Biblioteques en continu urbà

La foto que il·lustra aquest article té tot just una setmana. Mostra el panell informatiu que hi ha a l’entrada de la biblioteca de Lloreda, a Badalona, i en el qual, sota el títol de Les biblioteques de la zona, es mostren les dades bàsiques dels centres de Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià. Són equipaments de diferents municipis que operen en el gran continu urbà –dens, complex i sovint oblidat– al nord de Barcelona i que darrerament hem batejat com a Baix Besòs.

La imatge subratlla la lògica territorial dels equipaments metropolitans que, com es veu a la imatge, conformen un conjunt de nodes que desborden els límits municipals. En aquests dies de precampanya electoral en què la mirada urbana es perd entre promeses efímeres, el llistat de biblioteques interpel·la a revisar el nostre paisatge quotidià. És, aquesta, una invitació oportuna a reivindicar una realitat urbana en forma de xarxa i que és plena d’oportunitats.

I, tanmateix, la foto mostra un potencial més que no pas una realitat. (Continua)

Continue reading

Debats de ciutat (tornem-hi)

Debats de ciutat a Badalona. Que l’urgent no ens faci desviar del que és important: visió estructural i pla d’equipaments. L’article d’abril al Línia.

D’aquí a uns dies tindrà lloc la Jornada de Creativitat i Cultura, organitzada pel Col·lectiu de Creadores de Badalona i la Perifèrica (un projecte en el marc de l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord), una cita ben oportuna a les portes de les eleccions municipals i que es planteja en tres actes: un primer espai de coneixement (en el fons, de reconeixement), un segon d’escolta de les propostes de cultura dels partits polítics i un tercer, obert, d’exposició d’idees, preguntes, reflexions i, és clar, propostes per a la cultura al municipi per als pròxims anys.

S’agraeix aquesta proposta tan ben estructurada, especialment en aquest moment en què el debat ciutadà sembla haver-se reduït a veure qui té el render més gros, on la promesa a 280 caràcters puntua més que el compromís i en què, en l’interminable scroll en què hem convertit la política, s’amaga la inconsistència de projectes empaquetats i reempaquetats (venuts i revenuts) infinites vegades sense que amb prou feines prestem atenció a algunes qüestions estructurals que, com passava amb aquell dinosaure del conte, quan despertem de l’empatx de bits i paraules, tossudes, “continuen allà”.

Ara hem recuperat les lletres de Badalona que van estrenar-se durant la Copa del Rei de principis d’aquest any, un instant instagramable que s’escola entre els nostres dits quan veiem les dificultats que tenen (i continuaran tenint) per dutxar-se als pavellons de la ciutat els centenars de jugadors i jugadores de bàsquet cada cap de setmana. La distància entre expectativa i realitat esdevé insuportable. És cert que actualment està en marxa un pla de millora dels equipaments esportius de Badalona –i tal com estan les coses, benvinguda tota millora, no cal dir-ho–, però, malauradament, es queda en l’epidermis del problema. Perquè el col·lapse va més enllà dels equipaments físics (en parlava no fa tant de temps en aquest article: El Sant Josep com a símptoma), com ens ha demostrat la plataforma Bàsquet al carrer i la seva aplicació de mapeig elaborada conjuntament amb el col·lectiu Llefià.net. (continua)

Continue reading

El fet literari en 9 cançons

Nou cançons que com en un recull de relats s’apropen al fet d’escriure des de diferents perspectives: fer el badoc en una llibreria, enamorar-se d’una bibliotecària, discutir-se amb un autor, elogiar el llibre que NO estàs llegint, barallar-se pel sentit d’una coma, reescriure la pròpia vida o fer un disco al costat d’un escriptor. Paul Simon, Morrissey, Ron Sexsmith, Talking Heads, Vampire Weekend i Brighton 64 entre altres. És el primer programa que aquest mes d’abril dedicaré en el programa de Ràdio Ciutat conduït per la Núria Rodríguez (94,4) al pop i els llibres. El següents seran el 13 d’abril amb cançons dedicades a escriptors i escriptores i el 25 d’abril amb adaptacions literàries que tenen a veure amb Badalona.


Continue reading

La família Wainwright

No trobarem en la història del rock cap família com la Wainwright, de tant estesa, amb tantes carreres interessants i singulars (zero oportunisme, aquí, zero posar-se sota el paraigua patern a veure què puc aconseguir). Però sobretot no trobarem cap com aquesta, que ha convertit les seves cançons en el divan on abocar les seves difícils relacions, retrets, abandonaments, retrobades, fracassos, petites victòries i misèries. 

A cor obert, sense concessions, sense endolcir res… i malgrat això… una família que combina aquesta particular teràpia amb cançons interposades amb concerts, discos i una relació d’alta intensitat, que com canta Loudon Wainwright… maybe it’s hate, probably its love. Perquè el que veurem en la secció de març de Cançons per explicar el món de Badalona Matí és la complexitat de les relacions humanes segurament com mai l’haureu vista, cantada i viscuda en primera persona.

Patrimoni (gens) secundari

[ Article publicat al Línia ]

Fa uns pocs dies, l’Ajuntament de Badalona recuperava tres fantàstics murals al pavelló de la Plana, dins el paquet de millores que està executant amb l’excusa de la celebració de la Copa del Rei. Atenció, aquest article no és sobre el penós estat dels equipaments municipals (caldria més d’un article, i tristament em continuo remetent a aquí); aquestes línies el que volen és reivindicar i convidar a (re)mirar elements com els que representen aquests tres murals. Realitats ‘invisibles’ en el nostre apressat dia a dia i que són alguna cosa més que el paisatge necessari i instrumental: ben al contrari mostren un capital patrimonial que cal reivindicar. Murals ceràmics, façanes serigrafiades, rètols de botigues amb tipografies singulars… i també edificis esdevenen un escenari quotidià que massa sovint donem per descomptat, però que si hi parem esment veurem que és ple de petits tresors.

Els tres murals ‘salvats’ de la Plana són significatius per dues raons. En primer lloc, perquè han estat recuperats i posats al dia (no és el més habitual) i en segon lloc perquè al fer-ho s’ha evidenciat el poc que sabem d’aquests elements de patrimoni quotidià que conformen la ciutat, més enllà dels béns patrimonial de gran valor i que tenen una lògica de protecció diferent més restrictiva, encara que, bé ho sabem a Badalona no sempre eficaç (aquest darrer fet també donaria per un altre article, ja veuen que se m’acumula la feina!).

(Continua)

Continue reading

Cartografies des de baix

Parlo de cartografies alternatives, a partir de les experiències ‘des de baix’ del #camíLila del Grup de Dones de Llefià, de la iniciativa que vol recuperar el bàsquet al carrer a Badalona, dels mapes de l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord i de la Taula sense Llar. És el meu article al Línia d’aquest mes:

Hi ha una falsa cultura de l’abundància. Ni tota la música és a Spotify, ni tots els llibres es troben a Amazon ni el Google Maps ens porta a tot arreu. Per omnipresents i poderosos que siguin els tentacles d’aquests grans nodes d’informació privats, hi ha un coneixement que requereix –sempre requerirà, de fet– la participació activa i en primera persona. Hi ha cartografies que descriuen les nostres ciutats i que s’han creat des d’aquesta perspectiva singular, lluny del corrent principal i de les seves brillants trampes (i no tan evidents omissions). Hi ha mapes, doncs, que no són fruit d’un algoritme sinó d’un compromís col·lectiu, continuat i tenaç per fer aflorar totes les realitats i problemàtiques.

Continue reading

Ciutats que es donen l’esquena

Hi arribem amb el B24, un autobús interurbà que enllaça Barcelona i l’Hospital de Can Ruti, sense passar ni pel centre de Santa Coloma ni pel de Badalona. Un recorregut singular que sembla defugir el disseny radial de la xarxa. El vehicle recorre amb una velocitat comercial prou competitiva diferents barris situats sobre l’autopista C-31, robusta frontera urbana (i tanmateix ja invisible, de tan normalitzada que la tenim): Morera, Bufalà, Montigalà, Lloreda, Sistrells, Llefià, Santa Rosa, Bon Pastor i Sant Martí, fins a entrar a l’Eixample, el cor dins del cor.

El bus ens deixa en una zona molt poblada. En aquest punt es troben els límits administratius de Badalona i de Santa Coloma de Gramenet, dos municipis que es dibuixen d’esquena al mapa: l’un mirant al mar, l’altre al riu. D’esquena i tanmateix indissolubles, indistingibles a peu de carrer.

Hi ha unes vistes fabuloses del riu, aquí. Des d’aquest punt, el traç d’aigua i verd es mostra com el que és: l’articulador d’un gran corrent urbà; un gran cabal també de cultura (com demostra aquest projecte en marxa). El bus ens ha deixat a la falda del turó que, situat sobre el parc del Molinet, acull el nou Hospital de l’Esperit Sant. A tocar, en un precari aparcament que aviat es convertirà en parc (ens expliquen), hi trobem un mirador privilegiat de l’eix Besòs, expressió que de vegades sembla dita més com a conjur que com a compromís real.

