Cultura maltractada? sí i no

L’art urbà, tan present, tan oblidat. Aquí al Turó d’en Carig.

La Gina de Tera ha sacsejat la xarxa badalonina amb aquest punyent fil al voltant de la cultura a Badalona (també com a resposta, és d’interés aquest altre fil del Marti Noy). Sintèticament, i en substitució d’un fil que seria massa llarg i potser cansaria… aquí va un apunt ràpid de coses que m’ha suggerit:

Coincideixo en:

  • la denúncia de la situació dels col·lectius de creadors implicats a la Mobba (obligats a deixar el seu equipament). Un fracàs de ciutat, malgrat aquí hi havia una alternativa per emplaçar a Muebles Rojas la ‘fàbrica’ de creació, conjuntament amb el projecte de la Fura. Una  alternativa malauradament malbaratada aquests darrers anys.
  • l’assenyalament de la precària situació del Conservatori i l’Escola de Música (en un edifici que ha de compartir amb el centre cívic, i que a més no és accessible i impedeix la consolidació del centre). Hi ha pressupost per abordar aquest tema. Que es posi fil a l’agulla.
  • l’abandonament de la programació cultural als centres cívics, només en part corregida, per la programació de les biblioteques. Tanmateix, més greu encara: la ciutat té per acabar el seu desplegament de centres cívics (el D5 no en té) i de bibioteques! Hi ha diners per fer el programa funcional i el projecte d’un equipament comunitari al Gorg i Montigalà (Apenins). Perquè no s’aprofiten? Estan en un calaix des de la moció de censura. I pel que fa a les biblioteques, clama al cel la situació a Can Casacuberta (encara!), però en especial a Lloreda. El projecte de nova construcció ha de desbloquejar-se ja… i revisar on s’ha de començar a planificar un nou equipament bibliotecari necessari a la ciutat.
  • el dèficit el manteniment dels equipaments culturals (al juliol de 2019, vam promoure aquesta moció), esportius, veïnals, etc, potser ens amaga una cosa encara més greu: la falta d’un pla d’equipaments a la ciutat i un debat obert (encara!) al voltant de mancances evidents (auditori, per exemple). De la necessitat d’un pla d’equipaments aquesta intervenció recent al ple.
  • la falta de reflexos a l’hora de donar sortida (i espais) a les entitats de la ciutat en l’àmbit de cultura tradicional. És hora, també, de repensar i revisar el disseny de la festa en el seu conjunt.

Afegeixo:

  • la tebior de la ciutat alhora de defensar un projecte estratègic com ho és el del Còmic a la CACI. Oportunitat definitivament perduda?
  • la desatenció de polítiques públiques de suport als creadors i indústria cultural a la ciutat (per exemple a través de línies d’ajut específiques o de ‘fàbrica’ de creació). En la planificació de polígons d’activitat econòmica se situava un pòl d’indústria cultural a Can Ribó. Cal estirar aquest fil.
  • les assignatures pendents quant a patrimoni històrico artístic, i alhora de donar un ús (reinventant-los si cal) edificis fantàstics com Ca l’Andal, les torres Arnús, la Phier, Torre Codina, Escorxador, etc.
  • la falta de confiança entre món associatiu i administració amb dinàmiques massa receloses quant a participació i empoderament.
  • i tot un àmbit estratègic a explorar alhora de lligar la cultura amb l’educació (aprofitem FAMPAS i l’articulació creixent de les entitats vinculades amb el lleure educatiu!), també alhora de reforçar-la com un element de treball comunitari (tenim BSA, una sòlida empresa municipal que podria jugar un paper interessant). I l’art urbà? També l’art urbà.

