[ Article publicat a Línia Nord ]
Un 18,73% de la població de Badalona viu en zones altament vulnerables al canvi climàtic, i en especial a l’impacte de la calor. L’alta densitat de l’espai urbà, l’urbanisme desarticulat, el parc immobiliari envellit i precari i unes rendes en caiguda lliure i que afecten en especial col·lectius ja molt vulnerables (gent gran, famílies monoparentals…) expliquen una situació greu, especialment candent als districtes 4 i 6 (en què veiem barris com la Salut o Sant Roc). Són dades de l’estudi “La calor en un futur: Índex de vulnerabilitat al canvi climàtic”, elaborat per l’Institut Metròpoli i finançat per l’Àrea Metropolitana. La ciutat que ens espera haurà de saber donar una resposta a una realitat física cada vegada més hostil i amb un major impacte en la salut dels nostres veïns i veïnes.
Aquest estiu, en què la calor ha pulveritzat rècords a Catalunya, i també a la nostra ciutat, el termòmetre ha esdevingut el més cruel dit acusador per mostrar les vergonyes d’unes polítiques públiques insuficients, i que a Badalona s’han mostrat de nou a la ratlla del col·lapse i la fallida tècnica. (continua)
Badalona ha passat l’estiu sense refugis climàtics habilitats (sí que n’han tingut tots els seus municipis veïns), una situació agreujada amb els restrictius horaris de les biblioteques del municipi, tancades el cap de setmana i a la tarda (de fet les hores més crítiques de la canícula). A tot plegat s’hi ha afegit un nou tancament de la biblioteca central (que a dia d’avui acumula prop de 1.000 dies tancada: trista i efímera l’obertura de fa uns pocs mesos)! L’avaria de la refrigeració al principal edifici d’atenció a la ciutadania de l’Ajuntament va obligar fa uns dies a demanar als treballadors a teletreballar, mentre el ciutadà, amb un pam de nas, topava de nou amb el resilient ‘vuelva usted mañana’.
És veritat que a la ciutat aquest estiu ha mantingut el servei vacacional dels patis oberts (la qual cosa és una bona notícia, vista la relació de desastres encadenats), però no és menys cert que altres municipis propers han trobat la manera d’afegir i complementar a aquest servei la dinamització de places als barris amb activitats obertes, a partir de les 20h, que és, de fet, quan comença a afluixar una mica la calor!
A aquestes alçades de la pel·lícula és evident que el col·lapse no és una qüestió conjuntural, sinó estructural i que, parlant de cultura, va tenir en el desmantellament dels centres cívics –avui desapareguts com a referents al territori!– un dels primers (però finalment menystinguts) avisos. Un ‘mal’ massa estès, massa arrelat… que no es corregeix amb els anuncis testosterònics del passat i l’actual govern de la ciutat. La progressiva i ja flagrant dimissió de l’ajuntament alhora d’enxarxar i assegurar uns mínims físics per afavorir els vincles comunitaris que al final fan i teixeixen una ciutat requereix un ‘reset’ en profunditat. … perquè aquí parlem, i així ho hem de dir, de drets vulnerats (interessant aquest article de la Dolors Sabater sobre la matèria).
En aquest context, el recent anunci que la ciutat tindrà l’arbre de nadal més alt de l’estat espanyol convida a metàfores massa fàcils i sona a frívola presa de pèl (com encertadament denunciava en Josep Duran). És, de fet, un pas més (o un perfeccionament, ja perduts alguns escrúpols) de la fugida endavant en què sembla instal·lada la política badalonina d’un temps ençà.
Perquè ja fa temps que no es tracta de posar pedaços; de fet, la tela té massa forats per ser apedaçada en condicions, i és evident que Badalona necessita un vestit nou. Ara que parlem de cultura… que aquesta sigui més accessible i inclusiva, més ben equipada, més propera, més compromesa, més connectada amb un continu urbà menys gris, amb una millor gestió del seu patrimoni, en el context d’una ciutat més vulnerable (encara!) al canvi climàtic.
L’actual govern de Badalona sembla transitar en direcció contrària, ben confiat amb la seva majoria absolutíssima i el desconcert (encara) de l’oposició. Diu que vol reconvertir el Centre Cultural El Carme en oficines municipals, una decisió tristament eloqüent de la improvisació imperant a la casa de la vila… però que lliga amb el pecat original de l’edifici. La del Carme va ser una de les més grans inversions al municipi de les darreres dècades, un edifici flamant que, amb tot, es va dissenyar sense programa i que des de la seva obertura ha estat un gran recurs infrautilitzat!
Com hem vist aquest agost, Badalona necessita una posada al dia dels seus equipaments, però de poc servirà si aquesta no s’emmarca en una reflexió i actualització profunda i rigorosa de les necessitats del municipi. Que l’acumulació de males notícies sobre tancaments, errades i averies a Badalona que hem viscut aquest estiu –constituïda en els arbres que no deixen veure el bosc– no amaguin la necessitat d’impulsar d’una vegada el pla d’equipaments que ha de permetre deixar d’apedaçar i teixir de nou. Un pla que reconegui i defineixi prioritats i mancances, que estableixi usos, que consigni pressupost i que estableixi complicitats amb altres administracions, altres municipis i, principalment, amb la ciutadania.
Contra el fatalisme i el desànim instal·lats, desbordant la indiferència del govern actual: la societat civil de la ciutat –ben articulada i diversa com és– té feina a empènyer, començant a definir-lo.