[Transcripció del vídeo] Torno amb el diari de confinament, un diari que cada vegada és més un comentari de l’actualitat, un seguiment del dia a dia de la ciutat de Badalona. Una ciutat que cada cop més va recuperant aquesta normalitat, com el país, però que a Badalona doblem l’aposta. A aquesta normalitat incerta, plena de perills, plena de reptes –potser també plena d’oportunitats–… però aquesta normalitat a Badalona és una mica més complicada. I ho és des de dimarts en què torna a l’alcaldia Xavier Garcia Albiol i un PP que ja va convertir la nostra ciutat en el laboratori del nou populisme i que ara té l’opotunitat, en aquest context de desigualtat creixent i de tantes crisis solapades, de reinventar aquella fórmula. Una fórmula que funciona electoralment –és evident–, però és una fórmula que no funciona per solucionar els problemes de la ciutadania.

Què va passar dimarts? Doncs dimarts vam viure en viu i en directe el fracàs de les esquerres. Fracàs compartit, fracàs que ens interpel·la a tots i a totes. S’ha dit molt i s’ha dit com un mantra interessat: la culpa és de Guanyem. I certament, la darrera decisió, per mi, personalment, i dit des del respecte i des del reconeixement, és equivocada. Però la responsabilitat no la podem fer recaure sobre una sola força. I per mi n’hi ha una, de força, que se n’està ensortint massa bé, d’aquesta. I es diu Partit Socialista. I és el PSC que fa dos anys feia una moció de censura amb C’s i PP, i que fa un any feia un Continue reading →