Tanmateix, alhora de fer una ‘foto’ de la cultura a la ciutat situaria també èxits compartits (administració-societat civil) amb:

  • tres festivals de referència al país: Filmets, Li Chang i Blues i Ritmes. No era fàcil i s’ha aconseguit.
  • una aposta museística al voltant de Baetulo espectacular: la museïtzació de les Termes, el decumanus i les Continue reading

Les quatre lliçons dels 20 anys de la col·lecció Pont del Petroli

Exposició 20 anys Pont del Petroli / Badalona / novembre 2020

“… el nom de l’editorial apareixia en blau intens entre l’aiguat en forma de pantalà. I el seu nom va ser pels segles dels instants: edicions Pont del Petroli. I els cavalls del mar van riure d’estar sempre mirant el mico de l’Anís.”

Així presenten l’exposició sobre els 20 anys de l’editorial Pont del Petroli els seus fundadors Joan Puche i Paco Fanés en un breu text que condensa molt bé l’esperit d’una aventura que ha sumat durant dues dècades inspiració i complicitat. Durant tots aquests anys, han estat molts els temporals (els polítics i els físics) que han assolat ciutat i país, i en canvi aquella aposta es manté dempeus, malgrat “la por de les façanes”, tan enganxada encara en una Badalona que no acaba d’aixecar el vol.

Al voltant d’aquesta efemèride i de la fantàstica exposició que es pot veure a l’Espai Betúlia fins el Nadal… quatre lliçons al voltant d’aquesta iniciativa cultural… amb l’objectiu de recordar-nos que no tot va malament i que les fórmules d’èxit s’han de socialitzar i replicar.

  • Especialització i compromís amb la qualitat. (Auto)exigència i coneixement en primera persona d’un àmbit cultural concret, una fórmula força particular en què els promotors són tota vegada autors i divulgadors. Al capdavall, els 20 anys de feinada editorial deixen un llegat molt interessant, que ha complert una funció de reivindicar veus amagades i apuntar-ne de noves.
  • Continuïtat i reinvenció constant: teatre, música, arts plàstiques… i versos, és clar, molts versos. Un aparador molt ric –i que es disfruta especialment en l’exposició del Betúlia– i que s’entreveuen en una aposta d’una Continue reading

"Continuarà…" Reflexions al voltant del futur de la CACI

👉🏻 La #cultura és un actiu, també econòmic.
👉🏻 És possible revisar el projecte del Còmic.
👉🏻 #Badalona necessita un pla d’equipaments i enfortir consensos.
👉🏻 És una bona notícia que l’IREC vulgui invertir a la ciutat.

Accediu a l’article publicat avui al Línia Badalona, aquí.

Cinc raons per posar en valor el Filmets 2020

‘Sempre ens quedarà FILMETS’. Aquest divendres #Badalona es converteix en una de les capitals del curtmetratge en una edició que combina presencialitat i virtualitat.

Aquí 5 notes sobre el que em sembla més rellevant en aquesta edició atípica.

  1. Obertura de nivell: el festival comença divendres amb la première al país del nou curtmetratge de Carla Simón i amb l’estrena d’un documental made in Badalona Comunicació: ‘Èpica, el llegat de La Fura dels Baus’.
  2. El Filmets no tindrà aquest any ‘país convidat’ però referma l’accent internacional perquè torna a ser la porta d’entrada a l’estat dels premis BAFTA 2020, dels més prestigiosos a Europa.
  3. De forma virtual, però es manté el #FILMETSPro, amb la col·laboració del Clúster de l’Audiovisual de Catalunya:
    innovació, darreres tendències en un seguit de xerrades/trobades online obertes als professionals.
  4. L’emergència al voltant de la #Covid19 no permetrà desenvolupar amb la normalitat que mereixien dues apostes molt interessants: el conveni de col·laboració amb #ForquillaBDN i la col·laboració amb la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació pel foment del curtmetratge. Llàstima.
  5. El que s’ha pogut mantenir és un dels trets distintius del festival FILMETS: la descentralització dels passis a les biblioteques i a les escoles de Badalona. Bravo!

