El cicle Converses sota la Figuera, impulsat pel projecte cooperatiu Vall de Betlem i la Sargantana i que he tingut el plaer de moderar personalment aquest mes de juny, ha consolidat un espai de reflexió pausada, amb vincles intensos amb el territori, la cultura i la sostenibilitat a un dels cors més verds de l’àrea metropolitana, a pocs metres d’alguns dels barris més poblats d’Europa. Durant tres vespres de juny, sota l’ombra fresca d’una fantàstica figuera i amb la vinya de Sant Jeroni de la Murtra com a escenari, hem viscut una experiència que ha servit, més enllà de passar una bona estona —que en els temps que corren, ja seria un acte de per si prou meritori— sinó per reivindicar:
- L’agricultura a tocar de ciutat com a eina de transformació social, a través de la recuperació de la vinya i el paisatge a la falda de la Serralada de Marina. Cal més suport polític i administratiu efectiu, que entengui el retorn social d’aquestes iniciatives, i que les afavoreixi amb una estratègia apropiada.
- La dignificació d’un patrimoni natural menystingut, com és la Vall de Betlem, amb un gran potencial ecològic, històric i cultural. Això requereix polítiques públiques ambicioses i valentes (en línia al que exposava en aquest apunt al meu blog fa unes setmanes).
- Veus valentes i singulars, com la de Rosa Rodon, amb una crítica ferma a l’excés de màrqueting en la gastronomia; o les de Roser Vernet i Júlia Viejobueno, que amb els seus llibres inclassificables ens recorden que la vida quotidiana també és un acte polític quan alinea idees i accions. I el pensament radicalment serè de Josep Maria Mallarach, que ens convida a reconciliar natura i cultura.
- Sant Jeroni de la Murtra com a espai viu de cultura: de pensament, de vi i de comunitat. Un lloc fantàstic on fer cultura. (continua)
