Els joves volen més cultura, la volen en català, arreu del país i accedir-hi sense barreres econòmiques. Molt interessant l’estudi encarregat per l’Escola de Formació Guillem Agulló i Òmnium i amb un títol que ho diu tot (i bé): Cultura en Disputa. A continuació uns breus apunts (i l’enllaç per descarregar l’enquesta).

En el marc de l’enquesta ‘Cultura en Disputa sobre usos culturals de la joventut dels Països Catalans’, encarregada per l’Escola de Formació Guillem Agulló d’Òmnium, s’han entrevistat 1.500 persones de tot el domini. A continuació van alguns apunts breus sobre un recurs de gran interès en clau de país i també pel que fa al periodisme i la cultura.

• La cultura com a entreteniment (89%), més que no pas com a font d’informació (81,9%) o d’educació (74,2%). En tot cas, percepció positiva general.
• Posats a triar, que la cultura sigui divertida (80,5%) més que no pas crítica, diversa (una mica per sobre el 50%) o paritària (per sota el 50%).
• Una nota que trenca estereotips: la lectura té una presència superior (75% afirma llegir més d’un cop per setmana) als videojocs o pòdcast (51,6% i 53%). Això sí, xarxes socials i escoltar música sobre el 70%.
• La percepció general entre els enquestats és que la presència de la cultura en català és dèbil, en especial en l’àmbit dels videojocs i el cinema. No es consumeix ‘per compromís’ sinó per interès: en aquest sentit, els joves no semblen percebre la cultura en català com una cosa elitista o de baixa qualitat, i “hi ha un desig generalitzat” per desplegar polítiques públiques de foment.
• La cultura dels joves és cada vegada més virtual i menys presencial. Amb tot i això és interessant que la població jove voldria més oferta cultural en espais presencials, principalment al cinema (49%), concerts i festivals (48,5%) i teatre o musicals (47,8%). Tanmateix, cal dir que malgrat que el cinema és l’activitat presencial més popular, només un 16,1% afirma anar-hi més d’un cop al mes.
• Atenció a aquesta, tot un repte pels mitjans. El 31,2% afirma no veure cap canal de televisió habitualment. Els que ho fan opten principalment per A3 (29,4%). Al Principal, TV3 poc per sota A3. Els números són força millors pels mitjans en català en els trams d’edat 25 a 34 anys. També, és clar, quan mirem la llengua d’identificació: les persones joves que s’identifiquen amb el català tenen tres vegades més possibilitats de consumir 3cat, À Punt o IB3.
• Allà on miren ‘la tele’ és a les plataformes (per això l’aposta de 3Cat de reforçar la seva). Els consums a la carta superen de llarg els canals lineals. Només un 5,9% no en consumeix cap.
• Ni X, ni Telegram, ni Facebook, la xarxa social més utilitzada és YouTube (78,6%), seguida per Tiktok, amb molta presència dels més joves, en especial de les noies, i molt competitiva pel que fa a la capacitat informativa (un 70,4% dels que l’usen hi segueixen l’actualitat, aquest % és del 89,8% en el cas de X). X i Telegram tenen un perfil més masculí. Tiktok, Instagram i YouTube són xarxes d’entreteniment (la primera s’apropa al 100%).
• Formats preferits? Vídeos curts en vertical. Fils d’X i carrusels tenen un ús més minoritari.
• El preu és un factor important. Que l’activitat cultural sigui massa cara és la més triada per no assistir a un esdeveniment cultural presencial (64,1%). No és estrany que les persones que tenen ingressos superiors als 2.000 euros siguin les que assisteixen més d’un cop al mes a activitats presencials. Falta d’interès o poca oferta al municipi (aspecte especialment rellevant en els entorns menys urbans) són altres causes per no assistir a esdeveniments.
• És molt interessant aquest quadre de calor pel que fa als preus:

• El tipus de contingut més seguit segons els creadors triats és l’humor (40,4%) seguit de l’estil de vida (37,3%). Moda i bellesa són àmbits més feminitzats, mentre que l’esport té una tendència més masculina.
• Destaquen figures com Juliana Canet o Jan Raich, però entre els creadors de contingut destaquen més homes i en especial persones que s’expressen en castellà. Vegeu el núvol de noms a continuació:

I finalment, tres conclusions (amb cites recollides d’aquest article al Diari Ara):

1. “Les xarxes socials, que són espais més democràtics i diversos, reprodueixen situacions estructurals i històriques” Sara Gil i Marta Meneu, autores de l’informe.
2. “La cultura enforteix la comunitat i la pertinença; per tant, l’oci i la cultura poden ser portes d’incorporació a la vida comunitària en català i una manera de lluitar contra l’extrema dreta” Mariona Lladonosa, politòloga i membre de la junta d’Òmnium.
3. “És urgent emplaçar el sector cultural, públic i privat, i totes les institucions, per donar resposta a un clam que és nítid i clar: els joves volen més cultura, la volen en català, la volen arreu del territori i necessiten poder-hi accedir sense barreres econòmiques”, Xavier Antich, president d’Òmnium.