Debats de ciutat (tornem-hi)

Debats de ciutat a Badalona. Que l’urgent no ens faci desviar del que és important: visió estructural i pla d’equipaments. L’article d’abril al Línia.

D’aquí a uns dies tindrà lloc la Jornada de Creativitat i Cultura, organitzada pel Col·lectiu de Creadores de Badalona i la Perifèrica (un projecte en el marc de l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord), una cita ben oportuna a les portes de les eleccions municipals i que es planteja en tres actes: un primer espai de coneixement (en el fons, de reconeixement), un segon d’escolta de les propostes de cultura dels partits polítics i un tercer, obert, d’exposició d’idees, preguntes, reflexions i, és clar, propostes per a la cultura al municipi per als pròxims anys.

S’agraeix aquesta proposta tan ben estructurada, especialment en aquest moment en què el debat ciutadà sembla haver-se reduït a veure qui té el render més gros, on la promesa a 280 caràcters puntua més que el compromís i en què, en l’interminable scroll en què hem convertit la política, s’amaga la inconsistència de projectes empaquetats i reempaquetats (venuts i revenuts) infinites vegades sense que amb prou feines prestem atenció a algunes qüestions estructurals que, com passava amb aquell dinosaure del conte, quan despertem de l’empatx de bits i paraules, tossudes, “continuen allà”.

Ara hem recuperat les lletres de Badalona que van estrenar-se durant la Copa del Rei de principis d’aquest any, un instant instagramable que s’escola entre els nostres dits quan veiem les dificultats que tenen (i continuaran tenint) per dutxar-se als pavellons de la ciutat els centenars de jugadors i jugadores de bàsquet cada cap de setmana. La distància entre expectativa i realitat esdevé insuportable. És cert que actualment està en marxa un pla de millora dels equipaments esportius de Badalona –i tal com estan les coses, benvinguda tota millora, no cal dir-ho–, però, malauradament, es queda en l’epidermis del problema. Perquè el col·lapse va més enllà dels equipaments físics (en parlava no fa tant de temps en aquest article: El Sant Josep com a símptoma), com ens ha demostrat la plataforma Bàsquet al carrer i la seva aplicació de mapeig elaborada conjuntament amb el col·lectiu Llefià.net. (continua)

Respondre amb rapidesa i decisió la necessitat de tapar tants forats no hauria de ser incompatible amb aixecar una mica la mirada i trobar un mínim de mètode i de coherència. Vaja, que no ens hauríem de conformar amb aquesta enganyosa disjuntiva, perquè en realitat tapar forats sense una estratègia no és ni tan sols tapar forats.

Acordar amb la ciutadania un pla d’equipaments que sàpiga anar més enllà d’allò que és físic hauria de ser, penso, una de les prioritats dels vint-i-set regidors que surtin escollits el pròxim 28 de maig: quins nous equipaments necessitem? Com actualitzem els que ja tenim? I més important encara: amb quines polítiques els fem ‘caminar’? Amb quins continguts o, millor dit, amb quines dinàmiques els omplim d’activitat? Com els prioritzem? On els localitzem i com els dissenyem? Amb quin model de gestió? Com podem ser més flexibles i com poden crear sinergies amb entitats i altres equipaments? Com podem enxarxar-los en clau metropolitana? Amb quins drets i amb quins deures? Amb quins horaris? Sí, grans preguntes a l’aire que generen força incomoditat, perquè obliguen a una planificació i concertació que xoca amb l’efímera política-espectacle d’avui.

Fa uns mesos es van organitzar diferents itineraris sobre ‘edificis adormits’, nova demostració de com la ciutadania comença amb força a identificar les claus del debat. Vet aquí el substrat cívic que comença a mostrar brots que conviden a pensar que Badalona és i malda per ser, malgrat tot.

El brogit de les corredisses per fer la millor carta als reis de cara a les municipals ens està amagant algunes coses importants en clau supramunicipal.

Fa unes setmanes s’aprovava el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), l’eina que determina el planejament, els usos i les activitats al territori del qual forma part Badalona i que serà determinant en les pròximes dècades. El PDUM, que ara està en fase d’al·legacions, requerirà, un cop aprovat definitivament, diferents planejaments derivats que en concretaran les línies. Tan important com és i, en canvi, veurem quin serà l’impacte d’aquest nou document en els debats electorals d’aquests dies –aventuro que serà més aviat escàs. Al costat del PDUM hi ha els projectes directors en dos grans àmbits estratègics de ciutat: el de transformació de la C-31 i el del sector de les Tres Xemeneies, amb el Catalunya Media City com a tractor. Però no només això. L’impacte dels fons Next Generation en projectes de rehabilitació d’edificis, els projectes per reactivar les zones d’activitat econòmica al municipi i la concreció de la Llei de Barris són també projectes clau per a la ciutat i que en el debat sobre els equipaments i les polítiques públiques són absolutament crítics.

Com aterrar-ho, tot plegat, al debat a peu de carrer? Com posar-hi els noms i cognoms de les problemàtiques del dia a dia a la ciutat? I, sobretot, com emmarcar-ho en un debat global de ciutat? Tant de bo aquests dies vagin sorgint més debats com el de la Perifèrica per anar abordant la ciutat que volem i necessitem.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *