Converses sota la figuera: cultura, vinya i compromís a la Vall de Betlem

El cicle Converses sota la Figuera, impulsat pel projecte cooperatiu Vall de Betlem i la Sargantana i que he tingut el plaer de moderar personalment aquest mes de juny, ha consolidat un espai de reflexió pausada, amb vincles intensos amb el territori, la cultura i la sostenibilitat a un dels cors més verds de l’àrea metropolitana, a pocs metres d’alguns dels barris més poblats d’Europa. Durant tres vespres de juny, sota l’ombra fresca d’una fantàstica figuera i amb la vinya de Sant Jeroni de la Murtra com a escenari, hem viscut una experiència que ha servit, més enllà de passar una bona estona —que en els temps que corren, ja seria un acte de per si prou meritori— sinó per reivindicar:

  1. L’agricultura a tocar de ciutat com a eina de transformació social, a través de la recuperació de la vinya i el paisatge a la falda de la Serralada de Marina. Cal més suport polític i administratiu efectiu, que entengui el retorn social d’aquestes iniciatives, i que les afavoreixi amb una estratègia apropiada. 
  2. La dignificació d’un patrimoni natural menystingut, com és la Vall de Betlem, amb un gran potencial ecològic, històric i cultural. Això requereix polítiques públiques ambicioses i valentes (en línia al que exposava en aquest apunt al meu blog fa unes setmanes).
  3. Veus valentes i singulars, com la de Rosa Rodon, amb una crítica ferma a l’excés de màrqueting en la gastronomia; o les de Roser Vernet i Júlia Viejobueno, que amb els seus llibres inclassificables ens recorden que la vida quotidiana també és un acte polític quan alinea idees i accions. I el pensament radicalment serè de Josep Maria Mallarach, que ens convida a reconciliar natura i cultura.
  4. Sant Jeroni de la Murtra com a espai viu de cultura: de pensament, de vi i de comunitat. Un lloc fantàstic on fer cultura. (continua)
Continue reading

La Serralada de Marina: un territori en espera

Una caminada popular en defensa dels camins públics, el proper 6 d’abril a Canyet, posa de nou al centre del debat ciutadà la necessitat de protegir i ordenar la Serralada de Marina. Aquesta acció simbòlica evidencia alguns dels grans pendents que afecta l’espai natural més emblemàtic de Badalona. Article publicat a Línia.

El focus de la reivindicació torna a la Serralada de Marina, el gran pulmó verd del nord de l’àrea metropolitana. I és una bona notícia. Ho fa gràcies a la convocatòria ciutadana del pròxim 6 d’abril, quan, coincidint amb el Dia Internacional dels Camins Públics i dels Camins Ramaders, es farà una caminada popular i la lectura d’un manifest davant de l’associació de veïns de Canyet, convocada per diferents entitats del municipi entre les quals la FAVB i les principals entitats excursionistes de la comarca. L’acte vol posar en valor el paper dels camins com a connectors ecològics, com a peces essencials del patrimoni cultural i denunciar l’estat d’abandonament i la falta de polítiques per atenuar la pressió constant i desordenada que pateixen aquests espais. Recentment, l’inventari aprovat recentment per l’Ajuntament de Badalona ha exclòs vies d’ús històric consolidat, “fet que podria facilitar la seva privatització i degradació”. I això que els camins —com recull el manifest— “són essencials per garantir una mobilitat sostenible, facilitar l’accés al medi natural i preservar el patrimoni històric i cultural”. (continua…)

Continue reading

Sant Jeroni, un patrimoni que cal defensar (més)

(c) Carles Guinot.

(c) Carles Guinot.

Sant Jeroni ha saltat a l’actualitat aquest matí en conèixer-se que una part de la propietat posava el monestir a la venda. Després sembla que l’anunci que s’havia publicat en un portal immobiliari s’ha retirat. La notícia ha generat inquietud (comprensible) i ja algunes propostes (saludables). Al voltant del tema, apunto una mica d’informació i amplio la línia de treball a nivell de govern.

Context:
  • Sant Jeroni de la Murtra està situat dins el Parc de la Serralada de Marina i presideix un dels seus paisatges més reconeixibles, estimats (i una mica també, oblidats), a la Vall de Betlem. Es va fundar l’any 1416 i es va declarar monument històric artístic el 1974. És una joia del gòtic català, testimoni d’esdeveniments històrics importants.
  • La Generalitat va declarar el monestir Bé cultural d’interès nacional el 2014 i aquesta figura en determina avui la màxima protecció: vetlla, entre d’altres, la conservació a partir dels criteris experts i històrics i els usos, assimilables als originals (agrícoles, religiosos, d’estada, culturals…) i sense afectar el conjunt paisatgístic. Això restringeix el què, el com i l’on. Els voltants de Sant Jeroni també estan assegurats per altres figures de protecció que condicionen i restringeixen qualsevol modificació urbanística.
  • El monestir té dos propietats, una part (la majoritària) aplega els hereus de la finca i l’altra a la Fundació Climent Mur, vinculada amb l’església i que és qui articula la major part d’usos actuals i en vetlla el mínim manteniment. La part que sembla que s’ha posat a la venda és la de l’empresa: aquesta part inclou un tros del monestir (claustre, capella, entre d’altres), però també dues unitats adjacents on hi ha possibilitat de desenvolupar determinats usos de retorn econòmic (són les anomenades casetes d’estiueig i l’antiga hostatgeria, actualment en estat quasi ruïnós). Aquests dos elements, conformen la única part l’ús de la qual la empresa no ha cedit a la Fundació.
  • Ara s’ha conegut que el monestir està en venda (almenys ho ha estat durant unes hores), però això no és Continue reading