Un blog que va creixent

1147489_10151952734872647_2129556246_oHan passat dos mesos de la publicació al blog col·lectiu Vadepares d’aquest primer apunt meu, Breu manual de gestió d’expectatives. Després d’aquell n’han vingut altres (i més que en vindran, és clar, que la cosa funciona amb prodigiosa química 2.0).

Fins i tot l’ARA, a través del seu criatures n’ha fet un reportatge (accessible en PDF, aquí).

A dia d’avui, aquests són els meus apunts:

Va de pares, va de nosaltres

pugorosafoulardportabebesDes de fa uns dies, participo en el blog col·lectiu Va de pares, amb alguns sospitosos habituals, en Francesc Balaguer (promotor), en Rubèn Capilla (aka Producte) i l’Ismael Peña-López (aka Ictlogist, el de la tasseta eterna de cafè). A aquests tres, i a aquestes altures ja podem gens casualment, formen part de la meva primera comunitat 2.0, són dels primers perfils amb els quals vaig interactuar i amb els tres ens vam acabar desvirtualitzant ben aviat. A ells s’ha afegit un admirat il·lustrador, l’Oriol Malet, que també aportarà al blog, en aquest cas amb traços, no només amb lletres.

Vadepares.cat és necessàriament un espai viu, en construcció. Com les nostres paternitats… Us animo a seguir el blog, la pàgina al Facebook i el canal de Twitter.

I Met Jesus in a Bar
(recull de no-nadales)

nyrainvincenzodepaloEl nadal és a estar a prop i lluny a la vegada, com explica sense paraules aquesta peça dels Beach Boys (circa 1969), The Nearest Faraway Place. El lloc més a prop dels llocs llunyans, una porta al misteri quotidià i que té forma d’escala de cargol en l’Aiguanaf (2007) de Xavi Lloses i l’Escolania de la Quadratura del Cercle: “avui saltarem des del trampolí d’una peixera”. Aiguanaf i gesamí. Les místiques domèstiques.

En aquest recull atípic de cançons que no són de nadal (però que podríen ser-ho) és el torn d’un himne petit, dedicat als que s’amaguen i callen. En un racó de la taula brillant i guarnida hi ha algú que canta per dins “as we hide ourselves in the last of the melting snow” (2009) amb el pop de manual dels The Leisure Society. Mentrestant, al costat, a un altre li brillen els ulls amb una Atención encandilada (2009), de Maderita: “La belleza del mundo es tan frecuente, tan desinteresada.” Avui podria ser el primer dia de la teva vida, eslògan i mantra. First Day of My Life (2005) dels Bright Eyes.

La festa nadalenca continua en el ball d’una parella que es parla a l’orella amb la seva llengua pròpia, però no intraduïble. Jesse Winchester (2009) descodificava les seves paraules d’amor: “Sham-a-ling-dong-ding means sweetheart, Sham-a-ling-dant-gong does too.” No importa el Continue reading

D’arbres tan indiferents

“Els arbres de casa se’n van cap al bosc,
el bosc, buit tots aquests dies,
on cap ocell no podia posar-se
ni cap insecte amagar-se
ni el sol ocultar els peus en l’ombra,
el bosc, buit totes aquestes nits,
demà al matí serà ple d’arbres.”

De ‘The trees’, poema d’Adrienne Rich, traduït per Teresa Sàrries i publicat dins l’Antologia “Poesia anglesa i nordamericana contemporània”, d’Edicions 62.

Foto presa al terme d’Arbúcies, Parc Natural del Montseny.

Bonic pressagi. Ara ha fet un any. ;-)

Versos (prestats) per a en Miquel


“Daurats migdies dels minvants d’hivern! / Ara és temps de morir, que la vida comença. / Com un foc invisible, meravellós, intern, / sota la terra nua batega el crit etern / de la larva, l’arrel i la semença.” (Màrius Torres. A Febrer. 1937)

“Tu destino está en los demás / tu futuro es tu própia vida / tu dignidad es la de todos” (J.A. Goytisolo. A Palabras para Julia. 1979)

“I vosaltres, fillada, teniu ja un niu ben vostre. / Si aneu pel món un dia, sabreu lo que això val: / recordareu el batre la pluja en aquest sostre / i com és dolça l’ombra del porxo paternal.” (Joan Maragall. A En una casa nova. 1910)

“Dos tempos dos espellos xurdiron / as horas das postas de sol. / Para dubidar de novo á beira dun río. / Para sair de novo, agora, outra vez / ó camiño.” (Rafael Lema. A Primera Singradura. 1999)

“Every mountain is not the same / every cloud won’t bring the rain / every spark won’t start a flame / every heart won’t let you down.” (Greg Trooper. A Every Heart Won’t Let You Down. 1998)

“Molt més que el sol, / molt més que el sol / m’agrada aquest estel. // Adéu, jo vaig a fer-me amic del noi que el fa volar!” (Joan Argenté. A Un grec, un groc i un negre)

* En Miquel Lladó Touzón va néixer a Badalona avui fa just una setmana, el 5 de febrer de 2012. Aquesta és la làmina que hem penjat a l’incubadora d’en Miquel per donar-li la benvinguda a ell i a tots els que aquests dies comencen a apropar-se a l’hospital per saludar-lo. Està molt bé, per cert; i nosaltres també (clar) i amb ganes de tenir-lo a casa ben aviat (què us he de dir!).