Vet aquí un intencionat homenatge a tots els badocs, distrets caminadors en llargs carrers de finals –per sort!– incerts; homes i dones que amb les mans a la butxaca o, millor, creuades rera l’esquena, alenteixen la marxa per mirar enlaire, aventurar la vida en la llum d’una finestra, parar l’orella, cordar-se la sabata i dedicar un somriure als que fan via amb els ulls clucs. Un present per als que en un joc de cables veuen un pentagrama (com els de la foto); un regal per als que en aquell barret, descobreixen la boa i dins la boa, l’elefant.
La foto? El cel de l’Alt Empordà. Mirant amunt en un passeig de capvespre a Vilaür;, aquest mes d’agost.