• Escolta el pòdcast a iVoox.
• Recupera la resta d’espais.

Cada mes, el pòdcast “Cançons per explicar el món” convida a fer una trobada entre l’actualitat i les melodies que li donen veu. En el darrer episodi, ens endinsem en el camí més antic i valent de la humanitat: la recerca d’una vida millor, una història d’immigració o potser millor dit d’immigracions. Vet aquí un mosaic sonor d’esperança, amargor i, sobretot, de lluita per la dignitat i els drets humans… que ha coincidit amb el ‘Turn de volume up’ de Zohran Mamdani, tot just elegit futur alcalde de Nova York, unes poques hores abans de l’emissió en directe de Badalona Matí (94.4 FM), conduït per Núria Rodríguez.

El viatge ha començat amb “The Immigrants”, una versió de 2018 de la guatemalenca Gaby Moreno i Van Dyke Parks (original de David Rudder, 1998). Una crítica contundent a la política antiimmigració i una crida a la compassió, recordant els ideals fundacionals dels EUA, amb un missatge clar: “Els immigrants han vingut per quedar-se”. Per cert, espectaculars arranjaments de vents i cordes, i quina veuassa, la Moreno. 

Tot seguit, “Deportee (Plane Wreck at Los Gatos)” en la versió de Nanci Griffith (1998). Aquest lament, originalment de Woody Guthrie (1948), denuncia la deshumanització amb què els mitjans van tractar 28 migrants morts en un accident aeri, anomenant-los simplement “deportees” i negant-los la seva identitat. Un clàssic del folk sobre la importància de posar nom a les persones que ressona especialment en el cas de Badalona i el cas del B9.

També hem escoltat: 

“City of Immigrants” (2007), d’Steve Earle amb la col·laboració dels brasilenys Forro in the Dark) una celebració de la diversitat, més enllà de la narrativa de la misèria.

“Across the Borderline” (1987), amb Ry Cooder i el seu himne sobre la determinació del migrant que captura l’esperança abans d’una travessia perillosa, des dels ulls d’un ‘espalda mojada’. La cançó, coescrita amb Jim Dickinson i John Hiatt, ens parla de la recerca d’un lloc dolç, un somni de llibertat que sovint es converteix en una quimera impossible. 

Amb “Visa Para un Sueño” (1989) el dominicà Juan Luis Guerra fa una crítica social a la humiliació burocràtica. La lletra descriu la ràbia i la desesperació de qui busca el permís per complir els seus somnis: “Buscando visa para un sueño…”

Canviant de continent, també hem viatjat al so urbà de la Mediterrània amb “Ya Rayah” (Oh, tu que marxes) (2004), popularitzada per l’activista algerià Rachid Taha (1997). Una cançó original chaabi que interpel·la l’emigrant amb tristesa i nostàlgia, advertint del desarrelament: “Viatjaràs, et cansaràs i tornaràs. Quants països has visitat? Tens encara records?”.

Tornant als Estats Units, hem aterrat en el cor de l’actualitat amb “Bad News” (2025) de Zach Bryan, tota una estrella als USA. Aquest tema, que ja ressona com a himne de protesta, se centra en el terror de les batudes de l’ICE (Immigration and Customs Enforcement) que separen famílies, reflectint la por constant de la comunitat immigrant: “And the ICE is knocking on our door.”

La sàtira més punyent ha arribat amb “Sail Away” (Randy Newman, 1972). Newman, potser l’artista que més vegades he citat en aquest espai, adopta aquí la veu d’un traficant d’esclaus que ven Amèrica com una utopia per enganyar els africans a embarcar-se cap a l’esclavitud, utilitzant el cinisme per exposar la fundació del mite americà i les seves vergonyes ben visibles encara avui.

El viatge acaba amb “American Tune” (2016) i Allen Toussaint. Una meditació melancòlica sobre la fatiga del somni americà (original de Paul Simon, 1973), que tanca el cicle amb la promesa d’una nova oportunitat, adaptant la melodia d’un antic coral de Bach.