Identitat(s) és un projecte de cinc intervencions urbanes que té lloc durant el mes de juny de 2010 a Badalona. El programa inclou una exposició fotogràfica d’Albert Jódar (34 retrats); un mural de l’artista cubà/novaiorquès Jorge Rodríguez Gerada, al carrer de Cuba; un gran mural del col·lectiu Barri Groc, al carrer Santa Madrona i Carrer Iris; diferents tallers organitzats per Difusor, amb la col·laboració del Col·legi Lestonnac, Dones i Barri en xarxa, la Rotllana i Mussara; i un enorme mural de Sixeart –ep, que és un dels nostres artistes més internacionals!– els espectaculars colors del qual ja es poden disfrutar en una gran paret mitgera de la Salut, visible des de l’autopista.

Aquest conjunt d’exposicions se serveixen de la forma –atractiva, moderna, cool, si voleu– per reivindicar un discurs seriós, pertinent i gens frívol sobre el canvi i la transformació, tan necessari en les ciutats d’aquesta entrada de segle. Ho recordava, amb encert, el pregoner d’aquest any, l’Enric Juliana. “Mobilis in mobili”, en moviment dins el moviment.

És interessant, aquesta empresa, perquè estira el fil d’una Badalona que s’explica en clau de present i en la qual no surten ni els llocs (ni les cares!) de sempre. No hi ha romans, aquí, ni Baró de Maldà. O potser millor: no només hi ha romans, aquí, ni només Baró de Maldà. Hi ha una invitació a tornar a mirar els espais, a sorprendre’s amb històries petites, a confrontar-se, com a ciutadà davant del gran patrimoni de Badalona, la seva gent. Més que mirar al mirall, del que es tracta és de mirar finestra enllà.

És valenta la reivindicació d’aquesta ‘perifèria’, feta en clau de centralitat. Feta de tu a tu, sense l’enyor del blanc i negre de la Badalona d’abans. “El món sencer, avui, es pot explicar des de Badalona.”, es pot llegir, des d’un desvergonyiment refrescant, en la presentació del projecte impulsat per la regidoria de Ciutadania i Convivència de l’Ajuntament de Badalona i el col·lectiu Kognitiff.

El projecte Identitat(s) agafa el relleu d’altres iniciatives com les accions dels col·lectius Drac Arts, Pont del Petroli, Rebelió Urbana, Joves Conspiradors i tants altres… No fixa res: cap resposta, cap conclusió. No és d’això del que es tracta. No és en punt i final, sinó en interrogant, que acaba aquesta iniciativa. I l’interrogant, convida la resposta, i la resposta a la conversa.

"No estoy" diu el torturat street artist al Torrent de la Font de Badalona. És curiós com a vegades un necessita deixar escrit que no, que no hi és. No pas com una resposta a una pregunta, sinó com una afirmació prèvia que s’avança, de fet, a la pregunta. L’spray del graffiter fixa el missatge en la paret, tot i que no sabem si és un advertiment desesperat o existencialista. A la banda del lector hi queden els interrogants. Deu ser això… la ciutat literària.