Continue reading

Reprovat el govern del PP pel col·lapse de la Guàrdia Urbana i la Covid

Del ple extraordinari que ahir va forçar l’oposició: el govern del PP s’està fent un embolic en un tema crític; el col·lapse de positius a la Guàrdia Urbana, i el seu impacte sobre la salut pública. Vam demanar explicacions i l’oposició vam tirar endavant un text en què es demana la dimissió de la regidora responsable i la reprovació de l’alcalde. El PP, que va fer zero autocrítica, va tocar el violí ahir i ho continuarà fent avui.

Fil amb el més destacat d’ERC Badalona – Avancem MES, aquí.

Revés judicial al govern del PP: no pot desallotjar famílies i desentendre-se'n

[RESUM DEL 2 AL 8 DE NOVEMBRE] Abans d’entrar en el repàs d’actualitat dels darrers set dies, aquí van els enllaços a dos articles que diferents mitjans m’han publicat aquesta setmana. El primer va sortir dissabte al Diari Públic, dedicat a un dels grans reptes que tenim a les nostres ciutats, el de la rehabilitació i posada al dia del parc immobiliari (📝 el podeu llegir aquí). El segon es va publicar divendres a l’Independent de Badalona i és una contribució al Dia de l’Urbanisme que se celebra avui arreu a partir d’un cas concret, una operació de regeneració urbana al barri de Sistrells (📝 el podeu llegir aquí). També aquesta ha estat setmana de ple i com és habitual aquest fet té el seu apunt específic al blog (📝 el podeu llegir en aquest enllaç).

Per la resta, aquí va el resum d’una setmana en què de nou a Badalona s’ha parlat de seguretat a partir del col·lapse de la Guàrdia Urbana i d’un revés judcial a la política del PP amb l’habitatge.

Aquests van ser, de fet, els dos temes principals de la tertúlia de Badalona Matí en la que vaig participar dijous. Aquest vídeo recull el que hi vaig exposar: el PP és víctima de la seva pròpia estratègia de sobredramatitzar els temes de seguretat i ha perdut el control sobre el cos policial municipal.

D’altra banda, la Justícia ha ordenat a l’alcalde del PP a Badalona que doni allotjament a dues de les famílies que va desallotjar. Fa un any aquestes famílies van perdre les seves famílies per l’esfondrament del bloc on vivíen al barri de la Salut. Aquest va ser també un tema de la tertúlia (🎙 aquí el que vaig dir-hi). Parlant de drets amenaçats, aquests dies torna a l’actualitat municipal la qüestió de l’empadronament (impulsada en bona part per la regidora republicana Anna Lara, com podeu veure aquí).

Precisament és ara quan caldria reforçar i no debilitar l’atenció administrativa de proximitat. Esquerra Republicana denuncia el desmantellament de facto de les Continue reading

Operació Rehabilitació

El deficient estat de conservació i manteniment del parc immobiliari a les nostres ciutats és com una silenciosa onada gegant abans trencar-se (i trencar) la costa. Els pisos i cases on vivim són, en general, vells, poc eficients i en alguns casos poc segurs i insalubres. La premsa de proximitat informa cada vegada més de pisos que han de ser desallotjats per risc d’esfondrament i són habituals notícies per incendis per sobrecàrrega elèctrica, mala ventilació i altres factors vinculats amb la pobresa energètica. Fa uns pocs dies, el Gremi de Constructors de Catalunya alertava d’un esfondrament mensual a Catalunya.

Més enllà del titular, la Generalitat calcula que a Catalunya hi ha 147.000 vivendes que tenen més de 45 anys ara mateix i que per tant haurien de passar la Inspecció Tècnica d’Edificis (la ITE), tot i que d’aquestes només un 47% han estat auditades. Segons la informació recopil·lada per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge (ohb.cat) els habitatges construïts abans del 1981 a Nou Barris, Ciutat Vella o Santa Coloma (passen generosament el vuitanta per cent en dades de 2017), percentatges que són clarament insostenibles si analitzem els certificats energètics deficients, amb Nou Barris al 38,9% i Ciutat Vella al 46,05%. La informació sobre habitatges en mal estat disponible no té dades recents, cal anar 9 anys enrera, però en la demarcació de Barcelona se situa en 9515 vivendes. Dades que certifiquen la urgència i que ens permeten conèixer millor una realitat que ja no podem amagar.

L’habitatge és notícia (l’emergència dels desnonaments, les polítiques per regular el mercat del lloguer, els anuncis de construcció de noves promocions públiques), però cal ampliar el focus per incorporar-hi la rehabilitació… perquè és Continue reading