+Article publicat al Línia Xarxa.

Aquest any es compleixen deu anys d’un govern atípic i, probablement, irrepetible: el que, el maig de 2015, va portar Dolors Sabater a l’alcaldia de Badalona i a presidir un equip format per Guanyem, la seva formació, ERC i ICV-EUiA. Van ser tres anys d’altíssima intensitat, fins que un acord entre PP i PSC va posar fi a aquella experiència un any abans del previst, desencadenant una autèntica muntanya russa en l’estabilitat de la política local. Badalona viuria, en tan sols quatre anys, quatre plens d’investidura. 

D’aquell govern –batejat, segons els gustos, com a ‘de nova política’, ‘del canvi’, ‘republicà’ o ‘indepe’– hi haurà ocasions per parlar-ne al llarg d’aquest desè aniversari. Però, per obrir boca, i tenint en compte que no hi ha res com els exemples concrets, exposo un llistat d’iniciatives que van definir aquell govern de progrés i que, lamentablement, els executius posteriors no van continuar amb la mateixa determinació o, directament, van desmantellar. (continua)

El llistat és esquemàtic (i potser una mica desenfadat) però serveix com a advertència: no tothom és igual i no és indiferent qui governa. Aquesta relació no té la intenció de treure pit, sinó de recordar que hi va haver un projecte de ciutat i que, en definitiva, hi va haver alternativa. No busca l’autocomplaença, sinó que és una crida a reprendre el fil i una interpel·lació a millorar l’intent. Perquè el progrés rarament resulta d’una victòria esclatant, sinó que és la suma de molts intents.

A continuació, una dotzena d’iniciatives sense ànim d’exhaustivitat (segurament molt centrades en els meus àmbits de govern i interès) però que descriuen aquell moment i que no s’han tornat a donar a la ciutat amb aquesta convicció. 

1. Presència regular de càrrecs electes de govern als desnonaments (generalment la regidora de Serveis Socials, però sovint també l’alcaldessa) per impedir o ajornar llençaments. No s’ha tornat a donar.
2. Experiències de democràcia directa mitjançant plataformes com Decidim Badalona, amb impacte real en la inversió pública (rècord estatal de percentatge de pressupost sotmès a consulta ciutadana l’any 2016, fins avui no superat enlloc).
3. Impuls decidit de la tarificació social en diversos serveis municipals i bonificacions en impostos locals perquè paguin menys els que menys tenen. El que va venir després es va orientar, només, al consum i va tenir la forma de badabons, sense distingir per renda. 
4. Aturada de planejaments urbanístics privats quan existien alternatives més favorables a l’interès públic, guanyant espais verds per a tothom. Decisions difícils de prendre, altament judicialitzables, i que tanmateix es van assumir.
5. Aprovació de normatives contra els pisos buits (tot i que el sistema judicial va tombar la primera de les taxes aprovades) i mobilització de vuit milions d’euros per a la compra d’habitatges que, set anys després, segueixen en un calaix.
6. Retirada del retrat del Rei del saló de plens, amb la negativa a restituir-lo malgrat les amenaces judicials per rectificar la decisió.
7. Treballar un 12 d’octubre, i obrir l’Ajuntament a la gent, en dia de cautelarissima ‘fiesta nacional’. Per cert, una de les diverses causes judicials en què ens vam veure immersos (en queda una de pendent en què un promotor immobiliari ens acusa, quines coses!, d’afavorir una entitat cultural amenaçada per la construcció d’un bloc de pisos).
8. Auditoria de grans contractes de l’Ajuntament i denúncia dels milions d’euros que una gestió irregular, opaca i poc supervisada havia deixat de recaptar. Spoiler, en van deixar sols i la gran empresa va xiular alleugerida.
9. Aposta per un pla d’accessibilitat al municipi (rampes i ascensors), impulsant cinc operacions que, set anys després, segueix sense continuïtat. Recuperació d’espais per als vianants: eliminació de cotxes del passeig marítim i de la plaça Josep Tarradellas (davant la Penya) i facilitació de l’accés a peu a Can Ruti.
10. Incorporar els veïns en la definició de grans obres de connectivitat urbana, com la Plaça Trafalgar, el Torrent de la Font, la Plaça Roja de Sant Roc, etc. En definitiva, anar més enllà del preguntar per quedar bé i situar-los també a l’inici del disseny, amb empoderament per refer i revisar projectes. 
11. Suport explícit i concret a la ciutadania durant l’1 i el 3 d’octubre de 2017. Sabeu quina va ser la primera decisió del govern de la moció de censura, només pocs minuts després de tenir la vara d’alcalde? Treure la pancarta de suport als presos polítics. 
12. Reivindicació de la política amb bitllet d’anada i tornada: dels deu membres d’aquell govern, només un havia estat càrrec electe prèviament, i entre un i tres anys després, vuit dels deu havíem tornat a les seves feines anteriors.

Atenció:Aquest article, escrit des de la primera persona del protagonista –vaig formar part d’aquell govern–, és el primer d’una sèrie que al llarg d’aquest any s’anirà aproximant a aquell moment polític. Aquest primer capítol obvia els errors d’aquells tres anys, que hi van ser, i alguns de letals, i no aprofundeix en el retorn d’alguna d’aquestes iniciatives. Aquesta mirada crítica és del tot necessària i serà objecte d’un altre article.