d’infinites capes. Que per això el programa de festes té propostes per a gairebé tothom, però que no tot s’acaba amb la gresca. La festa s’obre avui amb el pregó, un pregó reivindicatiu, que ens interpel·larà segur des de la solidaritat amb els nostres veïns de mar, tan lluny, però en realitat tan a prop.

La ciutat es fa a través de la festa popular, i la festa popular només és possible amb una societat crítica i compromesa. Això és el que diuen de nosaltres les festes de maig. Disfrutem-les!

L’autopista a l’agenda política catalana

fotoautopista

L’autopista és un dels greuges històrics de Badalona. Amb aquesta eloqüent contundència s’expressava el passat 1 d’abril el president de la Generalitat, Carles Puigdemont en la seva visita a Badalona. La primera autoritat del país reconeixia així, en la solemnitat del saló de plens de l’Ajuntament, l’anomalia que pateix la nostra ciutat amb el pas partint pel mig el nucli urbà d’una infraestructura tan important com la c31. El president es va comprometre davant bona part dels regidors del consistori a continuar avançant en la construcció dels laterals pendents i va anunciar igualment que la Generalitat liderarà conjuntament amb la ciutat un estudi estratègic a fons sobre el futur d’aquesta via ràpida. L’autopista ha de ser i pot ser una via estructuradora, al servei de la ciutat i els seus veïns. Una oportunitat i un repte per a Badalona. La seva era una valoració carregada de simbolisme. La transformació de la c31 en una via urbana ha d’estar inexcusablement en la planificació d’infraestructures del país. És l’única manera d’aconseguir abordar aquesta qüestió.

En aquesta línia, uns pocs dies abans els representants parlamentaris de Junts x Sí, Catalunya Sí que es pot i la CUP van presentar una proposta de resolució al Parlament, també amb el consens valuós del PSC, reclamant l’acabament dels laterals i la revisió integral de tota la infraestructura. Un altre element simbòlic que entre tots haurem de convertir també en plausible.

Aquest no és un tema només local, és evident; com evident és que no estem parlant només d’una qüestió relacionada amb la mobilitat. Els perjudicis de la infraestructura sobre la ciutat són argumentables també pel que fa a la salut pública (pol·lució ambiental i acústica), els costos sobre la qualitat de vida (claríssims en espais com Sant Roc i Sant Crist) i l’impacte econòmic (competitivitat).

La transformació de l’autopista que parteix per dos la tercera ciutat del país és una qüestió nacional. En els discursos comença a quedar clar. L’objectiu és ara que aquesta claredat vingui reforçada, a més, amb les consignacions pressupostàries necessàries per fer-ho possible.

> Article publicat al Diari de Badalona. Abril de 2016.