Un dia qualsevol. Entre setmana, passada la mitja nit. Tinc el Facebook obert i veig que en aquest moment tinc ’16 amics connectats’. Aquest indicador resumeix, com si calgués!, i amb indiscutible eloqüència, que la televisió ja no és el ‘rei de la casa’. Que el rei de la casa, el que ja ha canviat per sempre més tot un model d’oci, és l’ordinador personal. Però es tracta només d’un model d’oci? És només això, el que ha canviat? No. És molt més que això. És una forma de pensar, una forma d’actuar, una forma de crear. Setze cercles verds indiquen que, en aquest precis moment, setze persones naveguen, fan el xafarder, pengen fotos, escriuen als seus blogs, repassen notícies o miren alguna sèrie. La llumeta també indica que estan disponibles per xatejar. Però això és el menys important. El que és important és que la seva actitud davant del petit electrodomèstic -això és l’ordinador, al capdavall, no?- no és passiva, sinó activa. Potser també frívola, efímera, hedonista o egoista… però sobretot activa. I això no és poc, ni és qualsevol cosa.