Cinc preguntes sobre el futur de l'autopista C31 a Badalona

Aquest és l’article que em van demanar els companys de l’Associació de Veïns de Dalt de la Vila a Badalona sobre un els grans temes candents a la ciutat. L’han publicat a la seva revista, la Costa del Meco. Aquí podeu llegir-ne la versió original.

Quan parlem del futur de l’autopista C31 és relativament fàcil posar-se d’acord en 1) el greuge que la va imposar (aquell urbanisme tardofranquista que inundava de ciment el cor de ciutats senceres sense ni tan sols preguntar als seus veïns i veïnes, com descriu bé un article recent de Francesc Alfambra a l’Independent); 2) la diagnosi sobre el seu impacte passat i actual (estan ben documentats els perjudicis sobre la vertebració urbana i la salut pública que ha provocat aquestes darreres dècades) i 3) un mínim consens al voltant dels objectius a atendre (acabar amb la fractura i l’amenaça ambiental i a la salut pública que suposa).

No és poca cosa. Però és insuficient.

Més enllà del greuge inicial, la diagnosi i l’acord en què alguna cosa cal fer amb la C31 hi ha algunes preguntes incòmodes que no hauríem de passar per alt.

Quina utilitat donem a l’espai recuperat? Quan diem que volem l’autopista fora el que estem dient en realitat –penso– és que no volem una via ràpida enmig de la ciutat que priorizi només el vehicle privat… Però més enllà d’aquest primer punt d’acord, tan genèric… què fem amb l’espai ‘alliberat’? Un passeig? Una zona d’equipaments? O bé ha Continue reading →

Eix Besòs: transformacions de fons que no només són urbanístiques

[ARTICLE PUBLICAT AL LÍNIA XARXA]

Dues bones notícies recents en clau metropolitana: la primera és que la Generalitat de Catalunya entrarà al Consorci del Besòs i la segona, la constitució d’una coordinadora veïnal per aquest mateix àmbit i que neix amb l’encàrrec de denunciar el dèficit inversor en el territori i la preocupant reincidència dels pitjors indicadors de desigualtat a la zona.

Una i altra notícia subratllen que alguna cosa es comença a moure en aquest gran corredor que articula el Besòs en el seu tram final, i en què es concentren de fa anys alguns dels grans reptes quant a la cohesió social del nostre país. Un espai desarticulat socialment i políticament, sense una veu pròpia, partit tant per grans infraestructures desarrelades com per una persistent desconfiança i inestabilitat política que han impossibilitat que aquest territori pogués jugar la reeixida carta de lobby territorial que, en canvi, sí que ha sabut aprofitar el Baix Llobregat o els Vallesos.

Que el govern del país estigui al Consorci del Besòs és molt positiu, i culmina la feina d’encaix institucional començada entre el 2016 i 2017, quan aquest ens de coordinació territorial –inicialment molt centrat en l’urbanisme– canvia els estatuts per reforçar també les polítiques socials, culturals i de reactivació econòmica; i incorpora una Badalona que en aquell moment exhibia lideratge republicà, en un govern de canvi format per Continue reading →

Arpilleres, teixint comunitat

El Línia Xarxa em publica aquest elogi/reivindicació de les arpilleres, alguna cosa més que una tècnica tèxtil. Fil i trama que teixeix comunitat, per exemple des de l’Ateneu de Sant Roc. Tot aquest febrer al local d’Òmnium Badalona s’hi pot visitar una mostra molt i molt recomanable.

Continue reading →

Repàs d'urgència: Soler i Amigó, llegat a Badalona

Del Joan Soler i Amigó i el seu llegat a Badalona i arreu… Alguns apunts solts:

A banda de l’obituari que vaig publicar a La Vanguardia el 3 de gener aquest dilluns m’entrevistaven a Ràdio Ciutat de Badalona per parlar de la seva petja a la ciutat. Podeu repescar-ho aquí:

D’altra banda, aquests dies, l’Enric Juliana i l’Albert Ibàñez també han escrit sobre en Joan. I finalment, dissabte passat es va fer una cerimònia a l’església de Santa Maria, emotiu i just, del qual podeu revisar-ne alguns moments aquí.

"Trobarem a faltar el teu somriure": reconeixement a Joan Soler i Amigó

+ Obituari publicat a La Vanguardia de dilluns 3 de gener de 2022; i en aquest altre enllaç un recull de reaccions a les xarxes. També és molt recomanable l’article de Guillem Vidal a El Punt Avui.

