La Breu: la complicitat es guanya cada dia

Captura de pantalla 2009-12-23 a las 08.46.28

«LaBreu Edicions s’autogestiona, distribueix i estampa tot allò que estima». Així es presenta aquesta editorial petita de grans ambicions. Té cinc anys de vida i ja no és un secret, sinó una realitat. Han recuperat autors pendents al nostre país (Dovlàtov, Herbert, Larkin) i tenen un catàleg de poesia madur i seriós. Són reconeguts per la crítica, els llibreters i els lectors. Aprofiten l’espai que deixa lliure el concentrat mercat editorial en català per publicar el que, per mandra, temor o càlculs, les grans no fan. [Continueu llegint aquí l’article a la meva secció ‘Tasques connectades’ de la Revista d’Òmnium]

La pàtria dels mots

Deia en Gabriel Ferrater: “mots que romanen, mentre ens varien els dies i se’ns muden els sentits, oferts perquè els tornem a entendre. Com una pàtria.” La lletra desplega el sentit en la mesura que es confronta amb l’experiència del lector. Llegir és una forma de veure-hi, una forma de ser al món. En realitat, en llegir, escrivim. Els mots romanen, nosaltres no: el llibre se’ns ofereix de nou perquè el poguem entendre. No tornem mai al mateix llibre, per tant, perquè mudem la pell contínuament i no som mai la mateixa persona. Però a la vegada, si convenim que un llibre no és més que el reflex de nosaltres mateixos en un moment donat, tots els llibres són d’alguna manera, el mateix llibre. Nosaltres i els nostres mots: una pàtria. Una pàtria particular.

* El vers de Gabriel Ferrater està extret del seu poema ‘Josep Carner’, que podeu llegir aquí. La fotografia mostra una paradeta de vell a Viena.