Reflexions d’urgència sobre la cimera de Copenhaguen

frontpage_picture

1. ¿Com podem demanar als nostres polítics que arribin a acords ambiciosos a la Cimera del Clima de Copenhaguen (COP15) si en l’àmbit nacional o local l’agenda política continua indiferent als grans reptes del medi? ¿Té sentit que exigim als Sarkozy, Merkel o Zapatero de torn que es comprometin en la lluita contra el canvi climàtic quan els vots que els han portat a Copenhaguen a penes ‘connecten’ amb el desafiament climàtic? No es pot ser el ‘capità enciam’ a l’ONU i el rei de la indústria pesada a casa. Hi ha una relació molt potent entre el que es discutia al Bella Center de Copenhague i la nostra vida quotidiana… però ahir, als nostres carrers, es discutia de ‘toros’ i d’una neumàtica estrella televisiva. Els fets de Copenhaguen, al diari, tenien un tractament similar al que es dóna a les eleccions de Xile o a la llei de Salut dels EUA. Els polítics no han estat a l’alçada, a la capital danesa. Tampoc nosaltres. El nostre vot evidencia que tampoc prioritzem el camí cap a un model econòmic més eficient i responsable –més intel·ligent, vaja–, l’única solució que tenim per ajudar-nos a reconduir el sobrescalfament de la terra. Cada jornada electoral és tan o més important que una cimera de Copenhague. 

2. Aquests dies, els principals líders mundials han experimentat amb dolor i perplexitat com les velles estratègies ja no els serveixen. Els crits de la societat civil organitzada han arribat a les sales de deliberació amb la complicitat dels mitjans (cosa que no va passar a Seattle, per exemple) i tot plegat ha impedit que (… continueu llegint a Sostenible.cat.

Un malson per al redactor de titulars

(…) El titular de sortida arrenca amb força: la cimera que ha de salvar el món (diguem, per exemple); el de sortida arriba desgastat i ple de blaus, esbufegant: els líders no fan la feina, tot plegat és l’embolic de sempre! Això no serveix per res. És el de sempre. L’aperitiu ens ha tret la gana per dinar… El ciutadà desconnecta. (…) Continueu llegint l’article a Sostenible.cat.

No siguis ‘tan’ científic

La diferència fa la identitat. Un sap que forma part del món occidental quan viatja a Àfrica, i es sent ‘germà’ d’un novaiorquès, un kyotoès o un sevillà. Un sap que és d’Europa quan viatja als Estats Units, i descobreix les complicitats que l’apropen a un berlinès, un parisí o un romà. Recordo la sorpresa entre els ‘europeus’ que visitaven el molt recomanable aquari de Monterey, Califòrnia, en trobar-se atrapats… (continueu llegint l’article a Sostenible.cat).

Activistes de coll blau

L’associació East Yard Communities for Environmental Justice, que opera a Los Angeles, treballa de fa temps convencent veïns i, si cal, els va a buscar porta a porta, al marge de brillants estratègies de publicitat, sense suport de glamurosos actors, sense sopars de recaptació a base de xampany francès i sushi. Hi ha, només (només?), la voluntat d’abordar un problema proper i quotidià (…) Continueu llegint l’article a Sostenible.cat.

Els dibuixos de Sabater i Pi

Imagino les llargues hores d’observació de Sabater i Pi, amagat entre la vegetació, provant de diluir-se en el paisatge, assajant la invisibilitat. L’imagino prenent notes i dibuixant; dialogant en silenci amb els protagonistes d’un país: les persones, les flors i els arbres, els gorgs i els penya-segats, els seus estimats primats. Hi ho contraposo amb la disfressa de turista a l’ús, armat amb xancletes i ulleres de sol (…) [continueu llegint l’article a Sostenible.cat, aquí]