#laculturaéssegura i irrenunciable! El FILMETS amb una programació internacional de 297 pel·lícules i un premi q dobla dotació és una aposta d’alt valor afegit q cal posar en relleu. Badalona

El cartell d’aquest any surt d’un altre capital de ciutat: l’escola d’arts i oficis Pau Gargallo.

El PP passa per la cultura de puntetes + Conferència política d'ERC

Vespres de #cultura al badiu de l'associació de veïns del Centre, q s'ha empescat una interessant programació Km.0 aquest juliol. Doneu un cop d'ull a la programació, que aquest 'secret' encara el podreu gaudir tot el mes. Dijous va ser el torn de Guillem Soler.

Vespres de #cultura al badiu de l’associació de veïns del Centre, q s’ha empescat una interessant programació Km.0 aquest juliol. Doneu un cop d’ull a la programació, que aquest ‘secret’ encara el podreu gaudir tot el mes. Dijous va ser el torn de Guillem Soler.

[RESUM DE LA SEGONA SETMANA DE JULIOL DE 2020] Ja fa dies que Òmnium, el festival Cryptshow, les associacions de veïns del Centre i de Bufalà, llefia.net o el Saltamartí; i des de la part pública el Museu de Badalona i Marina amb les Nits al Port demostren a Badalona que es pot garantir una programació de cultura regular, segura, exigent i compromesa. Costen molt d’entendre (per tant) notícies com la suspensió de concerts per la festa major, denunciada per la Comissió de Festes i, sembla, després matisada pel propi govern populista del PP. Malauradament, és de lamentar la manera de passar de puntetes sobre una represa cultural inexcusable i que no acaba de trobar la complicitat que Continue reading

La ciutat que ens espera 8, 9 i 10: Mariona Tomàs, Rosa Carbonell i Ana Villagordo

De la cultura quilòmetre zero, de la cultura que sap sumar amb l’àmbit social i de la salut. A #laCiutatQueEnsEspera aquesta setmana amb la Rosa Carbonell, gestora cultural per a la transformació social. Podeu estriar una mica el fil aquí de la seva feina i visió en aquest enllaç.

És una de les veus que més ha reflexionat (i interpel·lat) al voltant d’una governança metropolitana, que cal fer més forta i ambiciosa. La Mariona Tomàs obria la setmana amb aquesta reflexió sobre la mobilitat a #laCiutatQueEnsEspera (aquí recull d’articles seus al Diari ARA).

L’Ana Villagordo és la convidada que obre la sèrie aquesta segona setmana de juliol a #laCiutatQueEnsEspera i ho fa des de la perspectiva del disseny sostenible i els canvis de fons que hem de lluitar encara. Apunta la MALLAProjecte com a bona pràctica.

Núvols negres sobre el teixit productiu

Aquesta setmana el Museu de Badalon ha tornat a obrir les portes. Dimarts vam visitar amb la família l'exposició Retrats (quina alegria recuperar la cultura sense pantalla entremig!)... un recorregut delicat i molt estimulant pel fons propi (i més) amb alguns tresors que valen una visita (i dues!). 'Em quedo' amb els ulls de les germanes Gassió de Torrents Lladó, el traç del Sarriera del Villaubí, les miniatures del Casagmas de l'Opisso, el fabulós Vicenç Bosch de Casas i sobretot... el sorprenent retrat de la lectora al jardí de Can Miravitges, de Ros i Güell.

Aquesta setmana el Museu de Badalona ha tornat a obrir les portes. Dimarts vam visitar amb la família l’exposició Retrats (quina alegria recuperar la cultura sense pantalla entremig!)… un recorregut delicat i molt estimulant pel fons propi (i més) amb alguns tresors que valen una visita (i dues!). ‘Em quedo’ amb els ulls de les germanes Gassió de Torrents Lladó, el traç del Sarriera del Villaubí, les miniatures del Casagmas de l’Opisso, el fabulós Vicenç Bosch de Casas i sobretot… el sorprenent retrat de la lectora al jardí de Can Miravitges, de Ros i Güell.