“Em cansa una mica parlar molt d’arrels. Penso que hem de pensar més en les llavors. Quin sentit tenen les arrels si l’arbre no creix i no fa fruits i ningú els aprofita?” Una frase punyent que sintetitza la singular manera d’entendre la cultura de Joan Soler i Amigó, escriptor, pedagog i folklorista –com ell encara es reivindicava– i que va morir ahir a Badalona als 80 anys. La cultura popular com una eina per fer país, per fer ciutat… des de les aules, des dels centre cívics o des de les festes populars; la tradició com un acte d’intercanvi, un exercici continu de crear i recrear.

Soler i Amigó va ser guardonat amb diferents reconeixements al llarg de la seva trajectòria: el 2006 va rebre el premi Nacional de Cultura Popular, concedit per la Generalitat de Catalunya pel seu monumental “Tradicionari”, compendi enciclopèdic en 10 volums, un autèntic referent en la matèria; i el 2018 va ser distingit amb Continue reading →

El (meu) 2021 vist en una mica més d'una dotzena d'articles

Un any intens políticament des d’un punt de vista personal. El 6 d’abril passat feia pública la meva renúncia a l’acta de regidor d’ERC a Badalona (aquí podeu recuperar els arguments) després d’un llarg procés de reflexió política amb un allunyament progressiu de la línia política de l’executiva local. El meu compromís republicà agafava una nova derivada uns dos mesos més tard amb la meva incorporació a la direcció nacional d’ERC com a vicesecretari general de comunicació i estratègia electoral.

Hi ha moltes maneres de resumir l’any que acaba… a continuació els 13 articles que he publicat aquests darrers mesos a publicacions com Línia (la majoria), Público o l’Independent. És una bona manera de repassar com he vist les coses en un any en què la inestabilitat política ha continuat (i de quina manera!) a la meva ciutat i en què els grans reptes urbans han mantingut la seva urgència (l’habitatge, la desigualtat, el repte climàtic, el debat metropolità). Aquí els podeu llegir!

I des d’un punt de vista cultural, a continuació teniu els meus llistats del més destacat quant a:

Discos que he escoltat, i he escoltat i he escoltat aquest 2021

photo_2021-12-30 14.04.56

  1. Obviously – Lake Street Dive
  2. The Million Things That Never Happened – Billy Bragg
  3. Totes les flors – Roger Mas
  4. Clamor – Maria Arnal i Marcel Bagés
  5. Native sons – Los Lobos
  6. I don’t live here anymore – The War on Drugs
  7. Spanish model – Elvis Costello
  8. Springtime in NY (bootleg series)- Bob Dylan
  9. El madrileño – C.Tangana
  10. Endless Arcade – Teenage Fanclub
  11. Riding on the tide of love – Deacon Blue
  12. The moon and the stars – Valerie June
  13. A little more time – Reigning Sound
  14. Ludwig – Mazoni
  15. J.T. – Steve Earle
  16. N.S.C.A.L.H. – El petit de Continue reading →

Els meus #llegits del 2021 (per si a algú vol agafar idees)

(c) New York Times

(c) New York Times

… un llistat que funciona també una mica com una mena de rànquing.

1. Apeirògon – Column McCann (L’altra Editorial)
2. Per què ser feliç quan podries ser normal – Jeanette Winterson (Periscopi)
3. Primavera – Ali Smith (Raig Verd)
4. Terres mortes – Núria Bendicho (Anagrama)
5. Una família – Toni Sala (L’altra editorial)
6. Llum de febrer – Elisabeth Strout (1984)
7. Al final siempre ganan los monstruos – Juarma (Blackie Books)
8. El vincle més fort – Kent Haruf (Periscopi)
9. Els amants de Coney Island – Billy O’Callaghan (L’altra Editorial)
10. Hamnet – Maggie O’Farrell (L’altra Editorial)
11. Torno a casa – Joan Carreras (Proa)
12. Estiu – Ali Smith (Raig Verd)
13. Hivern – Ali Smith (Raig Verd)
14. El llibre blau de Nebo – Manon Steffan Ros (Periscopi)
15. Una sala plena de cors trencats – Anne Tyler (Proa)
16. La mar rodona – Sebastià Perelló (Club Editor)
17. Junil a les terres dels bàrbars – Joan-Lluís Lluís (Club Editor)
18. El senyor Palomar a Barcelona – Tina Vallès (Anagrama)
19. La meitat evanescent – Brit Bennett (Periscopi)
20. Nosaltres, després – Sílvia Soler (Univers)
21. Jenisjoplin – Uxue Alberdi (Consonni)
22. Jo, que no he conegut mai els homes – Jacqueline Harpman (Periscopi)
23. Amor i no – Alba Dalmau (Angle Editorial)
24. Ignot – Manuel Baixaulí (Periscopi)
25. El silenci – Don DeLillo (Edicions 62)
26. L’estranya desaparició d’Esme Lennox – Maggie O’Farrell (L’altra Editorial)
27. El cel per sobre del nostre – Nathacha Appanah (Angle Editorial)
28. Consumits pel foc – Jaume Cabré (Proa)

