👉 Article publicat al Línia (7.6.2023) I quan va despertar de la campanya, la ideologia, tossuda, indiferent, seguia allà. El primer aprenentatge en la Badalona de l’endemà del tsunami PP a la ciutat serà entendre que una cosa és la campanya articulada al voltant de l’amigable i exitós ’badalonisme’ (un artefacte útil en la seva ambigüitat) i l’altra el que passarà a partir d’ara quan passem dels eslògans als fets. 

El Partit Popular ha aconseguit per encerts propis —i també per incompareixença dels altres— quadrar un cercle impossible: haver governat la ciutat quasi sis dels anys que van del 2011 fins l’actualitat i, en canvi, presentar-se a la ciutadania com una ‘nova solució’, sense assumir cap responsabilitat en l’actual col·lapse municipal. Més encara: el PP ha fet que el seu perfil gestor (que mai ha estat acompanyat per resultats tangibles, per cert) i l’agenda estudiadament multicolor dels darrers mesos amagui la realitat d’un discurs polític molt menys amable en termes socials i comunitaris i aquest sí, sense tantes floretes; un discurs que ha anat penetrant, lluny de la mirada d’analistes i politòlegs. (continua)