[RESUM DE LA DARRERA SETMANA DE MAIG] A banda del ple del cartipàs (apunt específic aquí), aquesta setmana ha estat actualitat a Badalona:

En clau econòmica, el cas de Nissan ha focalitzat tota l’atenció, també a la nostra ciutat. Uns dos cents treballadors de l’empresa automobilística són de Badalona. La notícia del tancament de les plantes de Barcelona, Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca és devastadora en clau metropolitana i nacional: cal afegir-hi molts llocs indirectes. Als plens de la Diputació de le l’Ajuntament vam aprovar dues mocions de suport i que podeu veure aquí i aquí.

Ah, i del ple de la Diputació en Continue reading

Cultura i projecció. El cas de l'Estraperlo

Sobre el poder de projecció (=oportunitats) que té la cultura. Reflexions al voltant de la programació inquieta i especialitzada de la Sala Estraperlo del polígon de Can Ribó, a Badalona, i que fa uns pocs dies reunia 55.000 persones en un concert online. Amb cita a altres esdeveniments culturals que salten el terme municipal i que mostren com música, cinema i arts són també eines per a la reactivació cívica i econòmica. El vídeo cita també el festival Blues i Ritmes, el Filmets, el Li Chang, la Fàbrica de Creació de la Mobba, el Cryptshow, la Tertúlia Flamenca, el Taller BDN… però també podem sumar els casos de la Fundació Èpica de la Fura dels Baus, de múltiples experiències d’art urbà, per exemple vinculades amb Kognitiff, etc.

Continue reading

Recuperar l'espai públic i altres reflexions (resum de la setmana)

Setmana marcada per un Sant Jordi singular (apunt específic al blog) i per la crisi política local (apunt específic al blog), però aquests darrers set dies de confinament també han convidat a fer diferents reflexions.

Per exemple aquesta, que va formar part del diari de confinament #41 espai públic ‘a reconquerir’.

Aquests dies em dona la sensació que tots plegats estem reflexionant, potser com mai, sobre com és el lloc on vivim, el nostre habitatge; també aquesta reflexió la fem balcó enllà: com han de ser els carrers i places de les nostres ciutats i pobles en aquest món post Covid19, en aquest món post pandèmia tenint en compte que potser en un futur n’aniran venint d’altres en aquest context globalitzat en el qual ens toca viure. Però en aquesta reflexió de món globalitzat se suma la lluita actual amb una que la precedia i que segurament la sobrepassa. I que és la lluita i tot allò que fem per atendre la crisi climàtica.

Aquí és on hem de saber sumar la preocupació per carrers més segurs des d’un punt de vista de la salut pública amb el compromís per carrers amb menys emissions, més nets, i en definitiva amb carrers que afavoreixin una interacció més Continue reading

I Sant Jordi, malgrat tot

Rosa casolana.

Rosa casolana.

“El primer que s’ha de fer amb la vida és viure-la, i després, si de cas, escriure-la amb coneixement de causa”. Aquesta cita és de l’Aurora Bertrana, i el dijous la recollia la Marta Rovira des del seu exili a Ginebra en un Sant Jordi que ens proposa des del ‘I malgrat tot’. Sí, ‘malgrat tot’ perquè aquest Sant Jordi potser no podrà ser a peu de carrer, però serà a peu de balcó. I per tant, dempeus amb el compromís amb la festa, amb la cultura, amb el llibre. Dempeus avui i dempeus demà… que mantinguem en vida tot allò que hem començat a veure i entendre: que la llibreria és un actor importantíssim. Que allò que fa més interessants els nostres pobles i ciutats té en les llibreries un aliat, un còmplice. Perquè en una llibreria hi passen moltes coses. S’hi poden comprar llibres però també és un espai de debat. Les presentacions que ara no podem fer amb normalitat però que d’alguna manera Continue reading