No ficció

– No diguis res – Patrick Radeen Keefe (Periscopi)
– L’Imperi del dolor – Patrick Radeen Keefe (Periscopi) | en curs
– Una tierra prometida – Barack Obama (Debate)
– Música Infiel, tinta invisible – Elvis Costello (Malpaso)
– Les tres dimensions de la llibertat – Billy Bragg (Mes Llibres)
– Els catalans als camps nazis – Montserrat Roig (Edicions 62)
– Cartes a l’Anna Murià – Mercè Rodoreda (Club Editor)
– Contra l’adversitat – Oriol Junqueras (Ara Llibres)
– Pegasus – Roger Torrent (Ara Llibres)
– A todo riesgo – Chrissie Hynde (Malpaso)

Per cert, aquí podeu accedir als comentaris sobre cadascun dels llibres que he anat fent a les xarxes.

Sèries que hem vist a casa el 2021

tvtrends

1. Sex Education (Netflix)
2. Perni (Filmin)
3. The good fight (Movistar)
4. Yellowjackets (Movistar)
5. Mare of Eastdown (HBO)
6. Only murders in the building (Disney)
7. Maid (Netflix)
8. Handmaid’s Tale – 4a (HBO)
9. Homeland – 8a (Netflix)
10. Vigil (Movistar)
11. The sinner (Netflix)
12. The split (Filmin)
13. Line of duty (Netflix)
14. City of ghosts (Netflix)
15. Larry David – 6a (HBO)
16. Laetitia (Filmin)
17. The minister (Movistar)
18. Método Kominsky (Netflix)
19. Los Durrell (Filmin)
20. The accident (Filmin)
21. La Fortuna (Movistar)
22. Nobel (Filmin)
23. El colapso (Filmin)
24. OndarAlioak (Filmin)
25. El desorden que dejas (Netflix)
26. Little fires everywhere
27. We got this (Filmin)
28. El Reino (Netflix)

Dotze (bons) discos de Nadal

Darrera col·laboració de l’any amb el Badalona Matí, del Carles Tornero a Ràdio Ciutat (aquí el podeu recuperar i en aquest enllaç escoltar els àlbums a spotify)… que serveix també de ‘nadala’ hertziana. Vet aquí una selecció d’àlbums nadalencs, personal i, segur, molt eclèctica, i que en tot cas vol anar més enllà de la música de fil musical o de grans magatzems.

  • En sí mateixos tenen sentit. No són una mera recopil·lació.
  • Són coherents amb l’aposta artística de l’autor, van més enllà de l’encàrrec per fer diners… no grinyolen al costat d’altres obres –diguem–normals.
  • Es podrien arribar a escoltar fins i tot fora de temporada.
  • Tenen un bon equilibri de sucres.
  • Contenen peces originals.

1. Songs for Christmas | That was the worst christmas ever | Sufjan Stevens: 5 discos inclosos en una caixa, amb pòster, adhesiu… l’estil dissonant original de Sufjan Stevens presideix aquesta obra magna… amb molta autoironia… i també molta bellesa. Recull cançons que l’autor, un dels referents de la música independent dels darrers anys, gravava de 2001 a 2006 per enviar a amics com felicitacions de nadal i que finalment va recollir el 2006. +info

2. A Charlie Brown Christmas | Linus and Lucy | Vince Guaraldi: Un gran disc de jazz. Vince Guaraldi autor de les bandes sonores dels especials de Charlie Brown. 1965. Un disc inclòs als en el registre de la Library of Congress’s National Recording Registry. +info

3. A gift for you from Phil Spector | I Saw Mommy Kissing Santa Claus | The Ronettes & Phil Spector: Tota la fantasia i barroquisme de Phil Spector… en la veu d’unes Continue reading →