Queda’t amb mi – Ayòbámi Adébáyò. Escrit en anglès i publicat el 2017. Traduït per Alexandre Gombau i publicat per Angle Editorial el 2018.

Ser dona, els fills que no arriben
“Però, fins i tot quan es fa miques als teus peus, no vol dir que ja no sigui amor.” (Pàgina 32)
“Però la seva abraçada no era càlida. I le seves paraules se’m van enfonsar a l’estómac, fredes i dures, on hauria d’aver dut un fill”. (Pàgina 60)

Llegir a un nadó
“Es passava els vespres cantussejant-li cançons inventades a l’Olamide i llegint.li articles de diari en veu alta. Abans dels tres mesos, la meva filla sabia amb tots els ets i uts el que feien el comitè de revisió de la constitució i l’assemblea constituent. Era preciós veure com el meu marit li explicava coses que no podia entendre. Era tan perfecte, tan surrealista, que en aquests moments de la vida em venien ganes de prémer el botó de pausa.” (Pàgina 137)

Secrets de família/es
“A la nostra llar polígama, escoltar d’amagat no era de mala educació, era un crim. Tothom tenia secrets, secrets que estaven disposats a protegir amb la vida. Vaig aprendre a anar de puntetes, a escoltar els passos de qualsevol que s’acostés a la porta durant el conte. Vaig aprendre a parar l’orella i a fugir a la meva habitació sense fer soroll.” (Pàgines 146-147)

Llegat
“De vegades em penso que tenim fills perquè volem deixar algú enrere que pugui explicar qui vam ser quan ja no siguem en aquest món.” (Pàgina 153)