L’anomenada perifèria no descriu un territori de segona per si mateix sinó la relació de subordinació que un determinat indret té en una mirada determinada. Perifèria en relació a quin centre? A partir de quins criteris, o millor dit a partir de quines quotes de poder i influència, definim allò que va primer o va segon? No és ni neutral ni objectiu. A qui descriu la perifèria, per tant? Potser ens diu més coses del desconeixement o les prejudicis de la persona que l’empra, que d’aquella realitat que vol explicar.

Santa Coloma o Badalona són perifèria? Sí i no. Ho són en la mesura que se situen massa sovint al marge del relat principal i que la manera com són explicats és esquemàtica o estigmatitzadora, però no ho són en relació al seu pes o interès en la realitat d’un país. 

Per sort, cada vegada és més difícil adduir desconeixement de la realitat diversa i potent del projecte col·lectiu en moviment que som; i, sembla evident, perquè així ens hi convida la realitat quan parem uns segons per observar-la, que el que hi ha són altres centralitats possibles; que tot és una qüestió de punts de vista, i quan més calidoscòpica sigui la nostra mirada més ric allò que hi veiem.

Tres bones notícies recents, en aquest exercici (perquè és un exercici) de treure’ns mandra i llocs comuns per mirar d’una altra manera la realitat que ens envolta. (continua)