10 llibres amb la ciutat de ‘coprotagonista’

En els darrers 12 mesos, he recorregut deu lectures que, d’una manera més directa o subtil, tenen la ciutat de ‘coprotagonista’. Des de la Barcelona impressionista de Julià Guillamón fins al Londres post-Brèxit d’O’Hagan, passant pel Tòquio quotidià de Shimazaki o el Dublín distòpic de Paul Lynch. He trobat reflexions sobre la crisi de l’habitatge, el paper de les biblioteques com a nodes comunitaris, la construcció de la identitat urbana i com les ciutats són, en última instància, l’escenari on es lliuren algunes de les batalles del nostre temps (algunes distòpies semblen, certament, la crònica periodística del present!).

Són títols recents, disponibles a llibreries i a la nostra xarxa de biblioteques públiques. Us en comparteixo la llista de més a menys recents en l’ordre de lectura.

Abans d’entrar en matèria, tres recomanacions (de moment) que també relacionen el fet urbà i els llibres:

  1. El rellotge verd, de Julià Guillamón (Anagrama): Un llibre feliçment caòtic, retrat impressionista d’una Barcelona que ja no és (però que jo d’alguna manera recordo i una mica enyoro, ni que sigui agafant prestats alguns dels records dels meus pares). El que podria ser un tou exercici de nostàlgia és aquí un text efervescent i sincer (és crítica i autocrítica, també) i una exhibició d’àgil i imprevisible erudició, que funciona com a peces d’un puzzle a punt per ser completat i a la vegada com a invitació per llençar les peces pel terra i tornar a començar. Identitat, família, classe i la construcció de la cultura… alguns dels grans temes de Guillamon. Ressenya completa aquí.
  2. Una noia a la ciutat, de Mercè Ibarz (Anagrama): Es llegeix ràpid, però és digestió lenta… És un llibre sobre ser jove en una ciutat que no és la teva, crònica d’una Barcino imprecisa (agafant prestat el títol del llibre de la Capmany) sobre el fet d’escriure i el teu lloc al món i a la professió, l’amistat i l’amor, i les seves fronteres tant difícils (per sort) d’apamar… i finalment és una balada preciosa als que (sembla que) ja no hi són. Ressenya completa, aquí.
  3. Biblioteques públiques, d’Ali Smith (Raig verd): Escrit el 2015 i publicat l’any passat per Raig Verd (gràcies!), amb traducció exquisida de Dolors Udina. Col·lecció de relats (o històries, potser millor) teixides amb un fil, no sempre visible fàcilment, que uneix llibres, llibertat, saber, comunitat, llegat i llenguatge… També funciona com a al·legat a la biblioteca pública i a la ciutat entesa com a node de comunitat; al capdavall, on conflueixen cadascun d’aquests conceptes. Ressenya completa, aquí.
  4. Les batalles de Barcelona, de Jordi Amat (Edicions 62): El llibre enfila un relat molt potent, explorant els desajustos entre relat i realitat. A través de l’anàlisi de diferents llibres, cançons i exposicions (és un prodigi com aconsegueix situar en el seu fil argumental obres de tercers), ofereix una diagnosi agredolça, precisa i gens òbvia, de les darreres dècades d’una ciutat com Barcelona. Ressenya completa, aquí.
  5. Intermezzo, Sally Rooney (Periscopi): Sigui com sigui, aquest ‘intermezzo’ és una novel·la de personatges, amb moltes capes, de plantejament senzill i eficient, que reivindica un amor fora de la convenció (res massa trencador, en tot cas) i que t’atrapa com ho feia ‘Gent normal’. Tot i les meves prevencions, tinc la sensació que la Sally Rooney és una senyora escriptora que descriu bé una ‘joventut’ contemporània en camí de no ser-ho: la gent dels trenta i pocs, avui, en l’Europa occidental d’avui. Una de les subtrames més presents és, precisament, la de la crisi de l’habitatge a Irlanda. Ressenya completa, aquí.
  6. El càntic del profeta, Paul Lynch (Periscopi): Una lectura d’un futur distòpic a Irlanda, Europa, que és el present real en molts llocs del món (Gaza, per exemple). Corprenedor, a voltes directament insuportable pel dolor que provoca; és, tanmateix, un llibre clau per entendre l’emergència dels nous feixismes. Dublin i les seves trinxeres imposades en el conflicte descrit són un dels personatges rellevants en l’obra, que és també una reflexió interessant sobre com la interferència sobre les dinàmiques de ciutadania en les ciutats acostuma a acompanyar les noves i velles tiranies. Ressenya completa, aquí.
  7. Caledonian Road, Andrew O’Hagan (Asteroide): Una novel·la d’aquelles que es despleguen en múltiples arguments creuats (650 pàgines!); diuen que el gran llibre del Londres post-brèxit, i en part sí, i també un mirall de moltes estupefaccions i confusions en aquest món en què tot valor esdevé peça d’intercanvi i especulació. No és tan ‘humorístic’ que el màrqueting del llibre ha volgut vendre, però s’agraeix la cura que té l’autor de transitar el cinisme sense deixar-s’hi caure del tot. Ressenya completa, aquí.
  8. Una noia a Tòquio, Aki Shimazaki (Empúries): Llegida d’una revolada, més subtil que superficial (una línia fina, en aquest cas) però interessant per veure a través d’una escletxa discreta la quotidianitat d’un determinat Japó (i una de les seves grans ciutats, Tòquio) i d’un personatge femení ben dibuixat, malgrat tot, gens esquemàtic. Ressenya completa, aquí.
  9. Weimar. Temps incerts, Txuss Martin / Pau Pedragosa / Rafael Morata (Norma Editorial): Un llibre que és un autèntic tour de força on amb una gràfica exemplar els autors exhibeixen un aparador interessantíssim al voltant de la ciència, la literatura, la política i fins i tot la pedagogia en el marc d’una República de Weimar, oasi precari entre guerres. Impossible no veure-hi també els ressons del temps d’avui. Impossible entendre aquella república sense les seves ciutats. I això, en aquesta novel·la gràfica, és ben eloqüent. Ressenya completa, aquí.
  10. Papallones negres, Priscilla Morris (Periscopi): Sobre el setge de Sarajevo (podria ser també qualsevol altra ciutat), una memòria ficcionada des de dins que impressiona per la sensibilitat i la humanitat, fins i tot enmig d’aquell erm desolat i desolador. Ressenya completa, aquí.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *