Debats de ciutat a Badalona. Que l’urgent no ens faci desviar del que és important: visió estructural i pla d’equipaments. L’article d’abril al Línia.

D’aquí a uns dies tindrà lloc la Jornada de Creativitat i Cultura, organitzada pel Col·lectiu de Creadores de Badalona i la Perifèrica (un projecte en el marc de l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord), una cita ben oportuna a les portes de les eleccions municipals i que es planteja en tres actes: un primer espai de coneixement (en el fons, de reconeixement), un segon d’escolta de les propostes de cultura dels partits polítics i un tercer, obert, d’exposició d’idees, preguntes, reflexions i, és clar, propostes per a la cultura al municipi per als pròxims anys.

S’agraeix aquesta proposta tan ben estructurada, especialment en aquest moment en què el debat ciutadà sembla haver-se reduït a veure qui té el render més gros, on la promesa a 280 caràcters puntua més que el compromís i en què, en l’interminable scroll en què hem convertit la política, s’amaga la inconsistència de projectes empaquetats i reempaquetats (venuts i revenuts) infinites vegades sense que amb prou feines prestem atenció a algunes qüestions estructurals que, com passava amb aquell dinosaure del conte, quan despertem de l’empatx de bits i paraules, tossudes, “continuen allà”.

Ara hem recuperat les lletres de Badalona que van estrenar-se durant la Copa del Rei de principis d’aquest any, un instant instagramable que s’escola entre els nostres dits quan veiem les dificultats que tenen (i continuaran tenint) per dutxar-se als pavellons de la ciutat els centenars de jugadors i jugadores de bàsquet cada cap de setmana. La distància entre expectativa i realitat esdevé insuportable. És cert que actualment està en marxa un pla de millora dels equipaments esportius de Badalona –i tal com estan les coses, benvinguda tota millora, no cal dir-ho–, però, malauradament, es queda en l’epidermis del problema. Perquè el col·lapse va més enllà dels equipaments físics (en parlava no fa tant de temps en aquest article: El Sant Josep com a símptoma), com ens ha demostrat la plataforma Bàsquet al carrer i la seva aplicació de mapeig elaborada conjuntament amb el col·lectiu Llefià.net. (continua)