Llibre des de la necessitat, i també des de l’experiència; text curt i precís, des de dins de la trinxera. En marxa, en lluita. Vet aquí ‘Dona i poder. Com i per què feminitzar la política’, l’oportú i valent assaig de Jenn Diaz per a Ara Llibres, i publicat en català i en castellà aquesta tardor. Un llibre molt recomanable, i que m’ha interpel·lat i interessat com a home temporalment dedicat a això que n’hi diem política institucional i de partit. Un petit volum per pensar i repensar.
Del llibre m’ha semblat molt suggerent la reivindicació no només de l’espai segrestat, sinó de la mirada diferent, una agenda nova quant al què i al com, i una mica també al perquè. No és ser-hi, sinó com ser-hi… i en aquest ser-hi, la força del nombre: ser-hi moltes, massivament. Desbordar.
Estructurat en cinc capítols (feminització, gènere i poder, lideratge femení, comunicació i política feminista) el llibre obre camí i molts debats, posant la taula contradiccions i dubtes (en el fons signe de fortalesa) i reivindicant veus i testimonis d’altres dones que van acumulant sediments d’interés en la proposta.
“Si la política o el poder han de ser incompatibles amb la vida i amb el respecte a nosaltres mateixes, entendrem que la seva funció social estarà condemnada al fracàs i a la tirania dels que sí que hi estan disposats.” (Pg.55)
En l’epíleg de l’edició, la Tania Verge sosté que el llibre és en el fons una anàlisi del poder. És, també des d’aquest punt de vista, un assaig perdurable.
‘Dona i poder’, –tan curt, tan clar, tan oportú–, és també un recurs útil per entendre i assumir aquesta mirada enriquidora que apunta la Jenn Diaz. I que en la meva petita part de compromís polític i personal, ajudar com pugi a fer aquesta justa presència feminista imparable del tot. Que cap dona hagi de triar entre ser ella mateixa, i ser poderosa.
