I malgrat tot, mirar endavant (un any de pandèmia)

El tic-tac de la bomba de rellotgeria que es va fer visible amb el temporal Glòria va acabar esclatant al mig del confinament amb la detenció de l’alcalde Pastor i un nou procés d’elecció d’alcalde, –quatre investidures en sis anys, es diu ràpid!–, que acabava amb el retorn a l’alcaldia de Xavier García Albiol. Aquella sessió plenària excepcional, amb mascareta i al BCIN per poder garantir la distància de seguretat, regala una de les fotos més representatives dels darrers 12 mesos des de la promulgació de l’estat de l’alarma a Badalona; una ciutat, la nostra, on l’emergència sanitària ha subratllat altres emergències com la social, econòmica… i política.

Certament, la crisi política ocasionada obria una nova esquerda en les ja de per si precàries relacions i confiances entre les forces de progrés a la ciutat, un nou contratemps que empantenagava encara més el dia a dia de la gestió municipal, en pràctica fallida tècnica des de l’acord PSC-PP per acabar amb el govern republicà el 2018.

Al llarg d’aquests mesos, el xup xup sobre una moció de censura ha estat més un artefacte tàctic per descol·locar l’adversari que no pas una opció real i factible que portés a un canvi de govern en clau de progrés. I tanmateix, Albiol, combinant seny i rauxa, –és a dir exabruptes xenòfobs amb picades a l’ullet a la centralitat, sempre ben retransmeses per la seva factoria pròpia comunicativa–, ha aconseguit l’aire que necessitava gràcies al pacte de les inversions amb el PSC que s’ha aprovat aquesta setmana. Un acord que Continue reading